DEMOCRÀCIA IMMACULADA
La democràcia no és una institució neutral, ben al contrari, està amarada de valors que relliguen la societat en el seu estat actual. D’aquí el seu èxit entre els individus, sempre amatents que no passi res que no estigui predit.
Un valor important de la democràcia realment existent (no se’n coneix d’altra) és que considera la formació de creences, conviccions i necessitats com a metapolítiques. Els individus es presenten a l’esfera política amb una personalitat formada i tancada i unes preferències decidides. Essent així, perquè així ho tenim assumit, és natural i espontani que l’elector es limiti a elegir, d’entre distintes propostes, la que millor defensa els seus interessos particulars. L’egoisme de l’homo-democraticus és conseqüència dels valors de la democràcia.
No hi ha debat d’idees ni de propostes programàtiques, ningú es deixa convèncer perquè tots arribam a l’esfera política amb les propostes tancades, no hi lloc per a la racionalització ja que el procés de formació d’idees té lloc dins l’àmbit privat. En tot cas, el que es dóna són negociacions/transaccions (moltes vegades diàlegs de sords) que s’acaben en funció del poder negociador de les parts, deixant de banda la bondat dels resultats. I la insistència de molts polítics per a adoptar regles procedimentals que conclouen en majories absolutes demostra que fins i tot la innòcua confrontació d’interessos els molesta. L’autisme dels polítics és una conseqüència dels valors de la democràcia.
Les preferències de cadascú són les preferències de cadascú i no he de passar comptes amb ningú. Elegim el que més ens convé privadament sense reparar amb els efectes que se’n deriven. El pressupost es dispara, s’han d’atendre el màxim de necessitats (creades a l’esfera privada) sense considerar si són socialment, econòmicament, culturalment, ecològicament sostenibles. La fallida de l’economia pública, la incapacitat d’atendre els més desvalguts, la prostitució de valors culturals, la impossibilitat d’afrontar la desolació ecològica son conseqüència dels valors de la democràcia.
La immensa majoria (repetim que la socialització es dóna dins l’àmbit privat) no mostram interès per la política, sense anar més lluny, jo mateix estic més que predisposat a no participar-hi; però com que algú ho ha de fer, estic més que conformat a retribuir els qui si vulguin dedicar. Vull dir que no estic dispost a perdre el meu valuós temps a comprovar si els polítics fan bé o no la seva feina, a més, per poder jutjar-la hauria de tenir més coneixements que els mateixos polítics. M’he de fiar d’ells, però no puc saber si menteixen; probablement, al ser individus amb interessos propis i haver d’acontentar tothom, no estiguin gaire interessat a dir-me tota la veritat. Encara un motiu més diabòlic: com que mai podré saber quin és el millor, els polítics no tenen cap interès a demostrar-me la seva vàlua, aprofiten millor el temps fent demagògia, clientelisme, publicitat, afalagant, marejant la perdiu i caldejant l’ambient, feines que són prolongacions naturals dels valors de la democràcia.
La democràcia és una institució naturalment competitiva i la competició, en contra del que dicta el sentit comú liberal, no garanteix solucions òptimes fora de casos excepcionals. La informació asimètrica a l’esfera política acaba expulsant els polítics honests, treballadors i sincers que no troben manera que l’electorat valori la seva conducta. De la mateixa manera que els programes de TV dolents expulsen els bons o que la moneda dolenta expulsa del mercat la bona o que el turista amb baix poder adquisitiu expulsa el turista ric. És un valor de la democràcia estar governat per mitjanies.
Per algun motiu que se m’escapa, hi ha molts de demòcrates de sagristia que la pensen lliure de tota màcula quan no passa d’esser una institució humana més, i en temps d’eleccions tant de papanatisme embafa. En qualsevol cas aviat anirem a votar i tot s’arreglarà. /llucià rinyon/
