En funció de la cara del professor (segons fos de tendència econo-cínica o econo-crítica) podíem saber perfectament quin dels alumnes estava suspès directament: el trepa o l’innocent.

Estimada Tia:

Els números no em surten. Crec que no soc l’únic; penso que som molts els qui estem en la mateixa situació. A l’escola ens van ensenyar a comptar coses tangibles. Ens posaven exercicis com: un pagès té vint arbres pomers i cada arbre li dóna una collita de 50 pomes cada any; quantes pomes recollirà cada any el pagès? Si passàvem el curs ens complicaven una mica l’existència per tal que ens esforcéssim a aprendre més, posant preguntes relatives als quilos de pomes recolliria el pagès, i altres incògnites, però totes es podien resoldre.

Evidentment, les matemàtiques deixaven el pagès a l’escola, però te’l podies trobar en cursos superiors amb matemàtiques més complicades o impossibles de resoldre: el pagès que tots coneixem tenia vint pomeres, però li van dir que havia d’arrencar-ne tres per acomplir les quotes establertes per... per qui Vós ja sabeu, Tia. Les pomeres que li quedaren estaven assegurades per si queia una pedregada o per si un lladregot s’enduia la collita. El pagès, però, comptava fer la mateixa collita dels anys anteriors, doncs els arbres que havien crescut compensaven la collita perduda per les tres pomeres arrabassades. Tenint en compte que l’assegurança li costava un 7% dels beneficis que l’home tenia calculat guanyar cas que pogués fer la collita habitual de pomes, respongui les següents preguntes:

a) Calculeu els guanys o les pèrdues ocasionades a la companyia d’assegurances per una pedregada que afecti el conreu de pomers del pagès, sabent que la cooperativa de pagesos a la qual pertany està formada per 437 agricultors que tenen subscrites pòlisses d’assegurances amb la mateixa companyia asseguradora, la qual només disposa de tres tipus de pòlisses, a saber: complerta, normal, mínima; i que la citada companyia només respon als danys causats a les primeres dues pòlisses, i ho fa: en el primer cas, pagant un 43% del valor assegurat a 6 mesos; en el segon, després d’haver-se celebrat el judici interposat pel pagès per reclamar les compensacions pertinents, pagant un percentatge de les despeses ocasionades pel judici.
b) Definiu el grau de satisfacció del pagès en el cas que, anant a vendre a la cooperativa la collita no afectada per la pedregada, trobi que el majorista li ha rebaixat el preu un 2,8% respecte al que havia estipulat inicialment i que es correspon amb el crèdit que havia demanat el pagès per comprar un tractor de segona ma valorat en un 60% del preu d’un de nou.

Si això corresponia a un examen, sempre hi havia alumnes que aixecaven la ma per consultar en veu alta abans de començar a escriure:

• ¿Podem tenir en compte la inflació interanual, la tendència a la baixa del crèdit a les grans superfícies i a l’alça als petits empresaris i particulars per compensar la desviació típica cap a l’empobriment dels recursos naturals causada per la gran massificació de la societat menys productiva proporcionalment a la voluntat enriquidora dels grans propietaris?

O un altre company:

• ¿Podem escriure només el procediment de càlcul? És que falten dades per poder desvetllar les incògnites...

En funció de la cara del professor (segons fos de tendència econo-cínica o econo-crítica) podíem saber perfectament quin dels alumnes estava suspès directament: el trepa o l’innocent.

Gràcies a la devaluació de la matèria primera, a les despeses dels transportistes, a les assegurances obligatòries, a la obligació de contractar personal qualificat, a les despeses socials, als intermediaris, a les aportacions a fons fraudulents, a les desgràcies per mal temps que les assegurances s’encarregaven de no compensar, el pagès va perdre la collita, les pomeres, la terra, la casa, i les ganes de treballar. En va quedar fins al capdamunt de treballar per mantenir un sistema on quatre produeixen menjar i altres béns i serveis, i quaranta es dediquen a parlar de percentatges del preu del diner, dels interessos, dels crèdits, de la borsa, de si la terra val tant o quant segons sigui per conrear blat o per muntar ciutats fantasma per a vacances. I aquests de la xerrameca són els qui cobren més!

Gràcies a que uns quants s’han assignat el dret de decidir què val la feina que fan els altres, la gent ja no vol treballar produint i donant servei; ara la gent vol ser funcionari a casa vostra, Tia; o president del Banc Mundial, o del Fons Monetari Internacional. Hi ha famílies senceres dedicades a la política, cosa que em recorda aquells alumnes-pilota que, sense haver sortit de la universitat ni tan sols haver ensumat una feina del seu ram, començaven a donar classes a la universitat. Què podien explicar del món laboral, aquells individus? I ¿què poden decidir de la vida pública persones que es dediquen professionalment a la política, sense tenir estudis de res ni haver fet res més que militar en un partit polític tota la vida?

No us estranyi que no em surtin els números. Al pagès tampoc no li sortien. Ni al sabater, ni al fuster, ni al forner... I no ens sortiran mentre segueixi havent una colla de trepes amb tendència a enriquir-se fent que a la resta de la gent li sigui més car treballar que quedar-se a casa.

Potser és això, Tia: ells han de decidir qui pot treballar i qui no?

I si formem un partit per decidir a quins trepes els donem una puntada al cul i a quins els donem dues puntades al cul, una a cada galta? Creieu que tindrem molts seguidors?

Tia: vull aprofitar per enviar una forta aferrada a tota aquella gent que s’està manifestant per la dignitat, per la feina, pels valors humans, pel respecte, pels drets, per la sanitat, per la justícia, per l’educació,... En resum: per la convivència sana, pacífica, democràtica.

Records