Removent el meu Arxiu “Meyme”La rebel·lió dels torrents
Això és el que fou: una rebel·lió. Desprès del foc de l’estiu, l’aigua, que sempre circula pels propis viaranys, els que té acostumats, els de tota la vida. Hi hagi entrebancs o no, fora barreres, sense portes al camp, en plena llibertat, la naturalesa es sàvia.
Plaça de Son Moll... una piscina
Tot va sortir de mare a causa de l’enorme tempesta de principis de setembre de 1989, concretament el dia 6. Això i molt més. Fins i tot restaren congosts, colls imponents, com els de les pel·lícules de l’oest americà, deixant esboldrecs immensos en alçada, per devers sa Mesquida i la mateixa cala Agulla. Ni els més vells d’aquesta contrada recordaven res igual. Catalina Massanet Garau, centenària gabellina, 102 anys, en plenes facultats, n’estava ben segura: “Catàstrofes com aquesta no n’hi havia hagut mai, però mai” exclamava . Madò Catalina posà punt final a la seva estada entre nosaltres 30 dies desprès de la tempesta.
L'aigua al moll de Cala Rajada
La temporada turística a les platges es va reduir en un mes per mor de la destrossa feta pel temporal. Les gandules, els para-sols i altres objectes de Son Moll i sa Cala foren xuclats mar endins, arrossegats per l’aigua embravida pel mal temps . Murs, parets, mitjanades, cotxeries, tot se’n va anar en orris; els soterranis i plantes baixes dels xalets a prop dels torrents foren els que més sofriren l’endemesa de les inundacions. I del foc del mes d’agost, ni rastre, tot net a la muntanya gràcies a la forta pluja que va superar els 200 litres per m2. El més lamentable fou la ruptura de les canonades de l’emissari submarí de Son Moll, amb la implicació de l’abocament d’uns 500 litres de petroli al torrent que allí desemboca, per part d’hotels afectats per la plogudassa.
Destrosses a la desembocadura del torrent de n'Aguait
Aquell 6 de setembre, l’Ajuntament va romandre pràcticament desert de personal, tal era l’expectació que als funcionaris va provocar la desproporcionada tempesta. De fet, qui això escriu, en companyia de Biel Torres Malpesa, es va passar el matí fent fotografies de les inundacions, actuant de “cap de premsa municipal”, càrrec inexistent en aquella època.
Cala Agulla
Els serveis tècnics de l’Ajuntament de Capdepera avaluaren, amb caràcter d’urgència, en 288 milions de pessetes els danys causats per les torrentades provocades per la tromba d’aigua. S’acordà que els 288 milions fossin distribuïts de la següent manera: 182 per a la regeneració de les platges; 21 als murs i parets de tancament danyats; 18 per a les vies, camins veïnals, voravies, voreres i marges; 3 milions pel pont del torrent de Canyamel; 19’5 per a l’enllumenat públic, 19 per a neteja, policia local, agricultura i ramaderia, i 27 milions per a finalitats vàries (de les quals, encara, ningú no ha donat relació).
Les dunes de Cala Agulla
A la revista local ONES es podía llegir un article signat per “Marce” que deia: ”Ha retrunyit al cel el tro dels forts i els homes superbes han caigut, petits, a la por mediocre de la seva realitat diminuta. L’enorme gentada drogada per les seves quimeres es desperta i es dispersa, en un ensurt gros, a amagar els seu terror dintre l’absurd laberint dels seus precaris formiguers emblanquinats, cavernes actuals, davall la sostrada feble de les teules. La naturalesa governa pletòrica de força… S’allunyen els renous colossals que fan retronar les seves veus, les quals es perden com si tinguessin peresa de partir i el sol apunta, a aquesta hora sense l’alba, entre cúmuls de niguls negres que s’allunyen.. Els ocellets indemnes sorgeixen sobtats en el dardell del seu vol i s’alegren, més alts que els homes, a la cimalada dels pins verds. El carrer desert s’omple, en un instant, de nins que juguen i frueixen banyant-se les sabates dins els bassiots prims que els renous colossals deixaren, quan varen passar, en el cossis de l’asfalt dels homes. Aquests aguaiten amb els seus ulls escrutadors interrogant l’espai. Jo mir, faig silenci, pens… Setembre ha estatt generós, abusiu, impertinent i destructiu en el cabal del seu tro i de la seva pluja. Fou procedent com molts d’homes, esbojarradament, sense moderació ni mesura, afeixugant-nos amb excés el que ens va negar, amb mesquinesa i avarícia, en el seu temps, el que tanta falta ens va fer. Els nostres carrers, canals de Venècia, corregueren pletòrics com rius fangosos per sobre les voravies. Les platges reberen el vòmit apocalíptic de les aigües desfermades i restaren despullades de la seva pell daurada: l’arena. Nadius i turistes van romandre bocabadats davant l’espectacle gratuït d’una manifestació de la natura més forta que els homes. Desprès, un formiguer de màquines “eruga” i enormes camions s’afanyaren, apressats, en la reposició de la pell de les platges. Els carrers tingueren el seu torn més endavant, en la neteja dels detritus de fang i grava que les torrencials aigües deixaren damunt l’asfalt. Alguns hotels i domicilis privats patiren les conseqüències, uns pels excessos i els altres per la imprevisió del seu disseny i ocupació. I sembla ser que, malgrat tot el que hem dit, el nostre municipi encara no fou dels més afectats pels temporals. Imaginau-vos.” MARCE
Desbordament del torrent al Pi de ses Vegues, Cala Agulla
Els 25 anys que es compleixen en aquest 2014 no han fet oblidar la sensació de desassossec en el cor dels qui presenciaren aquell inusual fet. Els més joves que no ho varen viure es mostren escèptics i incrèduls i més d’un creu que li estàs contant una història per a no dormir. 
Bartomeu Melis
