Diuen defensar els no-nats,

que tothom té dret a néixer,

la dissort sempre és sa mateixa;

sense feina i ja desnonats,

en aquest ambient han de créixer

tant sans com mal formats.

 

 

Aprofitant el dia internacional de la dona treballadora, m’agradaria exposar la meva opinió sobre un tema tan sensible com és el de la nova llei de l’avortament que està a punt d’entrar en vigor si el sentit comú no guanya i torna el seny.

 

Sempre he pensat que quan dues persones discrepen en qualsevol tema, política, esports..., pel simple fet de tenir opinions diferents, de tenir punts de vista que estiguin a les antípodes, que diguem, això no té perquè convertir aquestes persones en enemigues ni  molt manco que estiguin enfrontades. Encara que jo no hi estigui d’acord, puc sentir respecte per aquella idea o pensament, faltaria més. Ara bé, les coses canvien quan per defensar una posició o un punt de vista s’ha de fer servir el cinisme, la mentida i la crispació per tal de defensar allò que un pensa. A més, quan s’és conscient que es fa servir el cinisme, la mentida i la crispació és quan empitjoren les coses i la brega es fa ben palesa. 

 

Amb aquest tema de l’avortament, això no és una excepció. Es diuen tants de desbarats, es diuen tantes mentides per part d’aquells que defensen aquesta llei, que un ja no sap si s’ha de tapar les orelles quan parlen si no vol agafar una irritació, com amb tantes altres coses que fan, han fet i pretenen fer. S’han comparat les dones que volen avortar amb terroristes, fins i tot amb practiques nazis, o amb assassines, en una paraula. Molts d’aquests comentaris i ofenses, no ho oblidem, són fets per part de dirigents del PP o de les seves anomenades Noves Generacions, o sigui aprenents i grans admiradors dels Aznar, Aguirre, Matas, Fraga, Cospedal i, per què no?, també de Bárcenas. Junt a ells, encara que no ho diguin, també hi són aquells anomenats pro-vida. No oblidem tampoc qui són aquests grups, d'on provenen i per qui són recolzats. La gran majoria, dic majoria, no tots, vénen de famílies i ambients profundament conservadors d’ideologia i religiosos. Diuen, fins quedar escanyats, que els avortaments són assassinats, que defensen la vida per damunt de tot. Però podeu estar ben segurs que si aquesta gent governàs no dubtaria d’instaurar la pena de mort, no dubtaria d’enviar l’exèrcit a països llunyans per emprendre guerres il·legals, o no enviar-lo allà on hi ha clars abusos i malnutrició infantil, no dubtarien de firmar lleis per fer més retallades socials. Farien sortir o farien ordenar que certs organismes internacionals minvassin o aturassin ajudes econòmiques a països on el nins no tenen una cobertura sanitària digna o es moren literalment de fam. Tot és obligar i obligar a ser mares, a parir, sigui com sigui. Aleshores, a què ve tota aquesta posició en contra que la dona pugui avortar lliurement, que la dona pugui prendre decisions per ella mateixa? Tot té un mateix rerefons, tot té un mateix denominador comú: sotmetre la dona. La dona és una propietat particular, això és el que hi ha darrere tot aquest enrenou.
Qui és aquet ase que obliga una dona a seguir endavant amb un embaràs fruit d’una violació?
Qui és aquest ase que obliga a seguir endavant amb un embaràs on se sap que el nadó pateix malformació? Què passa si  una parella, amb tota la il·lusió d’aquest món, esperava un nadó i per coses de la vida i males ratxes econòmiques decideix que no és el millor moment perquè vengui i vol interrompre l’embaràs?

 

Les dones són prou grandetes, si volen seguir endavant amb un embaràs no desitjat, o volen seguir endavant amb un embaràs fruit d’una violació, tot el respecte per elles. Ara bé, la moral i ètica són coses que es poden fer servir també per les dones. Ni cap capellà, ni cap Gallardón ni cap res els ho ha d’impedir.

 

I ja que som al dia de la dona treballadora, m’agradaria també anomenar unes quantes pioneres, dones lluitadores pel bé de tots que trobarien aquesta llei de l’avortament una grosseria:

Lady Margaret Cavendish (1623-1673)

Maria Sibylla Merian (1647-1717)

Laura Maria Caterina Bassi (1711-1778)

Eleanor Ormerod (1828-1901)

Clémence Augustine Royer (1830-1902)

Lulia Lermontova (1847-1919)

Hertha Marks Ayrton (1854-1923)

Emmy Noether (1882-1935)

...i tantes altres.

 

Totes aquestes dones varen destacar en diversos camps de la ciència i el món del coneixement. Varen ser sotmeses a moltes humiliacions i vexacions per part dels que manaven aleshores, pel simple fet de ser dones i voler destacar, i també per les pròpies famílies. Així i tot no es varen rendir. Varen dur a terme la seva passió per a la millora de la societat. Moltes coses de la vida quotidiana duen la seva empremta, ja que elles varen donar peu a grans invents.