El sistema financer és molt important per poder gestionar els capitals. Però el sistema productiu alimenta la creativitat, la investigació, l’educació, la competitivitat, a més de donar feina a molta gent i de menjar a moltes famílies.


Bones, Tia:

Teniu al vostre servei una colla de treballadors d’un nivell... excel·lent, suprem! Un d’ells, fa pocs dies, afirmava que el nostre clan, per tal de seguir sortint del forat negre en el qual estem ficats, havia de tendir a abaixar els sous. No sé com us ho heu pres Vós, però a mi em sembla que li falta acabar la frase: s’han d’abaixar els sous dels polítics, dels responsables de les entitats financeres i dels directius de les empreses que contribueixen a l’espoli social, tots els responsables que estiguem perdent estat del benestar. Vull suposar que quan aquesta persona anava a acabar la frase el devien trucar pel mòbil o li van entrar ganes d’anar al vàter.

Deixar anar aquestes afirmacions em sembla una falta de respecte que a mi també em fa ganes d’anar al vàter. Per què, tal com ho va dir, s’interpreta és que s’han d’abaixar els sous dels treballadors. Com us tinc la consideració que us tinc, Tia, dubto molt que Vós contracteu gent que pensi d’aquesta manera.

¿On s’ha vist que aquesta societat que apadrina de fa tant de temps la lluita cap al benestar i la igualtat encara tingui individus que pensin d’aquesta manera?

Sempre podem pensar que aquestes afirmacions són fruit d’un moment poc lúcid del seu autor. Recordeu, Tia: fa pocs anys enrere, quan alguns dels clans familiar es van posar d’acord per fer servir la moneda única, l’euro, el preu de les coses per a la nostra branca familiar es va disparar i, per tant, la renda familiar va abaixar, i molt. D’això tothom se’n recorda prou bé. Per aquelles mateixes dates, els sous es van mantenir i no van anivellar-se ni amb els dels clans dels francesos, que són els més propers en la perspectiva mirant cap a casa vostra. Recordo comentar el tema amb col·legues d’aquell clan i estava clar que ells cobraven molt més per la mateixa feina. D’altra banda, aquests darrers anys que portem dins el forat negre la major part dels salaris ha disminuït. I, per acabar-ho d’adobar, molta gent ha quedat sense sou per manca de feina. Si dius a aquestes persones que les vols “rebaixar el sou” directament et preguntaran si estàs boig o et refereixes a que, per accedir a una feina, hauran de pagar, com amb les agències de feina temporal, o bé hauràs de pagar enlloc de cobrar per cada hora de feina que facis. No us estranyi que acabem per posar potes enlaire tot el sistema en qualsevol moment.

Vós, Tia, sabeu perfectament que tota aquesta farsa de la crisi i el forat negre està basada en dos coses que, matemàticament, són animalades: el creixement percentual constant, i tractar de potenciar l’economia reduint el poder adquisitiu de la gent. Seguir mantenint  un discurs basat en aquestes premisses només porta allà on només un tarat vol anar a parar.

El creixement constant d’una economia només és viable si el percentatge de creixement és tan baix que no altera el funcionament de l’ordre global. Però aquest no és el cas, estem tocant fons quant a alguns recursos, i la manca de respecte a les regles del joc provoca desequilibris molt greus. Hi ha molts clans que ni intenten ni volen mantenir unes regles de joc beneficioses per a tot l’ordre global.

Pel que fa a potenciar l’economia reduint el poder adquisitiu de la gent treballadora i incrementant el dels qui més tenen... Vós sabeu ben bé a on ens porta.

El creixement infinit no té futur. Per fer-lo viable ha d’haver un decreixement paral·lel per una altra part, i no voldria afirmar encara que ho sembli, Tia, que aquest decreixement és el que s’està provocant a alguns dels clans familiars, com el dels grecs. Evidentment, si es destrueix per una banda es pot tornar a construir. O aturem els economistes que parlen d’aquest creixement constant, o comencem a poblar la Lluna, Mart i altres planetes: la Terra i els seus recursos no poden créixer a la velocitat que ho fa la plaga humana.

Pel que fa a treure capacitat de compra a la gent treballadora... Tia, Vós sabeu perfectament què significa l’estat del benestar i què implica la seva absència. Més amunt cito les “regles del joc”. Algú està canviant les regles del joc cada dia: avui es pot fer això, demà no. Ahir era optatiu allò, demà t’obliguen a fer el què algú ha decidit. I això no permet que les petites i mitjanes empreses siguin competitives, ni tan sols les permet saber com hauran d’invertir.

Imagineu que aneu al casino a jugar a la ruleta. Aposteu 100 a Imparell i, mentre la boleta està rodant, el crupier decideix que el guany per l’aposta és la meitat del que estava establert prèviament. I quan cau a un numero imparell, torna a canviar i diu que només guanyeu una quarta part.

Tia: el sistema financer és molt important per poder gestionar els capitals. Però el sistema productiu alimenta la creativitat, la investigació, l’educació, la competitivitat, a més de donar feina a molta gent i de menjar a moltes famílies. Les grans empreses són importants, però si el còmput global fa que hi hagi més gent depenent de les petites i mitjanes empreses, potser que ens replantegem qui afavoreix el sosteniment de l’economia.

Mentre els financers segueixin dient a cada instant on s’ha d’invertir i com han de ser les regles del joc, només alimentarem cobdícia i avarícia. I fam per l’endemà.

Tia, amb tot el respecte: potser que replantegeu cap a on ens porten els vostres representants.

Salutacions cordials.