Escric per a mi 

DISSENY I  TECNOLOGÌES

Centrar la mirada en les coses petites, en allò que hi ha a escales que, per reduïdes, resten lluny de l’abast humà, explica moltes vivències i sentiments. El motor de la naturalesa funciona com la marea que té el seu primer impuls en el que és minúscul i creix fins a fer-se imponent.

Per motius sentimentals, tinc una relació molt directa amb una empresa d’automoció que ha organitzat, recentment, un concurs de creativitat en disseny, faceta en la qual,  en certa manera, tinc experiència.  Judith Maldonado, il.lustradora lleidatana, sempre ha valorat aquesta finestra oberta que constitueix el disseny, cedint el protagonisme a un artista o dissenyador distint cada mes, per donar a conèixer el seu treball. La portada de les noves promocions de l’empresa de cotxes esmentada, el mes de març, tindrà posada la mirada (com dic al començament d’aquest article) en allò petit, amb una mena de reducte d’insectes de les més variada condició, per a definir i presentar les marques i dissenys dels nous vehicles.

 Javier Montañés, company de Judith, és l’autor d’una numerografia que – segons podreu apreciar a una de les imatges que il·lustren aquest escrit – sorgeix de l’argamassa, de la tipografia i la metodologia de l’arquitectura clàssica. Una queda bocabadada i amb estimulació suficient per posar-se a escriure sobre un tema que,  tal volta,
els lectors trobaran aliè a l’estil d’aquesta publicació. Si sobre el contingut de l’article  trobau que no hi pega, no ho llegiu… I és que els dígits de la il·lustració resulten, en mans del dissenyador, talment columnes jòniques, fent frisos dels braços, construint-hi – com podreu estimar – mòduls de petites edificacions. ”Així com les matemàtiques –s’expressa Javier – tenen com a objectiu descobrir l’univers, els números són com a rajoles que formen aquest univers”.

Acab d’assistir a una sèrie d’esdeveniments – i pens fer acte de presència a d’altres que se celebraran en les properes setmanes i mesos – que han tingut lloc a Barcelona (també a Madrid) –  “Play Restart” (conversacions sobre disseny, a “Atelier”, i a “La nave nodriza” a la capital d’Espanya) –; a la fira de Barcelona “Universo Internet”, on ens han explicat  que en el camp de l’educació, la confusió que ha creat la revolució digital ha portat molts de temors i incerteses, en un cicle de conferències que dóna una visió crítica i global d’Internet per a conèixer millor el fenomen.

“Mercat de motors” és el tìtol que al “Museo del Ferrocarril” de Madrid ens ha presentat l’artesania, el petit comerç i els objectes de segona mà i, així mateix, el futur de les ciutats obertes a les noves tecnologies.

Per acabar anant al cinema, al Reina Sofia, amb l’obra d’Aki Kaurismäki, “Desprès del naufragi”. El proper mes, “Lenguando”, unes jornades on professionals de la llengua (professors, traductors, correctors…) tractaran de la recerca de recursos per al seu treball.  Allí aprenen de la tecnologia aplicada a la llengua i comparteixen les idees a un lloc anomenat  “La casa del lector”, on esper trobar-me amb gent catalana i amb temes desenvolupats en la nostra llengua. València acollirà, seguidament, un congrés de tipografia: una mirada a l’evolució d’aquesta tècnica espanyola a la darrera dècada. Des de Londres, arribarà a la ciutat del Túria “Hello, My name is Paul Smith”, del Design Museum, repassant la trajectòria de l’iconoclasta dissenyador de moda britànic.

D’allí haurem de partir (dispensau, amics lectots, aquesta vasta agenda personal, que em feia il·lusió descriure i escriure) cap a Barcelona, a la fira del mòbil, dels cel·lulars. Ens diuen que és  l’esdeveniment més important del món. Per acabar a “We-traders” (Cambiamos crisis por ciudad), demostració de les diferents maneres de manifestar-se la crisis a llocs com Torí, Berlín, Tolosa, Lisboa o Barcelona (Espanya en general) mostrant iniciatives en les quals els ciutadans del sud-oest d’Europa (dissenyadors, artistes, mestres, arquitectes) es fan seu l’espai urbà, redefinint així la relació entre valor, benefici i bé públic. Uf, quina marató, estimats! S’imposa un descans, malgrat sigui sobre un arbre…

Ja us ho contaré, si no hi ha res de nou.  Ah!, i dispensau si m’he allargat demés. No volia cansar-vos. Fins aviat!

Llúcia del Campo