Evidentment, tal com estan de farcides les principals fortunes del considerat primer món, m’atreviria a dir que el primer món són només aquells rics. Llavors, qui som nosaltres?
Hola, com va?
Ai, Tia, que no acabo d’agafar el missatge de la vostra resposta: he d’entendre que opineu que els polítics elegits pel poble són els qui han de prendre les decisions? Així queden legitimats, amb les eleccions i ja està? Mireu, us haureu d’afanyar a venir per aquí per fer-vos una idea de la diversitat d’opinions que hi ha entorn a aquest tema. Això és pitjor que la reunió d’una comunitat de veïns! És més: aquesta disparitat d’opinions m’ha dut a un descobriment sociològic! Sí, així és, ara us ho explico!
Haureu sentir parlar moltes vegades del tercer món: tercer món amunt, tercer món avall, guerres per aquí, desnutrició per allà, condicions infrahumanes, pobresa... Informacions emeses, evidentment, des del punt de vista del primer món. Exacte, el primer món no se cita a sí mateix, perquè queda molt malament parlar en primera persona del primer de la classe, per dir-ho d’alguna manera. Així doncs, sentim parlar poc del primer món, per motius evidents: primer motiu, si se n’hagués de parlar, es faria des d’un món diferent, és a dir, el tercer; però, segon motiu: els pobres ciutadans del tercer món no deuen tenir massa ganes de parlar del primer món ni de res que ens envolti, doncs el primer món és part causal de les seves misèries, i, si no tenen ni per menjar...
Evidentment, tal com estan de farcides les principals fortunes del considerat primer món, m’atreviria a dir que el primer món són només aquells rics. Llavors, qui som nosaltres?
Heu encertat: heu mai sentit parlar del segon món, Tia? Jo fa temps que cerco i paro l’orella, però no m’ha aparegut mai aquest concepte en cap hipòtesi ni teoria. I em preguntava, per què? Bingo: perquè nosaltres som el segon món! És claríssim! I ara, amb aquesta crisi mundial que estem vivint... perdó, obrim un breu parèntesi: (aquesta crisi mundial, el tercer món la viu d’ençà que existeix el primer món, és a dir, des que s’han creat desigualtats de nivells descomunals; aquesta és una crisi únicament del segon món, que no fa ni pessigolles al primer. Tanco parèntesi).
Bé, amb aquesta crisi que estem vivint els del segon món es posen de manifest uns conceptes molt interessants. Jo, com tinc temps per barrinar, Tia, he descobert la sopa d’all: en primer lloc, el segon món és la ma d’obra especialitzada al servei de la creació de riquesa per al primer món. Li dóna suport, li permet créixer i augmentar els guanys, i tenir un sistema de gestió de la seva confiança. Dos: el segon món (a continuació posaré SM, per abreujar, però no ho confongueu amb Sa Majestat, encara que ja voldríem!) és el consumidor principal del sistema per a la creació de riquesa del PM (PM = primer món, no confondre amb Primer Ministre, encara que hi pugui guardar alguna relació, ni tampoc amb exclamacions mal sonants). En tercer lloc, SM serveix de mecanisme regulador de l’equilibri de PM; si PM tendeix a perdre, fa pressió damunt SM; i si PM guanya, estimula SM per tal d’augmentar el consum i tenir-nos distrets i a punt per als seus interessos.
Vulgar i històricament, al segon món se l’ha anomenat burgesia i s’ha distret el tema amb la teoria de classes socials. Ja, ja, ja! Portem anys barallant-nos com lluços amb aquestes historietes! Ara, però, es veu bastant clar el llautó del tema i com s’està dividint el SM en diversos blocs. Tenim els qui volen seguir el corrent clàssic i apunten a mantenir el seu nivell de vida a favor del que mani el PM. Però molts membres d’aquesta burgesia ja n’han quedat fora, estan literalment desnonats de la seva classe i entren a formar part del tercer món quant a nivell de riquesa monetària, a manca d’assistència social, etc. Senzillament, el sistema del PM els ha deixat en pilota picada, els ha donat una puntada al cul i els ha enviat a pasturar.
Però hi ha el grup més perillós... per al PM. La gent reaccionària del SM, instruïda, formada i educada, els qui que se n’adonen de l’existència d’altres vies més equitatives de regulació de tot plegat, de la possibilitat de la distribució de recursos, de la capacitat de creació de sistemes econòmics alternatius que no requereixen tantes dependències d’aquells qui manen, de la possibilitat de viure amb mitjans més simples, amb força de treball compartida, amb consum de proximitat, amb solidaritat creadora de recursos i no solidaritat a fons perdut; amb respecte cap al sistema, amb consum sostenible... És gent que aconsegueix posar-se d’acord, opinar i dialogar, discutir i negociar, sense necessitat d’àrbitres ni jutges comprats pels poders dominants. Són persones amb valors, amb ganes de ser respectades i de ser respectuoses.
Tia ¿creieu que aquestes persones, que el sistema PM de vegades considera anti-sistema, tenen dret a proposar un sistema alternatiu o han de guanyar unes eleccions segons el sistema establert i, a partir de llavors, ja faran els canvis que decideixin per haver assolit la majoria suficient garantida “democràticament” que els permeti fer els canvis legitimats? El sistema de funcionament del primer món no pot perdre les seves bases de funcionament, això és clar.
Així doncs, Tia, què me’n dieu? On rau la decisió del poble?
