I, altra volta, el ramatge dels ametllers ha florit. Les núvies dels arbres s’han vestit de blanc per les seves noces.

No, no són aquelles de l’any passat; no són les mateixes; aquelles ja donaren el seu fruit. Són unes altres de noves a la mateixa església del camp.

Mallorca està de festa, pura, virginal, allunyada dels problemes del homes, de les imperfeccions d’aquests, dels seus odis, misèries i mediocritats.

Puc escoltar els arbres – no és el mateix escoltar que oir; la veu neta de l’ametller; jo l’escolt –, puc parlar-hi i els puc comprendre.

El meu any comença ara, a l’hora de la flor primera i fins que esclatin les roselles. El món va vestit amb rebosillo i canta en color, i li dóna a cada corpuscle que respir el regal del seu perfum que aspir profundament per a endur-me’n regat tot el cos.

Jo, ara, tot jo, sóc olor de flor d’ametller amb què m’obsequia el món. Jo les mir, passant, i una enyorança dels temps primers m’abraça, m’inunda, em persegueix, em posseeix i m’absorbeix.

Una influència d’imants vegetals m’atreu amb el seu crit primitiu, poderós, i, m’aprop inevitablement al tronc amb el seu cim tot cremant d’escuma de flors i… sento que el dit de Déu m’ha tocat, no sé on….

La meva petitesa humana, trastocada,  cerca expressar el que sent i no hi ha paraules, no hi ha vocabulari ni lèxic ni verb per manifestar o per dir: per agrair…

Amb la imatge de la flor gravitant en la pupil·la i tot transportat d’essències, l’ànima em creix, s’eixampla, se’m desborda i no tinc més gest, no tinc més acte possible, que allargar-me sota un arbre, cara al cel, coronat de flors, de totes les flors del meu món…

L’ametller i jo estam aquí des d’un miracle que, de la terra sola, ha fet, per la mà de Déu, flors, colors i perfums.

Estic ebri.  L’any comença ara per a mi, l’any nou…

Marce López

Article, traduït al català, del llibre en castellà “Casialgo” de  Marce López Sirer, 
per deferència de Caty  Matínez i Joan Sancho “JUSAN”