Són ells qui m’ho demanen…

 JUSTIFICACIÓ.-  Les festes de Nadal i Cap d’Any m’han brindat l’ocasió de poder-me reunir amb amics. Un ha tingut la fortuna de poder passar la nit de Nadal amb una “comparsa” de 22 persones, homes i dones; el dia de Sant Esteve, segona festa, han estat uns 34, de la meva quinta, els acompanyants d’escaldums, torró i altres viandes. A la nit de Cap d’Any, ens hem trobat amb un altre grup mixt de 12, amb el qual no havíem pogut tastar les pastes nadalenques i sí que poguérem complir amb la tradició del raïm i el cava. Tres vetllades pletòriques en què no hi faltà res. I en les quals es parlà un poc de tot i de tot i molt.

Aquest preàmbul ve a tomb de la coincidència en la conversa i els comentaris dels membres d’aquests tres grups d’amics, entre els quals n’hi havia 4 que repetien  en cada endemesa; per tant, malgrat pugui semblar una exageració, podeu comptar un total de 68  persones d’ambdós sexes. La coincidència – bé, n’hi havia d’altres – que vaig  poder constatar és que tots, però tots, són assidus lectors d’aquesta revista digital. I també tots – deu ser cosa de l’edat, que ja no és poca – insistien que els mancava una secció que fes referència als temps passats. Els amics comentaven que, de veritat (com deixa palès Gabriel Garcia Màrquez a la seva obra “Vivir para contarla”, quan parla de contar la vida passada, talment com un la recorda) poder reviscolar esdeveniments o succeïts d’antany o de més lluny feia que, per uns moments, se sentissin més joves. I ens demanaven que escorcollàssim, escodrinyàssim, remoguéssim la paperassa del nostre Arxiu fins a localitzar noticies pretèrites, també de més  recents  i, com en anteriors ocasions hem fet, vessar-les a les pàgines de Cap Vermell.

Quan un contacta amb la revista i es fitxa en la capçalera de totes i cada una de les notícies o informacions que s’inclouen, es troba amb un detall: Vist: 10, o 20, o 100, inclús 200 i més vegades. Aquest nombre és la quantitat de lectors que han accedit a la notícia, a la informació que s’ofereix, i l’han llegida o almanco hi han guaitat.  D’aquí que, un, en la seva modèstia, ha de tenir en compte – i un servidor ho fa – que si se superen les 70 visites a qualcuna de les meves col·laboracions, per a mi és tot un èxit, ja que els esmentats amics em fan favor llegint-me. La resta desconec d’on prové, però així i tot  ho vull agrair als anònims lectors.