Vos escric aquesta nota per sortir al pas del malestar d’algunes persones que no coneixen l’origen d’aquesta festa ni el dia que es va manar que es fes.

*******

L’enterrament de la sardina és la victòria de don Carnaval sobre dona Quaresma, és una festa pagana de la mitologia i el foc, i és una nit  màgica de visita obligada en molts de pobles i ciutats de la nostra geografia.

Origen de l’enterrament:

Al rei Carles III, guardià zelós de les tradicions cristianes, se li va ocórrer d’organitzar una festa un Dimecres de Cendra, amb el propòsit que el poble acomplís amb el deure de no menjar carn durant la Quaresma. Va ordenar que a la festa, per assaciar la fam, s’hi dugués sardina, però justament aquell dia va fer tant de sol que  el peix es va començar a corrompre, fins al punt que, de la pudor que feia, no se’n va poder menjar. Fos perquè els transportistes s’haguessin declarat en vaga, fos perquè hi hagués alguna clàusula de lentitud en el tractat pesquer de l’època, quan els cuiners destaparen els caixons de sardina, fou tanta la pudor que Sa Graciosa Majestat va revocar la primera ordre i en donà una altra: que les sardines fossin enterrades immediatament a la “Casa del Campo”, on continuaria la festa.

Aquest fet, lluny d’aigualir la celebració, la va animar, ja que el poble va organitzar, amb no poc humor, l’enterrament de les sardines podrides, amb la qual cosa es desfeien de la pudorassa. En comptes d’acomplir amb el projecte inicial d’enterrar la carn, varen enterrar el peix. D’aquella manera, començava una tradició que encara dura de l’enterrament de la sardina.

                                                                                               Pep Pipo