Amb els ulls d'una mare





Llúcia del Campo Sansó










   Sempre he pensat que posar l’accent en el compromís, la disciplina i el bon gust per la feina que un realitza, són valors que tota la vida hauríem de tenir en compte. Especialment, haurien de formar part de l’educació dels joves. Això els faria més forts i persistents i millors persones enfront dels difícils reptes de la vida. Tenc el convenciment que als nins o les nines no se’ls ha de privar de la seva infància; segurament tots els pares estam convençuts de que els nostres fills posseeixen excepcionals dons, però res hi ha més  danyós, nociu i perjudicial que posar-los prematurament en el camí del treball intel·lectual i pertorbar el seu desenvolupament personal.

Aquestes reflexions me les he fet desprès d’haver passat un capvespre, en un parc infantil, amb tres dones més, totes observant els nostres fills amb orgull, des d’un banc. Una nina aplegant un caramull de pedretes, que semblava que les anava contant fins a vint. Un nin de no més de 4 anys que portava en les seves mans un llibre, que la seva mare assegurava que sabia llegir perfectament. Una tercera mare que exclama que la llibreta que maneja la seva filla no és per a pintar-hi burots, que el que fa és escriure una redacció sobre l’estada en aquell parc. 

I aquí fou que vaig pensar que l’estimulació primerenca dels nins pot tenir conseqüències desastroses. Totalment d’acord que hem de promoure i recolzar els assoliments excepcionals, però em manifest totalment contrària a les mesures que proclamen que s’ha de tenir eficàcia per a assolir-los abans d’hora.

Els pares d’ambició excessiva tenen especial propensió a considerar superdotats els seus fills, quan està més que demostrat que, a la llarga, no solen ser-ho tant, ni de lluny. Tan aviat com han nascut, ja comencen a encoratjar-los de manera desequilibrada perquè cultivin les facultats intel·lectuals en detriment del desenvolupament del cos i de l’ànima.

Els dirigents de la guarderia a què va assistir la meva filla o de l’escoleta de preescolar on acaba d’aterrar, es dolen que hi hagi pares que vulguin transformar les aules en laboratoris d’experimentació pedagògica, d’on els infants surtin sabent  llegir, escriure o fer operacions aritmètiques. Aquests pares  veuen amb escepticisme el fet que els seus fills no facin allí altra cosa que cantar, dibuixar i jugar, i pensen que aquestes activitats els fan perdre ensenyances més importants.

Ens hauríem d’aturar i pensar un poc en la nostra infància i reflectir-la en els nostres fills, i en la importància del seus primers dies a l’escola. que és on cimenten la futura integració als nous ambients.