Per a mi, els polítics d’aquesta família i de tantes altres són com cecs gestionant una fàbrica de colors.

Estimada Tia:

No em puc treure del cap el que comentàvem del turisme alternatiu i el regirar de llocs de feina a les empreses. Què voleu que us digui, m’agrada la idea i us proposaré una extensió que podríem fer als càrrecs polítics. Sí, en aquest cas la marca turística podria ser: “Poli-Turs”, amb un eslògan com “La política de tots, al servei de tots”.

Per a mi, els polítics d’aquesta família i de tantes altres són com cecs gestionant una fàbrica de colors. Sí, és fàcil d’entendre: sempre tractant de resoldre els mateixos problemes, al final han d’acabar farts i els arbres no els deixen veure el bosc. O és el bosc, que no els deixa veure els arbres? Tant se val, a fi de comptes, cada partit només veu el color que l’interessa, que per als ciutadans sempre és el negre! Ara, ha de ser dur, això de ser batle o regidor d’un poble: imagineu-vos cada dia el mateix veí que vol que canviïn la bombeta del fanal del seu carrer, que està fosa. Ha de desgastar molt, eh? Però no saben dir-li a aquell veí que no hi ha pressupost per bombetes?

En aquesta nova oferta turística proposaria fer que els polítics canviessin d’aires, com renovant els filtres de l’aire condicionat. Per posar un exemple: enviaria els polítics alemanys a viure a Grècia. Sí, a la Grècia actual, no a la clàssica. I els posaria de feina treure el país de la situació on es troba amb les eines que hi ha a Grècia. Ah, veuríem com se les gasten, llavors! Segur que surten amb la cua entre les potes! I als polítics grecs els podríem enviar a Alemanya. D’aquesta forma tots obtindrien nous punts de vista per tal d’aplicar les seves polítiques allà on tinguessin plaça fixa. He escrit plaça fixa? No, no, millor descartar aquesta possibilitat: un temps a un lloc i canvi, abans que els fums tancats podreixin les idees.  

Penso que potser no hi ha prou avions per canviar tots els polítics de lloc i fer-los tornar a casa cada dia. A més, durant el vol s’haurien de trobar amb els comercials, i segur que el germà del veí que té la bombeta fosa del fanal del carrer és venedor i li tocaria seure al costat del batle del seu poble. Pobre batle: li farien l’entrada al registre per davant i pel darrera! Veig que una solució per evitar aquestes dramàtiques situacions seria fer el joc de les cadires amb desplaçaments curts. Així, els polítics del meu poble la setmana propera haurien d’anar a gestionar els problemes del poble que hi ha a sis quilòmetres. Els d’aquell poble, a un altre, i correlativament anirien rodant. Ui, havia dit de fer com el joc de les cadires, però tampoc es tracta de treure una cadira i eliminar un ajuntament o fer desaparèixer un poble sencer. Bé, ja m’enteneu.

Pensant en el turisme de Càrrecs i rellegint això que estic escrivint trobo que hauríem d’establir pautes definides de comportament per evitar determinades actuacions que durien molts mals de cap als empresaris relacionats amb els ajuntaments. M’explicaré. Suposem que a l’ajuntament del meu poble hi ha un equip de dretes, i l’equip municipal que mana al poble del costat és d’esquerres. Quan fessin el canvi no podrien entendre’s de cap manera amb els empresaris: com es repartirien les comissions? No, no. Les obres i actuacions municipals no podrien estar lligades a decisions polítiques. Ah, però no funcionen amb comissions, a casa vostra? No, no em refereixo a comissions de servei, no. Aquí surten a la llum cada dos per tres que si un va cobrar unes comissions per tal feina, o per tal altra. Que no ho sabíeu? En qualsevol cas, si apliquem el turisme de càrrecs i el de polítics alhora, fer coincidir dues vegades un gestionant una empresa i un altre un càrrec públic seria més difícil que encertar la loteria.

Bé, no perdem el fil. Un altre detall interessant seria veure com s’ho manega l’equip que governa un país per adaptar-se a governar una petita població de vint mil habitats, per exemple. Però millor seria  veure els polítics d’un poble petit quan entrarien a governar una ciutat important, o fins i tot el país sencer. Sí, com si fossin els jugadors d’un equip de futbol de tercera regional jugant la semifinal de Copa contra un dels grans de primera divisió. Seria magnífic, no ho esteu visualitzant a la vostra imaginació? No seria el mateix, és clar, no podríem fer travesses i apostes, no fotem! Perdó, sí, estem parlant de coses serioses...

Estimada Tia, Vós que sempre heu estat envoltada de gent important, uns fent-vos la pilota gairebé tant com els altres, i que sempre heu viscut en nuclis urbans de gran importància... trobo que hauríeu de prendre uns anys sabàtics i fer com aquell rei que es va disfressar de pidolaire per anar a conèixer la vida a les vostres terres. Ai, què n’és de diferent, viure a ciutat o viure al poble! Podríeu començar per aquí, jo us ofereixo un lloc a ca nostra.

Mireu, totes aquestes coses que ara em venen al cap no són fruit de la meva degenerada imaginació. No! Això és el contacte directe amb la vida de camp i de mar. Fixeu-vos que en qualsevol moment pots trobar-te un polític pel carrer! A ciutat els polítics van en cotxes de color negre o blau fosc, amb els vidres tintats de manera que no saps si a dins hi ha una persona o un carregament de porcelles. Es dedueix per l’escorta que va al darrera, no crec que ningú dugui escorta per un transport de bestiar. Ja torno a enredar el fil. No mal interpreteu les meves paraules, Tia; vull dir que aquí els polítics van a peu a la feina i te’ls pots trobar a peu pla, encara que n’hi ha que miren tan amunt cap a ciutat que duen lleganyes amb forma d’ala i se’ls veuen tots els pèls del nas.

No, no, no us penseu que sigui l’habitual. En general, els polítics de poble són molt més propers, senzills, humans i afables. Ja us ho explicaré en una altra ocasió, que ara he d’anar a presentar una proposta al Registre de l’Ajuntament.

No cal que us afanyeu a escriure, aquesta vegada, que deixo coses al tinter. Ja tornaré a escriure jo, que Vós deveu estar molt enfeinada. Jo... rai, tinc tot el temps del món! Sí, dona, a poble el temps té un altre valor! Mireu us ho explico més endavant que se’m fa tard.  

Fins molt aviat, que tingueu molt bona setmana.