Us demano disculpes per no haver-vos escrit temps enrere. Això de les cartes va com va; abans, a cada instant n’estàvem preparant una, però ara gairebé ens hem oblidat del significat de la paraula Comunicació.

Benvolguda Tia Europa:

Ara fa temps que no teniu notícies nostres i, més concretament, notícies meves. Suposo que sabreu per algú de la família que ens vàrem traslladar a viure a un poble. Aquella ciutat on vivíem és meravellosa, però s’estava menjant el nostre temps, el devorava! Tot era feina, feina i més feina. Menjar, dormir i altres qüestions naturals de l’ésser humà amb prou feines trobaven el seu espai al llarg de les 24 hores del dia. Gairebé ni podíem saludar els veïns en creuar-nos pel carrer. Bé, què us puc contar que Vós no sapigueu amb la vostra llarga experiència!

Us demano disculpes per no haver-vos escrit temps enrere. Això de les cartes va com va; abans, a cada instant n’estàvem preparant una, però ara, amb això que diuen les noves tecnologies, gairebé ens hem oblidat del significat de la paraula Comunicació i pràcticament no sabem diferenciar quan llegim ase, a seques, de quan sentim que algú ens diu tros d’ase!, amb exclamació i amb el puny aixecat.

Ai, el puny aixecat! Què se’n deu haver fet d’aquells que aixecaven el puny esquerre reclamant i defensant els drets socials? Bé, potser ara us preguntareu a què ve aquesta reflexió, no? Un dia prop-passat se’m va acudir demanar-me per la relació que podria existir, gramatical i semànticament parlant, entre el concepte “dret”, referit a allò que toca ser de justícia, i les dretes, els partits polítics i les persones properes a aquest pensament. És una casualitat?

Vós teniu molts més coneixements que jo, és evident, ja m’agradaria saber-ne tant, a mi! Mireu, un sinònim de dret pot ser vertical, o bé dreçat, fins i tot dempeus. I això em fa pensar que els humans, suposadament i només suposadament, doncs jo no m’ho crec, van començar a ser humans d’ençà que caminem drets, dreçats. I també suposadament, fem ús de la raó per solucionar un problema. Però, estimada Tia, m’agradaria que m’argumentéssiu el contrari d’aquesta manera meva de pensar, doncs no em quadra el que sento i llegeixo. Més de la meitat de la població mundial viu sotmesa, amb el cap cot i l’esquena guerxa!

Si se suposa que els humans som racionals, per què encara hi ha qui passa gana o fred, i qui pateix innocentment el pes de les guerres? Només per posar un parell d’exemples, és clar. Això, podreu entendre fàcilment, ho associo directament amb allò que us deia dels drets al paràgraf anterior: existeixen els Drets Humans, o només són una definició? Encara més: els qui van construir aquesta definició, ho van fer amb bones intencions o per defensar uns beneficis propis segons els interessava a cada moment?

Mireu: ara mateix, fa pocs dies, uns dels nostres familiars més propers a Vós, els qui se suposen que són els Tresorers de la família i que anomenem Banc Central Europeu, van fer una suau crítica a uns altres familiars més propers a mi, per haver distribuït d’una manera poc honrosa i gens equitativa els préstecs concedits. Segur que n’haureu sentit parlar, d’això. Doncs em pregunto per quin motiu aquells Tresorers vostres no van posar condicions per evitar que els quatre llestos de casa nostra se’ls repartissin! Perquè això és el que ha passat! Sí, sí, Vós potser no us n’heu assabentat, Tia Europa, però aquí...

Hauríeu de venir més sovint. Veuríeu altres coses, com les lleis que fan els qui manen, que protegeixen i blinden els seus drets, impedint que els altres, els qui no tenim tanta força, en tinguem. Vós trobeu de justícia que els qui manen tinguin drets i els qui no manen no puguin defensar-se? Enteneu ara, estimada Tia, que dubti que els Drets Humans siguin per a tots iguals? Potser sí, que són drets de dretes, no creieu? Crec que hauré de cercar un sinònim diferent per al terme Dret de l’expressió Drets Humans. Si a Vós se us n’acut cap, ja m’ho direu, estaré encantat de rebre les vostres propostes.

Estimada Tia, espero veure-us aviat per aquestes terres. Sabeu que només m’heu d’avisar i us prepararem una confortable habitació a casa. El paisatge i l’entorn són magnífics, podreu conèixer una altra manera de fer les coses i de viure, i segur que ho passareu molt bé. Però també m’haureu de dedicar una estona per tal que us mostri allò que els vostres gestors no volen veure ni conèixer. Ho fareu, veritat?

Espero amb ànsia la vostra resposta. Fins molt aviat!