Oh, quina desil·lusió! Ni banda, ni instruments, ni tan sols Tomeu, Tomeu, Tomeu! Un camió amb la caixa i la cabina plenes de gent, paperines, traques i petards, i música de llauna amb altaveus. Aquest ha estat el despertar de dissabte 24 d’agost de 2013, Sant Bartomeu, pel carrer Ciutat de Capdepera.

Adéu als pasdobles, adéu al jovent saludant el matí i, especialment, als Tomeus. Bé, potser no és un adéu per sempre. Potser la banda i els “Tomeu, Tomeu” han desfilat per altres carrers. Sí, així ho vull creure.

No m’agradaria pensar que el proper any, el 24 d’agost a les 7 del matí desfilarà un autobús de dos pisos, amb vedets o futbolistes, amb música de llauna d’en Jackson o de Madonna, o de qualsevol altre músic més modern; potser fins i tot amb anuncis o amb patrocinadors. Només falta que, enlloc d’ensaïmades i xocolata calenta en acabar la festa, prenguin batut i galetes maria o, pitjor encara, refresc de cola i pastisseria industrial en bosses de plàstic!

No, no; no estic en contra ni de les galetes maria, ni del batut, ni de la música en llauna, ni dels camions, ni dels altaveus... Només pensava que, cada cosa té el seu lloc i el seu moment. I creia que la banda, les ensaïmades, la xocolata, i els “Tomeu, Tomeu” formaven part d’aquestes festes i del matí del 24 d’agost.