Salutació
1
Si em creis, bé, i si no, millor:
aquí comença es glosat
per segon pic. Embastat
ja el tenia, i un sobtat
ensurt de s’ordinador
me’n va robar la meitat.
2
Després em va dir, un entès,
que s’eina n’era innocent,
i que molt segurament
vaig ser jo qui, tot admès,
allò que no està permès
vaig tocar, imprudentment.
3
I encara em va dir: “Esburbat,
novici de s’informàtica,
tens una conducta acràtica,
i ni tan sols has guardat
còpia de seguretat,
criatureta llunàtica.”
4
I aquí em teniu, reprenent
ses gloses. Dins un forat
negre se m’hi han escolat,
una quantitat ingent
de cançons. Ara vaig fent
ben igual que un ca atupat.
5
Sant Antoni ajudarà
a salvar sa sotragada
i permetrà, altra vegada,
que es llibret pugui arribar
a bon port, i em donarà
una inspiració assenyada.
6
Així que, passat es tràngol
d’aquesta mala endemesa,
sabent, a més, amb certesa,
que dec fer cara de bàmbol,
discretament, sense escàndol,
sa tasca don per represa.
7
Saludaré, en primer lloc,
es membres de s’Obreria,
que s’esmercen cada dia
perquè no s’apagui es foc
de sa festa i, com un bloc,
tots fan feina amb alegria.
8
Un Sant Antoni d’aquí,
fet a sa nostra manera,
és a dir, de Capdepera,
es obrers fan ressorgir.
Sant Antoni gabellí,
festa que se recupera.
9
I com a part de sa festa,
aquest senzill argument,
un llibret que vos present
tot seguit: una modesta
obra que a contar s’apresta
com ha anat s’any, molt breument.
10
I tot i haver de partir
de zero, un altra vegada,,
esper que s’enrabiada
no m’impedesqui bastir
un glosat bo de llegir,
fet de manera acurada.
11
Es batle i es regidors,
totes ses autoritats,
si aquí vos veis retratats
com a públics servidors,
sapigueu que es glosadors
som un punt forassenyats.
12
Però, s’intenció és bona
i no vull posar-hi mal.
Si no ho trobau tot cabal
o si es glosat vos mal sona,
vos deman, des de sa trona,
s’absolució general.
Economia
13
Cada any, quan he de parlar
d’es món de sa pagesia,
sa inspiració se’m mustia,
no sé com l’he d’enfilar,
perquè és molt trist comprovar
que es camp es mor, dia a dia.
14
Celebram avui sa festa
de Sant Antoni, es patró
d’es pagès, d’es conrador,
d’un lluitador que s’entesta
a sobreviure en aquesta
terra de devastació.
15
S’amic Mateu “Xerubí”
em fa dos mots de s’anyada,
ell que sap bé com ha anada
i que sap que resistir
conrant és sols subsistir
després de fer una feinada.
16
Aquest any s’ha collit gra
gràcies que a s’abril plogué,
i ara vos aclariré
que en collí qui en va sembrar.
El dos mil set no en mancà,
d’aigua, com tots sabem bé.
17
Ses ametles regular,
si no fa com s’altre any,
en canvi, enc que sembli estrany,
es preus varen abaixar.
I lo mateix va passar
amb ses garroves, antany.
18
S’hortalissa, un poc millor,
se’n va collir a bastament,
es preu no anà malament
i es que en sembrà, evidentment,
en va quedar ben content.
Això és bo p’es conrador.
19
Ara, amb s’aigua depurada,
diuen que Madrid farà
una bassa per regar,
i ja em direu, amb s’aiguada
que tendrem, sa verdurada
que cada any es collirà.
20
Aquí, sa ramaderia
també és testimonial,
un element ancestral
de sa nostra pagesia,
dos porcells, dos mens, o sia
bestiar tradicional.
21
D’es camp crec, com a final,
que no mos hem d’enganar,
en aquest món pot surar
sols aquell que va a jornal
o es pagès residual...
que cobra de jubilat.
22
Som un poble depenent
d’es turisme, sí o sí.
Som turístics, per aquí,
som turístics cent per cent
i sotmesos a sa gent
que fa es favor de venir.
23
Aquest any que s’ha acabat,
de gent crec que n’ha vengut.
Ha estat tothom ben rebut?
Ha estat tothom ben tractat?
S’hoteler, s’hi ha esforçat?
N’està, s’obrer, convençut?
24
És dura, sa competència.
Hi ha mercats emergents
de cada cop més potents,
i amb la seva interferència
ja no hi val anar a s’agència:
s’han d’anar a cercar es clients.
25
Però, a més, sa temporada,
no la sabem allargar,
i aquí se sol presentar
en sis mesos concentrada.
Massa gent desenfeinada
durant mig any ha d’estar.
26
Tenim un altre sector
d’es qual mos convé parlar.
M’estic referint, és clar,
al món de sa construcció,
perquè aquí hi ha una porció
de treball que pot minvar.
27
I també sembla evident
que, si minva, minvarà
sa indústria auxiliar,
on treballa molta gent.
Convé que hi parem esment
i així no mos sorprendrà.
28
Diuen es economistes
que és un sector que està inflat,
molt sobredimensionat.
Segons veus més optimistes
ara som a les envistes
d’un retrocés moderat.
29
Sa Confraria tengué
eleccions, a ca seva,
i ara en Joan Ramon Esteva
la presideix, crec que bé.
A s’altra junta estigué,
i ara sa junta és ben seva.
30
Se n’anà en Bernat Martí,
un magnífic president,
que sap com tractar sa gent
i es capítol dirigí
amb bona mà. Des d’aquí
es me reconeixement.
31
I si parlam de la mar,
hem passat un any dolent,
mos ha bufat un mal vent,
setmanes sense pescar
molt poc peix per dur a pesar,
i parts magres, verament.
32
Aquella calamarada
del dos mil sis, se n’anà
altres aigües a solcar,
no sé per quina contrada.
Ara està ben aturada,
sa pesca d’es calamar.
33
Sa llagosta, regular,
se’n pescà modestament,
i a més amb temps va ser dolent.
Per un bon hivern passar,
s’ha de ben aprofitar
s’estiu, sinó malament.
34
Tampoc hi hagué bona eixida
de llampuga. Escassejà
aquest peix. Just-just bastà
per a sa Mostra. Esquifida
de tamany, i enrobustida
de preu. Això té la mar.
35
Dues barques, solament,
del “bou”, queden en es port,
que s’han salvat de la mort
de s’art d’arrossegament.
És precari es seu present
i es seu futur el veig tort.
36
No vull ser apocalíptic,
però sa realitat
que entre tots hem procurat
ha arribat a un moment crític
i ara miram com a mític
el món pesquer d’es passat.
37
Amb gran seny, sa Confraria
ha atès sa fita esperada:
sa Reserva demanada
un dia i un altre dia.
La mar, des d’ara, es confia
que es veurà regenerada.
Festes, fires i saraus
38
A dia cinc de gener,
cada any rebem sa visita
dels Reis. Beneïda cita
des més petits, i també
des més grans. Sempre cau bé
i a sa fantasia incita.
39
Però no perdeu de vista
que darrere s’arribada
dels Reis hi ha una feinada
planificada i prevista,
de gent que no és egoista,
de gent desinteressada.
40
I aquí hauria d’afegir
que aquest treball tan desprès
no sempre ha estat ben comprès,
i es responsables, en fi,
s’han vist a haver d’assumir
es menyspreu i es malentès.
41
Però sa Comissió
té es poble en es seu costat
i si algú els ha menyspreat,
sigui batle o regidor,
ha fet un molt flac favor
a tot es poble plegat.
42
D’es Carnaval vos diré
que en ple hivern pots esperar
que faci fred. Desfilar
mig despullats molt convé,
a dins es mes de febrer,
si és que te vols congelar.
43
Per afegir en es banyat,
i això en sentit literal,
es temps va prendre per mal
i va caure un bon ruixat
que va obligar es disfressats
a cercar alberg i tendal.
44
Sa rua de Capdepera,
per tant, no se celebrà.
Sa gent se’n va anar a ballar
en es Poli. De primera,
a sa zona marinera,
en canvi, es desenrotllà.
45
Cala Rajada visqué
una corrua animada,
hi desfilà una gentada
i una gentada ho veié.
Hi mancà, si molt convé,
sa crítica envinagrada.
46
Un any més sa gran sardina
que es de sa Tercera Edat
passegen tot endolats,
desfilà i, com que té espina,
qualcú es va punyir. Endevina,
lector, qui en sortí nafrat.
47
Aquí es punt més divertit
d’es Carnaval arribà:
es capellà s’enfadà
i un combat ben enardit
amb “Sol Naixent”, decidit,
cos a cos, va plantejar.
48
Tanta sort que aquell combat,
aquell encontra frontal,
només va ser un xoc verbal.
Jo ja els he denunciat,
per fer-me, amb so seu glosat,
competència deslleial.
49
Començà es març i arribà,
sa Setmana Santa, prest,
i es temps va tenir es gran gest
de fer bo i col•laborar.
L’Església no es pot queixar
de tan magnífic context.
50
Aquí jo vull enaltir
es d’es sector hoteler
(subsector “dematiner”
que es va veure amb cor d’obrir).
Bona part va preferir
fins p’es maig deixar-ho fer.
51
Sa Setmana Santa, dic,
va transcórrer normalment,
de manera que sa gent,
com cada any, un altre pic,
recuperà tot s’antic
fervor, molt puntualment.
52
Sobre això, res més diré,
perquè cadascú se grata
si té picor i sa sabata
sap on li estreny. I a més sé
que tothom creu anar bé,
i coneix es mal que el mata.
53
A devuit, denou i vint
de maig, sempre puntual,
vengué es Mercat Medieval,
que és un mercat molt distint
d’es que mos van oferint
es pobles, en general.
54
Glosadora de primera,
Joana Colom bastí
un pregó que embadalí
es poble de Capdepera.
Admirada pregonera,
enguany el pots repetir!
55
Sa glosa més genuïna
de Mallorca va pujar
fins a devora l’altar
d’es Castell. Com obra fina
de s’escola gabellina,
na Joana el va brodar.
56
Sa crítica que faria
és que, tant com han passat
es anys, s’ha desvirtuat
d’es Mercat sa fesomia,
ha minvat s’artesania
molt sa menjua ha augmentat.
57
Ara ja hi ha massa plàstic,
i massa butà, també.
Si es Mercat es vol fer bé,
i que esdevengui fantàstic,
s’ha de donar molt de càstig
perquè no es faci malbé.
58
Ses festes del Carme són
ses primeres de s’estiu,
que és quan tota cuca viu
i es deixondeix tot lo món.
Pel Carme, ningú es confon:
tots en es moll feim es niu.
59
L’any passat les encetà
en Vicenç Nadal Sunyer,
que va fer de pregoner,
i sa història repassà.
Cala Rajada glosà
i parlà d’en temps primer.
60
Tot es programa excel•lí
i un any més, es mariners,
sempre animats i feiners,
a tots mos feren fruir.
De primera va sortir
i sense tudar es doblers.
61
“La mar de guapa”, es sopar,
sa revetla principal,
Morralla Xop Festival,
processó, focs i un cantar
d’havaneres que tancà
unes festes sense igual.
62
Ses festes “municipals”,
ses que fa s’Ajuntament,
no anaren gens malament.
Fins i tot originals
en certs moments puntuals
les considerà sa gent.
63
Recordau el joc aquell
de “la oca”, o la gimcana,
o la nit americana,
o el “Sevilla” (un bergantell
d’un posat molt dolç i bell,
que canta de bona gana?)
64
Recoradau es pregoners?
En “Buti”, a Cala Rajada,
la duia ben preparada,
no necessità papers.
Molts de cala-rajaders
fruïren sa perorada.
65
Rafela (sa sabatera)
va ser s’altra encarregada
d’encetar, amb prosa adequada,
ses festes, a Capdepera.
Trob que ho va fer de primera,
de forma desenfadada.
66
Es moll va recuperar
sa gran vetlada de jazz,
i jo vaig tenir un fracàs,
i és que no hi vaig poder anar.
Enguany, per recabalar,
fins i tot hi faré es jaç.
67
Pel demés, cal recordar
que, un any més, sa nostra festa
va gaudir d’una xalesta
pluja que mos va banyar
es paperins i alterà
més d’un acte, mira aquesta!
68
No vull entrar en més detalls
perquè no vos vull cansar,
poguérem anar a ballar
perquè no hi mancaren balls,
i ningú va fer badalls
quan a la fresca sopà.
69
Ses festes van acabar
d’aquella bona manera
que s’espera a Capdepera:
amb uns grans focs, de primera,
que feien goig i mirera,
i el cel van il•luminar.
70
P’es setembre descansam...
si en podem dir descansar
de seure vora la mar
donant feina en es barram.
De llampuga en devoram,
què sé jo, més d’un quintar!
71
Sa Mostra ja s’ha assentat.
Sa gent de sa Confraria
de Pescadors desafia
sa llei de sa gravetat,
i cada anys treballs forçats
s’autoimposa, amb gosadia.
72
D’es desembre, què en diria
que tots no hàgiu tastat?
Aquest mes s’ha transformat
en un sarau cada dia,
en què res no s’estalvia
i es calaix queda escurat.
73
L’Esperança mos dugué,
a més d’un punt de fricció,
s’encert que fes es sermó
un seglar, un pregoner.
En Tomeu Melis va fer
un molt destacat paper.
74
Constitució, l’Esperança,
junt amb Nadal i Cap d’Any,
són un permanent parany
perquè buidem es sarró,
perquè abusem d’es torró
i ens afartem de xampany.
75
Sopars d’amics i d’empresa,
d’entitats, d’associacions,
més i més ocasions
per a abusar. Una riquesa
de menjar i una pobresa
per as nostres butxacons.
76
I enguany, com a novetat,
s’Ajuntament instal•là
sa gran carpa, que tapà
mitja plaça des Sitjar
i que mos va redossar
davall es seu envelat.
Política i altres herbes
77
Si cap tema ha procurat
molt quefer, d’aquí a la Xina,
és sa Reserva Marina.
Es ànims mos ha excitat
i hem vist que, amb facilitat,
hi ha gent que desafina.
78
Un diari publicà
un anunci rebutjable,
o fins i tot menyspreable:
de sa mort mos va parlar,
que sa Reserva durà
de manera inexorable.
79
No pescar tant, un fondeig
en es llocs assenyalats
i uns usos més assenyats,
quina mort, que jo no hi veig,
mos pot dur? Quin mal oreig
vol que estiguem assustats?
80
De maig, dia vint-i-quatre,
una concentració
va tenir lloc, a favor
de sa Reserva. Rebatre
sos arguments és combatre
es compromís protector.
81
Per aquí mos va venir
sa consellera Moner,
consellera des PP,
i poc abans ho va fer
sa ministra, que vengué
enviada de Madrid.
82
Més valdria que es polítics
de Madrid i Palma anassin
de sa mà i que se posassin
sempre d’acord. Siguem crítics,
amb sos polítics raquítics,
perquè mai més els votassin.
83
Dia vint-i-set de maig
tenguérem ses eleccions,
poalejàrem es fons
de sa democràcia i vaig
veure que era magre es raig
de ses nostres conviccions.
84
S’abstenció va guanyar
un cop més, i és mala cosa.
Sembla com si mos fes nosa
això de participar,
com si es fet d’anar a votar
mos pesàs com una llosa.
85
Sigui com sigui, es PP
va ser es partit més votat.
Es segon classificat
va ser el PSOE. I es tercer
va ser UCAP. Pujà també
EU, amb autoritat.
86
El PSM aguantà,
i ni endavant ni endarrera
va fer. Per fi, sa darrera
força que es classificà
fou Es Grup. Així votà
es poble de Capdepera.
87
I com que sa majoria
ningú pogué aconseguir,
es negoci es decidí
pactant, dia rere dia.
S’aliança arribaria
quan ja acabava es partit.
88
D’aquest ajust sense fi,
que tots trobàrem etern,
un nou equip de govern
brostà, i en Tolo “Cuní”
el començà a presidir
amb temperament modern.
89
Sols dos anys batle serà,
segons es pacte signat.
Després serà nomenat
en Gallego, qui prendrà
sa vara i s’esdevendrà
s’alternança en es mandat.
90
Des pacte en quedaren fora
tant Es Grup com es PP.
No ho havien fet prou bé?
Els havia arribat s’hora
de plegar? Ara a defora
del nou govern se’ls manté.
91
Un canvi també important
a “Ca Nostra” es produí.
Margalida Tous finí
es seu mandat, i per tant,
sa tercera edat, votant,
hi posà en Miquel “Cuní”.
92
A nivell d’Autonomia
també hi hagué un gran trasbals,
es PP va envidar en fals
i ses cadires perdia.
Passa aix`9o si un es confia
i es ous li surten nials.
93
En Jaume Mates partí,
a Amèrica se n’anà,
i aquí passà a governar
de nou es grup de partits
que liderats per n’Antich
es PP van desbancar.
94
ETA mos anuncià,
a sis de juny, es final
de sa treva. Irracional,
aquest grup no sap on va.
Es dia que es dissoldrà
farem festa general.
95
Es juliol ja acabava,
amb tota normalitat,
quan, amb un rampell sobtat,
sa moto serra talava
dos arbres, i ja es parlava
d’ecològic atemptat.
96
A sa plaça des Sitjar,
dos pins amb molts d’anys d’història
caigueren sense cap glòria
ni cap honor. Qui els talà
amb sa mateixa escapçà
una part de sa memòria.
97
Dit això, hi he d’afegir,
que es pins són mals veïnats,
que d’altres se n’han tallats
i res no n’he sentit dir.
Comentaris vaig llegir
que vaig trobar exagerats.
Cultura (o cosa semblant). I esports, també.
98
Pes gener arribà es final
d’es “Cap Vermell” de paper,
i en es mes de maig nasqué
es “Cap Vermell” digital,
més modern i original.
Sols és clicar www.
99
És un “Cap Vermell” refet,
cada dia actualitzat,
per tot el món passejat,
a sa xarxa d’Internet.
No cal ni que hi moguem plet:
sa xarxa mos ha pescat.
100
També tancà “Faxdepera”,
es mes de juny, finalment.
Jo no n’estic gens content,
pens que ha perdut, Capdepera,
un bon mitjà que, a més, era
per a molts un referent.
101
Qui va ser protagonista,
i un gran sarau disposà,
fou sa Coral s’Alzinar,
aquest grup amb cor d’artista,
que lluu més que s’ametista
i no atura de cantar.
102
Vint-i-cinc anys, p’es febrer,
aquesta coral complí,
i un concert mos oferí
amb so que quedà molt bé,
i també es premi rebé,
que “Cap Vermell” concedí.
103
P’es seu vintè aniversari,
ses Serenates d’Estiu,
més que una font, foren riu
cabalós, un necessari
bany musical, un rosari
de l’art més noble i joliu.
104
Golden Gate Quartet posà
sa pell de gallina, igual
que en Kepa Junkera, al qual
Glen Velez acompanyà.
Es Quartet Quiroga alçà
sa gent d’es seu setial.
105
Hi va posar tancador
Barbara Hendricks, cantant
d’un currículum brillant.
Ha quedat alt es llistó,
ja no ho poden fer millor,
ses Joventuts Musicals.
106
Facem també una mirada
a aquest esdeveniment
que “Art en Música”, amatent,
mos regala: una trobada
de pianistes d’alçada
de tot el món procedents.
107
Avui en dia, es Concurs
de Piano, a Capdepera,
ja és fita capdavantera.
Amb uns fonaments segurs,
tots creim que el millor futur
a aquest festival li espera.
108
Perquè no mos manqui res,
tenim un nou festival
de caire internacional
de música, que ha omès
sa nostra parla ancestral,
d’entrada. Què ha estat? No res!
109
I ara dues pinzellades
de s’esport local. Baixà
de Preferent, l’Escolar.
A ses darreres jornades
de lliga van ser avortades
ses intencions d’aguantar.
110
A Primera Regional
lluita per reconquerir
allò que va perdre ahir.
Es juvenils, manco mal,
oferiren un final
de lliga que va embellir.
111
L’Escolar té una pedrera,
un molt magnífic planter,
de jugadors un viver
que és s’orgull de Capdepera.
I es diu que qui sembra espera
collir bon fruit, si convé.
112
Record ara un jugador,
professional exemplar,
que s’ha hagut de retirar
a causa d’una lesió:
en Juanmi, que és es millor
jugador que aquí es formà.
113
Es lloc de millor porter
en Toni Prats se’l reserva;
un veterà que es conserva,
com sabeu, millor que bé.
Encara actiu es manté,
s’escut de l’Hèrcules serva.
114
Vull esmentar dos noms més:
Claudia Troppa, una fera,
i na Melina Sagrera,
corredores en procés
de córrer per sempre més,
són s’orgull de Capdepera.
Es temps (meteorològic)
115
Quan som a s’ambulatori,
quan mos topam p’es carrer,
es homes a cas barber
i també en es tanatori,
no trobam mai accessori
parlar d’es temps que ha de fer.
116
D’es temps que ha fet i farà,
de ses probabilitats
que quedem tots socarrats
o de s’aiguat que caurà.
Mos agrada especular
enc que diguem desbarats.
117
I quan sa naturalesa
pega qualque coejada,
quan amb cara enfurismada
va i comet qualque endemesa,
llavors deim amb gran fermesa
que és sa primera vegada...,
118
...que amb tota seguretat
això no passava abans
i que es canvis són tan grans
que tot s’ha desbaratat,
que es temps està transtornat
i mos ha fuit de ses mans.
119
Cosa hi ha, segurament,
jo n’estic ben convençut,
però, de ploure, ha plogut
sempre, com sempre ha fet vent,
i caps de fibló, igualment,
jo sempre n’he conegut.
120
Del noranta-set passat
crec que es pot dir, en general,
que ha estat un any ben normal,
tot i que devers Ciutat
va fer qualque desbarat
i fins i tot va fer mal.
121
No ha estat un any calorós,
això és ben cert, i aquest fred
de desembre ha fet ben net
de paràsits. Abundós
de pluges, molt generós,
ha estat un any molt condret.
122
És es gener, últimament,
un més tranquil i agradós,
un mes a penes plujós,
i fins i tot amb poc vent.
Mentre ses calmes van fent,
s’ametler va esponerós.
123
Es febrer va febrejar,
vent molt fort durant tres dies,
molt més fred, sense manies,
i una pluja que banyà
la terra, sense abusar,
només va ploure vuit dies.
124
Es març va ser més humit
i amb molt devent de gregal,
amb dies de temporal
i tronades, ja finit
s’hivern, tocant amb un dit
s’època primaveral.
125
Es mateix règim plujós
a s’abril continuà,
el cel s’obrí i va buidar
devers cent litres. Boirós
algun dia, i molt ventós
aquest mes va resultar.
126
Es maig va ser irregular,
amb un temps un poc nial,
sort que es Mercat Medieval
es va poder celebrar.
Fred i calor mos deixà,
però res d’espcial.
127
Tampoc es juny mos dugué
es temps d’estiu esperat,
algun plugim esburbat
fins i tot també va fer
i sa calor es mantengué
a un nivell molt temperat.
128
Fins a mitjan juliol
sa calor no va arribar,
després es temps s’assentà,
amb quinze dies de sol.
Un agost sense consol
tot seguit mos va arribar.
129
Mos va ploure per Sant Roc,
per Sant Bartome també,
i es paperins féu malbé
aquella pluja. Un fang groc
vengué després, i es xaloc
que gran basca mos dugué.
130
Mig setembre molt suau
i mig de desbaratat,
mos va caure un gran aiguat
a vint-i-tres, recordau?
Si plou massa no complau
ningú, i tampoc sa sequedat.
131
Un octubre molt plujós
tot Mallorca va banyar
i a Palma s’hi va enfonsar
es seu Metro preciós.
Seria més profitós
un vaixell per navegar.
132
Per aquí també plogué,
qualque dia abundantment,
i va ploure a Puigpunyent,
on el torrent s’endugué
una dona, que perdé
la vida, molt tristament.
133
Es novembre vam passar
es cent litres, llargament, de pluja.
Un temps inclement
al llarg d’es mes perdurà
i es desembre començà
amb mals dies, igualment.
134
Després es temps s’assentà,
a ses darreres setmanes,
tot i que bufàs amb ganes
es vent, que desbaratà
sa pesca. S’any acabà
amb fortes tramuntades.
Coses vàries
135
Amb molt solemne i brillant
cerimònia s’estrenà,
d’es poble, un nou capellà,
ell és en Jaume Mercant.
A vint d’octubre, exultant,
missa nova va cantar.
136
Margalida Sancho nom
i cent anys mos va complir
el dos mil set. Fins aquí
ha arribat, i ara dic com:
estimada de tohom
i amb salut per repartir.
137
Un gran impacte causà
un misteriós succés,
estic parlant d’es decés
d’en Manuel Trejo. Finà
ningú s’ho sap explicar,
amb vint-i-quatre anys només.
138
El pobre va ser trobat
per sa Cova Negra, estès,
amb so seu cos tot malmès.
I què li havia passat...?
Sense consol ha deixat
es pares, i amb mil perquès.
Demografia
139
Feren, batle i “consecals”,
un esforç ben evident
perquè és notàs un augment
de gabellins. Gavadals
d’il•lusions municipals
va viure s’Ajuntament.
140
Cinc membres d’es Consistori
varen tenir descendència.
Jo crec que amb tal insistència,
es poble serà un empori
de gent jove, un rebombori
d’infantil, dolça, presència.
141
I si parlam d’es total,
són cent setze naixements,
quaranta-cinc casaments,
i després es qui per mal
atenyeren son final:
seixanta-tres, fatalment.
Comiat
142
Aquí conclou es glosat,
jo almanco el don per ben cuit,
i per no partir de buit
vos desig prosperitat,
salut i veure acabat
ple de pau el dos mil vuit.
