La violació i assessinat d’”Amanat” de 23 anys en un autobús de Delhi a mans de sis homes ha provocat airades protestes i ha despertat de forma unànime a tota la societat india. Així mateix, ha posat de relleu els problemes endèmics del creixement urbà, la pobresa i la violència estructural que hi ha darrere de la puixant economia del país.

No obstant això, segons les dades registrades el 2011 per l’Oficina Nacional de Registre de Crims, cada 20 minuts es viola una dona a l’Índia. Les agressions a les dones s’han multiplicat per 10 els darrers 30 anys. Però aquesta dada podria ser molt baixa comparat amb els crims que realment es produeixen. Una estadística poc digna per la democràcia més poblada del món, el primer país importador d’armament i amb el un programa espacial propi.

Davant l’explosió d’ira al país per la mort d’”Amanat”, el Govern està accelerant la reforma del codi penal, que data del 1860. Aquesta modificació podria endurir les penes per les violacions. No obstant, segons  Anna Ferrer, presidenta de la Fundación Vicente Ferrer, es necessita alguna cosa més que voluntat política per transformar la mentalitat d’una societat paternalista que sempre ha tractat las dones com a ciutadanes de segona classe. “Hi ha moltes lleis indies que protegeixen els drets de la dona. Malgrat tot, el masclisme i la discriminació estan molt arrelats”, declara.

Segons dades de les Nacions Unides de 2011, el 49% de les dones indies són pobres. La pobresa i la falta d’educació són dos dels handicaps als que ha de fer front l’Índia de manera immediata.

L’Índia emergent

Des de fa alguns anys, l’Índia està mostrant una incipient estructura capitalista y una clara intenció d’influir en l’ordre internacional.  També són molt importants per la seva economia la informàtica o la indústria automobilística i les seves multinacionals cada vegada tenen més pes a nivell mundial.  Malgrat tot, fa quatre anys la ministra india pel Desenvolupament de la Dona i la Infància, Krishna Tirath, es lamentava davant el Parlament de l’alarmant situació educativa i alimentària de milions de persones. El país que alberga el Silicon Valley indi, Bangalore, és també el que  concentra una quarta part de les persones que passen gana al món: 300 milions dels 1.210 milions d’habitants que té el país es troben en situació d’inseguretat alimentària i més del 20% de la població pateix una privació alimentària crònica. Arribats a aquest punt ens podem preguntar si la solidaritat i la justícia són factibles a l’Índia d’avui. Si la transformació social que s’ha d’aconseguir és  possible o només es tracta d’una utopia més.

Els sis violadors provenen de comunitats rurals pobres, socialment conservadores i  d’algunes de les zones més violentes del país. Els avortaments selectius en funció del sexe i el feminicidi són una pràctica comú. El destí de les dones sembla  predeterminat des del principi. Els assassinats per honor, el vandalisme i la violència són fins i tot superiors als d’algunes parts de l’Àfrica subsahariana.

No obstant això, si existeix alguna esperança de canvi serà per les protestes sense precedents que han sorgit de forma espontània a tot el país. Podríem dir que, generalment, es donen dues postures davant la injustícia: la postura d’impotència, pessimista, paralitzant i la de la solidaritat. El primer pas és prendre consciència de per què les coses són com són i com podrien canviar-se. Mahatma Gandhi va dir una vegada: “El dia que una dona pugui caminar amb llibertat per la nit, aquell dia podrem dir que l’Índia ha aconseguit la seva independència”. El Govern i les autoritats indies haurien de comprendre que la veritable llibertat d’un país, on una  part de la població té por, determina la vida política. Per tant, la veritable  llibertat deixa d’existir.

Jordi Folgado

Director General

FUNDACIÓN VICENTE FERRER Barcelona, 6 de gener del 2013