L'Infinit darrer senzill de Suso Rexach,
un regal per a tots els lectors de Cap Vermell digital
L’Infinit, probablement la cançó més sensual i magnètica mai escrita i interpretada per Suso Rexach. Una senzilla tornada, tendra o tòrrida, això ja depèn de la imaginació de cada un, que escoltada en el lloc i moments adequats es converteix en un mantra hipnòtic i irrenunciable que t’encamina cap a l’inevitable final. Un camí que Suso inicia tot sol i que, imperceptiblement, va incorporant noves i imprescindibles companyes de viatge. Una a una, Marisa Rojas, Esperança Sureda, Cati Barceló i, finalment, Sílvia i Mariona Rexach s’aniran sumant i multiplicant, mim a mim, en aquest viatge cap a l’infinit de l’amor. Totes aquestes veus leviten damunt una profunda i molt treballada base instrumental, produïda i executada íntegrament per Juanjo Tur, que ens transporta del no res al tot, i del tot al no res, en poc més de 3 minuts, una autèntica muntanya russa emocional. Una experiència musical que, quan la vius, desitges que no acabi mai, i que quan ha acabat sospires per tornar-la començar.
Conta’m el teu somni
digue’m quin és el teu desig
i és que enmig del pit
d’incògnit
viu l’insomni dels instints
més viscerals ...
... et diré susurrant
que la nit no ha acabat
despullats ‘munt del llit
els teus llavis besant
cridaré, cridaràs
l’infinit trobaràs
i abraçats, mim a min,
tornarem començar...
Aquest text podria semblar extret de la primera novel·la de Suso, De l’amor i les seves aromes, encara que no n’és el cas, però sí podria ser perfectament vàlida la proposta de què es convertís en la seva banda sonora.
Finalment afegir que la composició d’aquesta cançó és realitzà al desembre del 2012, i per aquest motiu es podria interpretar que l’autor ens proposa un manual d’instruccions de com actuar en el cas de l’arribada de l’apocalipsi. Una darrera nit d’amor sense final. O senzillament,
l’infinit.
Descarrega-t'ho clicant damunt.
Molts d'anys i gràcies Suso!
Unes imatges de la gravació:
