PREGÓ   DEL   31    DESEMBRE

El Castell és el millor representant del nostre patrimoni material històric i, per tant, l’indret més adient per a celebrar-hi un acte nacionalista. Tenia clar que, si m’encomanàveu el pregó, vos parlaria del plànol de l’any 1696 que il·lustre el cartell fet per aquesta ocasió.

Primerament cal dir que és un plànol militar, destacant dues coses: la situació i els voltants del Castell, amb els elements a tenir en compte per a la seva defensa, i detallant allò que pertany al patrimoni reial, és a dir, la part militar de la fortificació. Per aquests motius, per exemple, no hi han  situat les cases de la població que llavors vivia dins l’espai emmurallat; segons un informe militar de l’any 1739 eren uns 60 habitacles. L’esglesieta hi consta perquè formava part del patrimoni reial i de la defensa, era el refugi de la població civil en cas d’un atac.

El plànol és realista i cuida els detalls però ha distorsionat, crec que involuntàriament, dos aspectes; el més cridaner és la murada sud que apareix formada per tres trams quan, en realitat, és un de rectilini. Un altre aspecte deformat és que situa el vessant amb més desnivell de la muntanya a la zona sud i est, quan és a l’inrevés; és a la part del migdia on hi ha situats els camins que permeten una més còmoda pujada a la fortificació.

Cal observar que encara no existia el portal del Rei en Jaume i que, aleshores, aquesta entrada estava paredada i sense camí.

A l’interior del Castell, a més de l’esglesieta, hi destaca la torre de Miquel Nunis, situada en el punt més alt. No sempre va ser fàcil la convivència entre el poder civil local i el militar, encara que hi hagués ben delimitat l’espai i l’ús que corresponia a cadascú. Una de les construccions que, en unes quantes ocasions, estigué envoltada de polèmica fou la torre dels Nunis.  Vos contaré un fet d’aquell segle tret del llibre d’Antoni Gili Artà en el segle XVII. L’any 1534, l’anomenada torre de l’homenatge havia estat venuda pel procurador reial a Miquel Massanet, d’Artà; aleshores estava destruïda i dita família la millorà i la va fer habitable. Una nit de maig de l’any 1606, 37 naus angleses comparegueren davant el port de Capdepera. L’alcaid, n’Alfons Dusai, posà la gent del Castell en orde i com volgués posar gent dalt la torre de l’homenatge la trobà tancada i demanà la clau al qui la tenia, respongué que ell no la tenia, i no trobant-la feu espatllar la tancadura, fent allò que convenia per a la defensa del Castell. Aleshores la dona Joana Massaneta, vídua, i el procurador fiscal mantingueren una controvèrsia sobre dita torre.

Adossat a la murada est i a l’altura de l’actual casa del governador hi havia el quarter d’infanteria. L’any 1686, essent castellà del Castell en Jaume Canals, es féu obra per habitació dels soldats enviats pel senyor virrei. Segons els comptes de despesa s’hi va fer molta obra, gastant-se 113 lliures.

Els murs perpendiculars o adossats a la murada eren les escales per a pujar-hi; n’hi havia sis. Les quatre taques negres situades a la marjada inferior serien unes sitges; abans estaven a l’actual plaça des Sitjar i es traslladarien.

La construcció del quarter i de les sitges dins de la fortificació deslligava la societat civil local i la militar. Fins aleshores la defensa de la contrada era una tasca encomanada, bàsicament, a la població local, la qual establia un sistema de vigilància, feia guàrdies i cuidava del manteniment del Castell. Quan els soldats foren enviats pel virrei es convertiren en una força autònoma del poder local i necessitaven disposar de tot allò que assegurava la seva supervivència, per exemple: carbó, farina i una llar, el quarter.

Al cim del puig dels Molins hi apareixen tres torres de molí. L’any 1656, Joan Espinosa va establir a Joan Tous un trast de terra per edificar-hi un molí de vent, amb dret de pas; afrontava amb les terres de n’Aguiló i del Castell. L’agost de 1667 el molí ja estava fet i l’honorable Joan Espinosa era el batle reial d’Artà en el lloc de Capdepera; per tant, fou el representat del poder reial qui impulsà la construcció dels molins.



Tots aquests canvis sembla que van lligats. Cal afegir que abans els gabellins cobraven per fer les guàrdies i les tasques de manteniment; ara, en canvi, no tan sols deixaven de cobrar sinó que haurien de contribuir amb impostos a pagar els sous d’uns soldats professionalitzats. Per tot això, no és gens estrany que, a principis del segle XVIII, els nostres avantpassats reivindicassin el temps passat, els orígens de la nostra cultura catalana i que simbolitzaren amb la construcció del portal del Rei en Jaume i, possiblement, amb la celebració de la festa del 31 de desembre.

Per arrodonir el comentari del plànol tan sols afegir que els bocins de terra que semblen sembrats serien vinyes i que envoltant la muntanya del  Castell es concentrava la petita propietat; d’acord amb les normes que establí el rei Jaume II a les Ordinacions de l’any 1300. El camí de l’esquerra correspon al camí reial que ens comunicava amb Artà per dins Sos Sastres, amb una desviació cap a Son Jaumell. Pel vessant sud del Castell passava el camí de n’Aguiló, que continuava fins a la mar i la torre Cega; és l’origen del carrer del Mar, on encara no hi havia cases.

Perquè defensam la nostra cultura i la terra on vivim, amb raons i sentiments, ens diuen nacionalistes; i és veritat, però qui no és nacionalista en aquest món? Els nacionalistes centralistes menyspreen i obstaculitzen els altres nacionalismes imposant el seu poder, retallant drets i empobrint-nos econòmicament, socialment i culturalment. En aquest sentit les mesures que aplica el govern central per lluitar contra la crisi són una estafa perquè, a més d’empobrir-nos econòmicament, ens retallen drets. No és estrany que Catalunya hagi dit: Prou! No podem seguir per aquest camí. Ens afegim a tots aquells que demanen un canvi, una rectificació econòmica, política, social i cultural. Demanam l’aplicació de polítiques que respectin la pluralitat nacional. Nosaltres també deim: PROU.

Visca el 31 de desembre!

Visca Mallorca!