La darrera trobada-míting-manifestació de l’Església espanyola no m’ha sorprès. Ja fa estona que els dirigents eclesiàstics saben que des del púlpits no tenen cap ressò social i es munten aquests saraus per a demostrar el seu poder i llançar el seu missatge. Ja no els basten els mitjans de comunicació propis i afins,  de lamentable alineació amb els rectors més ultraconservadors de la política espanyola, per a influir en l’opinió pública. No, no en tenen prou, i per això es llancen a l’escena política.

   Malgrat l’errònia política del govern socialista vers l’Església espanyola, d’una feblesa que fàcilment es pot confondre amb covardia, les jerarquies pretenen mantenir els seus privilegis econòmics i morals. Criticar la política social i les lleis que desenvolupen els drets civils a Espanya, és plenament admissible, però no val tot. Ah, no! Jo, com a ciutadà, no admet que amb el meus diners es mantingui una institució que no es regeix per principis democràtics, que pretén imposar la seva moral a tots els ciutadans, que vol retallar els avanços socials  i que  insulta a qui no combrega amb les seves creences.   L’Església espanyola, i menys els seus jerarques, no és qui per donar lliçons de democràcia. Primer perquè és una institució jerarquitzada de forma absolutista i piramidal. Els capellans i els fidels, elegeixen els seus bisbes? I segon, perquè sempre, i ara també, ha fet i fa política a favor de la dreta.  Parla de moralitat però és una institució plena de contradiccions i dobles morals, eternament inadaptada al segle que li toca viure.    Crec que la societat civil, els ciutadans,  també ens hauríem de manifestar contra aquesta església, que va camí d’una radicalització irremissible, de la mà d’alguns bisbes i arquebisbes (basta veure la llista de convocants de la darrera manifestació). I ho hauríem de fer de la forma més pràctica, neta i saludable que tenim: anant a votar, a les pròximes eleccions generals. I ho hauríem de fer votant per qui ens garanteixi un estat laic i uns drets civils que afavoreixin la convivència i la llibertat; votant a qui sigui capaç de posar l’Església en el seu lloc, a qui tregui “el catecisme” de les escoles i faci que l’Església s’autofinanciï.    No es tracta d’anar contra l’Església Catòlica, que té les seves coses bones, sinó contra la seva polititzada jerarquia, eliminant els privilegis anacrònics que perduren  sota el nom de Concordat. 

 Tres i no res