Amb motiu de la celebració de la festa de l’Esperança hem trobat oportú redactar part d’aquest article  – un capítol més de la sèrie “Gent nostra…”  – amb noticies i persones d’antany i d’ara,  relacionades amb esdeveniments que entronquen amb les dades del desembre, dedicades a la patrona de Capdepera.

-  Margalida Orpí Ferrer “Putxeta” nascuda el 23.11.1931  es va dedicar, en vida, a les tasques de Vocal de Pietat d’Acció Católica de Capdepera i va pertànyer a les associacions locals de Filles de Maria i Confraria de Nostra Senyora de l’Esperança. Gran devota i confessa enamorada del Sagrat Cor de Jesús i de la Santíssima Verge, va morir, en plena joventut, als 26 anys d’edat, manco un dia, el 22.11.1957. Al moment del seu decés, resava na Margalida: “¡Mare de Deueta de l’Esperança i Cor del Bon Jesús, amb Vós confii!”. Els presents titllaren  la seva mort de “santa”.

Margalida Orpí Ferrer "Putxeta"

-  Les autoritats locals reberen, just devora el  molí d’es Camp Roig – de la família de Bartomeu Garau Fullana i Maria Angela Morey  – un edifici singular del qual, encara ara, la vista en pot fruir quan s’arriba a Capdepera –, el Dr.don Jesús Enciso Viana, Bisbe de Mallorca, acompanyat del Governador Civil de la Província, Honorato Martin Cobos  el 18 de desembre de 1955, festivitat important del poble (faltaven molts d’anys perquè l’Ajuntament deixàs de tenir-la en compte i la convertís en dia fener) .


Dr. Don Jesús Enciso Viana, Bisbe de Mallorca

El Prelat de la Diòcesi va consagrar l’altar major de la parroquial  església de Sant Bartomeu de Capdepera, essent-ne rector el prevere Joan Dalmau Cassellas, que havia continuat la labor del seu antecessor  Melcior Llull Mesquida. Els padrins  de la consagració de l’altar foren els nins Maria del Pilar Sanz Moll “de Son Amoiana” i Antoni Garau Pascual “Caragol”. 


El rector Joan Dalmau Caselles, oficiant la Primera Comunió

Els “traginers” o empresaris d’obra de pauma Sebastià Albertí “Ruis” i els germans Bartomeu i Jaume Sancho Moll “Niu” obsequiaren les primeres autoritats, civil i religiosa de la Província, amb boniques senalles i ventalls amb alegoria referida al Castell gabellí, en una jornada tan assenyalada com el dia de l’Esperança.


Sebastià Albertí "Rius" i Jaume Sancho "Niu".                   Bartomeu Sancho "Niu"

Molí d'Es Camp Roig, un edifici singular a l'entrada de Capdepera

-  Aquell mateix any, el dissabte de Sant Bartomeu (23.08) se celebrà la solemne benedicció de l’artístic sagrari i expositor de l’oratori del Convent de les Religioses Franciscanes de Cala Rajada, que fou efectuada pel Custodi Provincial de la T.O.R. (Tercera Orde Religiosa)  el pare Antoni Bauzà. Els nins Juanito March Cencillo  i  Yolanda Fierro Eleta foren els padrins de la benedicció del sagrari.

- Catalina Rosselló, professora de piano i solfeig, que habitava a una casa del carrer Col·legi  – mare que fou de Sebastià Pascual Rosselló, empresari, polític, gran esportista, desaparegut a edat jove – va compondre, amb motiu dels esdeveniments indicats (consagració de l’altar i benedicció del sagrari)  diferents composicions  que foren interpretades pel cor de  l’església, tant a Capdepera com a Cala Rajada. Als darrers  anys de la seva vida – morí als 63 anys –  Rosselló estava impedida per una dolença a les cames, però això no la va impossibilitar de poder continuar fent classes de música i assistir  a concerts, en els quals participava, a llocs on es  traslladava, en algunes ocasions, amb una galera de s’Heretat  tirada per cavall.

Catalina Rosselló

-  El 19 de març de 1957, a Roma, i el 30 de juny del mateix any, a Capdepera, va cantar Missa Nova (primera missa) el sacerdot  Llorenç Tous Massanet “Col·lecta”, que es va jubilar desprès d’exercir molts d’anys com a Canonge Lectoral de la S.I.C.B. (Santa Església Catedral Basílica).  El 17 desembre de 1966, a les completes de la festivitat de la Verge de l’Esperança, a l’oratori del Castell, Tous Massanet, com a insigne gabellí, va impartir la benedicció de la restauració de la tan estimada capella, del nou altar, del trono de la Verge i d’un nou harmònium,  millores efectuades pel llavors rector Miquel Picornell Mayol.


Miquel Picornell Mayol, que fou rector de Capdepera

En Miquel Garau Aguiló “Bessó”, cantaire religiós sobradament conegut a Capdepera i gran devot de l’Esperança, començà, en les indicades dades, a ser el coordinador de la festa i de la processó pels carrers del casc antic del poble, al capvespre del 18 de desembre. Fou aquesta una de les raons per les quals en Miquel fou escollit, en el decurs dels anys, pregoner de l’Esperança.

Miquel Garau Aguiló "Bessó"

- Les monges franciscanes de Capdepera, amb motiu de les festa del Castell , convidaren el vicari  Andreu Julià Rosselló a impartir una conferència sobre el significat de la Verge, a l’aula de nines, dos dies abans de la diada de la patrona. Julià Rosselló  fou el primer capellà que, amb sotana, va circular pel poble amb una moto Vespa. Era un sacerdot avançat al seu temps – actualment retirat i feliçment cassat –, músic, autor teatral i gran impulsor, entre 1961 i 1964, de la joventut gabellina. A algunes reunions del club juvenil “Àncora”, en Julià se’n sabia riure, amb el seu peculiar humor, d’ell mateix, quan deia: ”Ja sé que sempre vaig més dret que un fus. No és estrany que n’hi hagi que em diguin “Miraboires”.


Aula de l'escola de Ca ses Monges, amb el vicari Andreu Julià

Sor Margalida Puigròs, professora de les nines més grans de ca ses Monges, també abandonà els hàbits religiosos per a contreure matrimoni. Dos mesos abans, al mes d’octubre, el vicari havia animat les nines de ca ses Monges, amb motiu del Domund, a vestir-se de “xinitos”, negrets, africans i d’altres personatges del Tercer Món, amb la finalitat de recaptar doblers per a les Missions diocesanes. Hi va haver nines que no volgueren col·laborar i, com a càstig,  hagueren de restar confinades, unes hores cada dia, durant una setmana, a un petit habitacle obscur que hi havia al convent – devora el dispensari d’injeccions per als malalts, que administrava  sor Esperança  – i que es trobava davall una escala, conegut com “es quarto de ses rates”, lloc on ja anaven destinats els alumnes petits de sor Teófila o sor Liberata quan feien qualque endemesa.


Participants en "El dia del Domund", a les escales del col·legi de Ca Ses Monges de Capdepera

-  A LA MARE DE DEU DE L’ESPERANÇA, per  Maria Esteve de Vicens.

Com un signe de bonança
Vós guaitau dalt el Castell,
Iris de llum el més bell,
¡Oh, Verge de l’Esperança!

En les angúnies mortals,
el poble a Vós s’encamina,
perquè sou la medicina
i remei de tots els mals.

Sap que torna la gaubança
arribar dalt el Castell,
Iris de llum el més bell,
¡Oh, Verge de l’Esperança!

- ESPERANÇA NOSTRA, per Pere Orpí Ferrer.-

Com una rosa de primavera
el món, Senyora, Vós perfumau
i dins la vila de Capdepera
sou d’esperança immens palau.

Tenim per temple l’ànima pura,
n’és vostre ceptre florit remell,
mirau el poble des de l’altura
del vostro trono,
que és vell Castell.

Sóu barca eterna que mar endins
estén el manto com vela mansa
que de verd tinyen ones i pins,
ompliu les cases de fe i bonança,
que Mare i Reina dels gabellins
sou Vós, ¡Oh, Verge de l’Esperança!”

La Verge de l'Esperança regnant damunt el poble de Capdepera

Volem finalitzar les anteriors referències sobre la celebració mariana d’aquest mes il·lustrant-la amb una fotografia de l’any 1935, original de Miquel Flaquer “Coïx”, al·lusiva a una representació teatral que tingué lloc en aquestes mateixes calendes.

Foto antiga d'una representació de Teatre a Ca Ses Monges

Necrològiques destacables

** Antoni Llinàs Amengual,  metge de Capdepera durant 23 anys, és recordat pels més majors com un del professionals de la salut més estimats pels gabellins.  El doctor Llinàs va morir a la jove edat de 51 anys, el 20 de febrer de 1960, sobtadament, quan conduïa el seu cotxe, en companyia de la seva esposa Maria Caldentey Alzina “de Ca’n Creu”, provinents de Ciutat. Era, Llinàs, gendre de  Miquel Caldentey Ginard “Creu”, distingit comerciant, que fou batle de Capdepera.


El metge Antoni Llinàs Amengual morí dia 20/02/1960, amb51 anys

- Gabriel Trobat Pastor, del qual també el poble guarda un bon record, el qual morí als 55 anys, el 21.01.58. Fou home de confiança de la família pròcer local de Ca’n March, que sempre comptà amb la consideració especial de dona Elionor i de don Joan. La seva vinculació a la família March-Servera permeté que el fill de Gabriel, Nicolau Trobat, ostentàs un destacat i merescut lloc a l’organigrama de Banca March.


Gabriel Trobat Pastor morí dia 21/01/1958, amb 55 anys.

- Catalina Ferrer Alzina “Prebe”, filla d’ Antoni Ferrer Ginard “Prebe”  i  Margalida Alzina Rigo “Mengola”, fou una molt estimada nina per la comunitat escolar femenina de Capdepera, poc agraciada per la salut, però simpàtica i animosa com ella mateixa, que va morir als 16 anys, el 4 de juliol de 1964. Tota una manifestació de dol popular, on totes les nines i nins férem pinya, acompanyant-la en processó fins a la seva darrera morada. Molta gent la recorda, encara ara, amb tristor.

Catalina Ferrer Alzina "Prebe" morí dia 4/07/1964, amb 16 anys

S’ha de dir que haver inclòs aquestes necrològiques obeix a peticions de familiars i amics que ens han fet arribar fotografies i dates. Aquestes persones estigueren, totes elles, vinculades sentimental i espiritualment, a la devoció a la Mare de Deu de l’Esperança. Elles  faran que pugui ser més abundant aquest compendi de persones i personatges que integren els nostres periòdics articles de “Gent nostra d’abans i d’ara” a aquesta revista digital.  Moltes gràcies.

Bartomeu Melis “Meyme”