Afanyoses mestresses piadoses de la Mare de Déu de l’Esperança, amb la col·laboració d’un grapat de joves homes, acaben d’aconseguir el tan delerós consens entre la tradició religiosa de la festa de la patrona de Capdepera i el sentiment veïnal o ciutadà per una diada tan nostrada com la del 18 desembre, en franca decadència.







La conjunció del binomi Obreria-Parròquia està funcionant, enguany, com cal. L’obertura del responsable eclesiàstic actual, Miquel Mulet,  cap a les iniciatives dels integrants de l’Associació “Verge de l’Esperança” és digna de lloança i això es fa palès quan un té a les seves mans, i el llegeix,  el programa elaborat per la Rectoria, on també  s’inclouen els actes que algú ha denominat “civils”. Enhorabona.

Tant de bo que – com moltes de vegades ha succeït –  aquesta unió (que sí fa la força) perduri al llarg del temps. No debades les “valentes” i delitoses dones (i també homes) que han treballat perquè no desaparegui la festa de l’Esperança que, ja fa bastants d’anys, responsables municipals oriünds del poble varen arraconar. Afortunadament, sembla que malgrat ser dia fener, la tradició podria perdurar, encara, uns quant anys més.

Que així ho poguem veure!

 

SUGGERIMENT
Per altra part, si ens ho permet, un suggeriment al Rector, senyor Mulet,  referida al tema de les “capes” de la Mare de Déu.Pedro Bonnin Lliteras, per una part, i Maria Antònia Bonnín Fuster, per l’altra, varen obsequiar cada un d’ells, els darrers anys, amb una capa, respectivament, per a ser posada a la imatge de la Verge amb motiu de la seva festa. Per tant, és lògic que tant en Pedro com na Maria Antònia – que ben segur que varen fer la donació amb la millor de les seves intencions –   tenen, a parts igual, tot el dret que l’església els tengui en compte. El contrari podria resultar enutjós i la polèmica servida.

I en evitació de desplaents fets, com el de l’any passat a la Missa Major del Castell, la conciliació per part del Rector (amb la intervenció del Consell Parroquial) entre les dues parts dels donants de les capes s’hauria de poder fer palesa. Tres són els actes centrals de la festa de l’Esperança: les Completes de la vigília, l’Ofici  i la processó. Aleshores, no es podria repartir entre aquests tres actes la posada de “capa” a la Mare de Déu, per tal que Ella pugui lluir,  tot orgullosa dels seus fills,  les dues precioses i valuoses vestidures?.

Suposam que la Mare de Déu, si pogués parlar, ens expressaria el seu desig. Ens clarificaria, tal volta, les idees – com ha fet entre l’Obreria i la Parròquia – i ens podria dir si vol flors, decoració, capes, música i “torrada” per a completar la veneració del poble gabellí cap a la seva divinitat o, pel contrari, li resulta més plaent la senzillesa amb la qual els avantpassats l’obsequiaven.

 

Bartomeu Melis “Meyme”