33----   ANTIC CONVENT O ESCOLA  I  UNA TORRE MORA  AL CARRER MAJOR

El carrer Major de Capdepera és una de les vies més antigues d’aquest poble, com antiga és la casa que porta el número 32. El portal d’entrada i la façana d’aquesta vivenda ho demostren. Propietat que fou de Bartomeu Vaquer Melis , aquest deixà l’edifici en herència  al seu fill Pere Josep Vaquer Tous, qui posteriorment el va vendre al matrimoni format per Bartomeu Sureda “Verger” i  Margalida Nebot, en els anys 40, per 5.600 pessetes.

Margalida Nebot i la seva mare

Les tres filles del matrimoni, Bàrbara, Maria i Margalida Sureda Nebot “Vergeres” conten que quan varen arribar a aquesta casa – una relíquia com poques – apreciaren un denominador comú en la seva construcció: tota la vivenda està composta per espaioses sales. Esbrinaments posteriors de la família constataran que les enormes dependències, on únicament hi havia una habitació petita, acolliren l’existència d’un col·legi, d’una escola, i més tard d’una església o convent de monges o frares.


Bartomeu Sureda" Verger "

Hi havia una cuina rústica amb una gran xemeneia, llarga de dos metres, dins la qual es trobava un antiquíssim cossi per a encalentir l’aigua i rentar la roba, la qual cosa es feia una vegada cada mes, entre altres feines d’aquells temps, en què es rentaven dins un ribell.

Les germanes Sureda diuen que, una volta haver expulsat els moros, la gent que habitava en el Castell va sortir del recinte i començà a construir cases, una devora l’altra, i així es formar el carrer Major. La casa en qüestió conserva la façana i el portal talment com la trobaren quant varen arribar. A la seva part superior presenta dibuix triangular, amb punta, com certes esglésies o edificis religiosos, emplaçament que porta una endinsada apta per a un crucifix o la imatge d’algun sant presidint l’entrada. Des de la part de defora, semblen dues cases però solament és una.


Família Sureda - Nebot al complet, familiars i amistats.

Al soterrani, al qual s’accedeix des de el carrer, contemplam dues moles de  pedra per a moldre gra i departaments dedicats a païsses per a bestiar. La casa fou edificada damunt vitenques roques que sobresurten del terreny i s’observen columnes de marès que s’aixequen al llarg de tota la casa. Les bigues d’olivera, fortes i de molta llargària, que descansen sobre les columnes, provenen d’embarcacions de mida considerable i són de forma quadrada; segons ens expliquen, semblen haver estat traslladades des de la costa. És una fusta molt pareguda a la dels galiots que solcaven la nostra mar, ja que la més llarga és talment el pal d’un vaixell, mentre algunes són rodones, amb un diàmetre de 40 centímetres.


Grosses i llargues bigues i moles de pedra per a moldre gra


Façana de la vivenda del carrer Major

Les parets i el sostre són de pedra i canyís – canyes amb fang –. La família Sureda ha fet remodelacions i revestiments de la solada, deixant la porta principal, que és la mateixa dels temps antics, sense canviar. Aquesta entrada és poc comuna en edificis civils a Mallorca.

Al mateix carrer, quasi enfront de la plaça Vella, es troba un altre element històric pràcticament desconegut i que no es pot apreciar des de defora, ja que, únicament dues peces de marès surten un poc d’una de les cares de la casa amb el número 39, propietat que fou de Bartomeu Moll Ferrer “ de Sa Tafona”, més tard de la seva filla Maria Àngela Moll Mercant i, actualment, del fill d’aquesta, Joan Moll Mercant. Allí trobam una torre mora d’uns 10 metres d’alçada i 5 metres en cada un dels quatre costats, molt semblant al molí de davant l’entrada del Castell. La situació d’aquesta torre és mirant cap a Vila Roja i compta amb dos estatges: un de totalment restaurat i habitable, i l’altre que posseeix, encara, la seva estructura original, amb voltes amb rajoles de marès, col·locades al sostre amb l’estil antic, d’idèntiques característiques a les voltes del Castell de Capdepera.  És de suposar que es va construir al segle XIII. A la part baixa, la torre presideix restes de cases antigues mig enderrocades, que sembla que varen pertànyer a habitacles dels primigenis habitants de la vila.


Els alumnes de s'Alzinar feren un dibuix de la casa Torre -Mora

Maria Àngela Moll Mercant

LLUM, SO, ESPECTACLE I MUSEU ETNOLÒGIC

Marcel·lí López Sirer “Marce”, Josep Rigo Ferrer “Madrilenyo”, Pere Melis Garau “Colom”, Josep Andreu Gallego Méndez i Francesc Joan Terrasa Femenies “Cirera”, amb el vistiplau de Joan Pascual Amorós, aleshores batle – any 1985 – i la participació, com a membres del Patronat Castell de Capdepera, dels esmentats senyors i, a més, de representats d’entitats ciutadanes i associacions, en el si de la fundació municipal indicada, com Erika Nieper-Adam,  Climent Garau Bordoy “de ses Coves”, Heinz Lewandosky, Joan Garau Flaquer “Maia” i Susana Soto Martin, i comptant també amb la presència del Director General de Cultura del Consell Insular d’aleshores, Jaume Martorell, acordaren la creació d’un museu etnològic a les sales de la Casa d’es Governador, que acollís estris agrícoles i de la pagesia antiga del poble i  altres tradicions  casolanes.


Membres promotors d'un museu etnològic al castell de Capdepera

Es volien incloure els útils de la tafona existent al carrer “Tafona Nova”, totalment en desús, però la pertinença d’aquesta fàbrica d’oli a la Cooperativa Agrícola del poble i als socis que la integraven (els quals s’alçaren gelosos i sembla que feren fallida), impossibilità que no arribàs  a veure la llum el museu etnològic en qüestió.


Sa Tafona Nova,  ja no tan nova.

L’ alambí existent a unes destil·leries que a la dècada 1920/1930 hi havia a uns locals fa molts d’anys desapareguts, situats que estaven on actualment hi ha es Pou d’es Camí, just al costat de la rotonda del polígon, a l’entrada del poble, veïnat de la finca d’es Cavaller, i que estava destinat a la producció d’alcohol espirituós (preferentment esperit) i també d’oli refinat, amb unes premses monumentals semblants a les tafones, es volia recuperar  i reparar per a exposar-lo en el museu etnològic del Patronat del Castell, a la casa del Governador, on actualment trobam, sí, un Museu, però sobre l’obra de palma.

Alambí per a la destil·lació d'alcohol

Espectacle de llum i so.-
Per altre part, el mateix Patronat va rebre amb bons ulls un projecte pressentat per Xerafí Guiscafré Genovard referit al muntatge d’ un espectacle de llum i so dintre el Castell. La proposta de Guiscafré, entre d’altres consideracions, resava així:

– ”Està ben demostrat que la gran majoria de turistes sols coneixen de Mallorca l’hotel i la platja, i tal volta les coves, dues discoteques i un barbacoa. Tot això es veu en quatre dies o cinc i, per terme mig, les estades solen ser de quinze. Creis-me si dic que la major part d’aquests visitants estrangers o s’engaten o s’avorreixen extraordinàriament. ¿Per què, nosaltres, des de la nostra immillorable perspectiva del Castell de Capdepera, amb el decorat natural de les muralles sarraïnes, no tractam de  mostrar-los l’ànima del poble mallorquí al llarg de la seva història, de les seves tradicions i del seu tarannà? Tenim l’escenari natural apropiat; comptam amb suficient força motriu, tenim la idea. Idò, pensau, regidors gabellins i consellers del Patronat, lo favorable  que seria promocionar a Anglaterra, Alemanya o Suècia un espectacle al Castell de Capdepera semblant a l’exitós festival celebrat al Castell de Bellver als anys 50, quan no teníem més visitants que les parelles dels casats de fresc”.

– ”Comptar amb un auditori – continuava el projecte de Xerafí – on es puguin situar al voltant de dues mil persones, situades a les marjades del Castell, amb una quantitat de focus suficient, un equip elèctric i de so, un programador d’il·luminació del recinte i dos canons seguidors per a ressaltar les figures dels actors, que no tenen perquè ser professionals, sinó aficionats, i donant feina a la gent parada que necessiti guanyar unes pessetes, de 3 a 6 dies per setmana. Es tracta d’invertir-hi 7 milions de pessetes”.

– ”Consistiria en la representació escènica dels fets més importants de la història de Mallorca, començant per l’època megalítica fins els anys 20 d’aquest segle. Una passada pels grecs, els romans, els àrabs, els pisans, la Conquesta, en Cabrit i en Bassa, els agermanats, la pesta, la fam, etc., fins a desembocar a les nostres feines: collida d’oliva, les tafones, ametlles, segar, batre, la llata, les festes de Sant Antoni, els darrers dies, Pasqua, Nadal, els Reis… i, per què no?, les matances, amb tota l’alegria dels balls típics mallorquins, en què els mateixos turistes podrien participar”.

– ”Es tracta de fer anar al Castell un milenar de persones cada vegada que es faci l’espectacle, a un preu de 1.700 pessetes. Amb tres funcions setmanals recaptaríem 5  milions bruts. En ple estiu serien més els espectadors. S’ha d’afegir la despesa que els visitants farien en el bar que també s’hauria de muntar al costat del auditori a l’aire lliure. Els bars i cafès de Capdepera se’n beneficiarien al mateix temps, a més dels restaurants i les botigues de souvenirs que naixerien al voltant d’aquest projecte. Pensam que seria un esdeveniment cultural de primera magnitud”.

“Qui sigui confrare, que prengui candela”.

 

Bartomeu Melis “Meyme” --