El  proper dissabte, primer dia del darrer mes del any, a les 12 del migdia, les campanes de les esglésies de Capdepera i de Cala Rajada, tal volta la del Castell i  també la del Carregador,  unides a les de la resta del món mundial,  voltaran repicant amb goig  l’inici de  l’Any de la Fe, decretat pel Papa  Benet XVI.

Com que la majoria d’habitants del municipi no sol  traspassar molt sovint    –  manco quan hi ha algun funeral  i poc més  --  el llindar de l’entrada principal de les parròquies, si qualcú no avisa que es tracta del motiu descrit  pot formar-se un  tumult o avalot i  n’hi hagi més d’un que cregui que hi ha foc  o que algú ha estirat el potó.

Ens crida l’atenció això de l’Any de la Fe, i més ara, quan sembla que ni el bou ni la mula, després de més de 2000 anys, no eren dins l’estable de Betlem quan va néixer Jesús. Ni tampoc  els Reis Màgics, segons han contat, passaren per la cova. Aquests eren temes “veritas veritatis” que tots els que som de missa i comunió diàries hem cregut cegament, a “pié juntillas” com diuen els “castizus”.

I si hi afegim que,  segons Ratzinger , els llimbs  i  l’infern  ja no són on sempre havien estat --dins l’imaginari dels creients  i sobre els  papers sagrats –, com si un tsunami providencial (i mai més ben dit)  ho hagués arrasat (favor rebut, sens dubte, del Creador), haurem de convenir que sí, que ens farà molta falta la fe per a sobreviure. Com ho farem, ara, sense l’infern?

Es diu que “la fe mou les muntanyes”, per tant, benvingut sigui el decretat “Any de la Fe” del Pontífex  romà,  que comença aquest dissabte. I tant de bo que aquesta fe s’estengui més enllà dels sentiments religiosos de cadascú i  traspassi  els murs dels temples, amb l’esperança  –tengem fe – de sortir amb bon nom d’aquesta depressió tan llarga  que tenalla  aquest país nostre.

Laus Deo.

“Meyme”