Importació de combustible sòlid recuperat (CRS)
o exportació de massa forestal?
Aquest darrer mes els mitjans de comunicació locals s'han fet ressó de la pol·lèmica envers la decisió del Govern Balear d'importar CRS, ha sobtat a la ciutadania, i s'han disparat les alarmes en contra de la esmentada decisió.
Els arguments principals a favor de l’esmentada importació han estat: congelar la taxa d'incineració, augmentar la producció d'energia mitjançant aquest subproducte (csr) i reduir les emissions atmosfèriques, entre d'altres.
Tot i la pol·lèmica creada, cal dir que aquesta decisió, vista amb prudència, i observant l'evolució del tractament final des residus,... es podria dir: de aquellos polvos, estos lodos.
Tot el que s'està produint actualment és degut a un Pla Director de Residus molt deficitari i limitat pels temps que corren.
Així com tots els partits de l'arc parlamentari balear,i altres que ja no hi són, han tengut oportunitat de modificar-lo, però, malauradament no ha estat així.
Només ha estat possible modificar-lo a l'any 2006, i, el bessó de la modificació, va ser l'ampliació de la incineradora, i passaren d'una capacitat anual de tractament de 350000 Tn a 700000 Tn,
Una vegada fet això ens trobam que ningú va tenir en compte que Mallorca té puntes de producció molt dispars d'una època de l'any (estiu) a l'altra (hivern) i, per altra banda, també l'augment de reciclatge i, per tant, disminució de matèria primera per la incineradora.
Tot i això, m'ha sobtat la tebor dels Ajuntaments i el Consell que ténen les principals competències en matèria de residus.
Com a solució a curt termini no està mal plantejat, però, s'ha de cercar una solució a mitjan i llarg termini.
Per l'altre costat, tenim la notícia que a Menorca es farà neteja de boscos, per aprofitar la massa forestal i dita matèria primera s'exportarà a Itàlia per fer-ne pellets de biomassa. Aquest producte pot generar una oferta variada de treball, transportistes, instal·ladors, llenyataires.... i, el punt més important, hauria de ser una de les noves vies econòmiques: tenir cura del nostre entorn.
Els comentaris, que he fet respecte als dos temes, van en proporció a la difusió que n'han fet els mitjans de comunicació.
Sense cap dubte jo posaria en pràctica la segona opció; és una via de futur per aquesta terra nostra tan malmesa i que es mereix una major cura i atenció, però, més que exportar la massa forestal, jo aprofitaria la que tenim per oferir alternatives a la nostra economia.
Tomeu Alzina Cuní
