En Dos Pams i Mig i els Reis d'en Temps Primer

Fotograma d’una pel·licula de Mr. Ross (1952) cedida per Climent Garau. (Els Reis Màgics, la guàrdia civil, el batle i el capellà, concretament s'As d'Orus).

En Dos Pams i Mig tenia curiositat per conèixer com eren els Reis d’un temps, perquè heu de saber que hi va haver molts d’anys en que la màgia, que sempre els ha caracteritzat, l’havien perduda en mans de les forces del mal.

El nostre amic, doncs, va fer un viatge pel temps i per això res millor que prendre uns polvets màgics, com en el conte de “Mr. Wippy”. Al cap d’una estona es trobà a la casa dels seus repadrins, una víspera de Reis. El varen rebre efusivamente, fins i tot ploraren d’alegria. Els padrins eren tan joves com ell. El convidaren a sopar i a passar-hi la vetlada. Després de parlar sobre com els havia anat, tocaren a la porta els Reis Màgics d’Orient, embolicats amb llençols. Els tiraren cacauets i ametlles. I amb tan poca cosa els nins varen ser feliços.

Els Reis conegueren en Dos Pams i Mig, perquè, si us en recordau, participaren d’una mateixa aventura. Li varen explicar el que passava amb les forces del mal: s’havien apoderat del seu castell i no els en deixaven treure les joguines emmagatzemades. D’això ja feia uns anys. Però el pitjor és que els robaren la màgia i se les havien d’arreglar com podien per aconseguir quilos i més quilos de cacauets i ametlles. En D.P.i M. els va dir: “no us preocupeu, jo vindré amb vosaltres i aclarirem aquest assumpte”.

Es va acomiadar dels repadrins i padrins i els va prometre que per Reis hi tornaria a haver-hi joguines per tots els nins. Se n’anaren amb una mica de recança.

L’endemà partiren cap a Orient, els Reis en camells i en D. P. i M. en un cavall. Trigaren unes quantes setmanes a arribar. El llac estava sec i el castell havia tornat negre, el panorama era dessolador.

Quan en D. P. i M. va veure allò va pensar que no seria fàcil sortir-ne, d’aquella malifeta. Es va posar a pensar, pensar i a pensar fins a trobar la solució. Se li va ocórrer invocar totes les forces del bé, però aquestes no arribaren fins que va invocar na Melinda, la seva millor amiga, una fada amb molts de poders, la qual mai li havia fallat.

I així fou com entre ells dos posaren remei a la malifeta: llamps per aquí, llamps per allà, i formaren una tempesta que, en ploure, va fer net el castell i omplí d’aigua el llac. Les forces del mal tenien por de l’aigua i escamparen tan aviat com pogueren. El magatzem de les joguines, en un no res, tornà a la seva normalitat. Els Reis recuperaren el somriure i amb el somriure… la màgia.

I, conte contat, conte acabat.

Sebastià Nebot “Xerafí”

Octubre 2012.