Josep Terrassa ret homenatge a Dorothea Bate

   Dorothea Minola Bate neix a Anglaterra l’any 1878. Estudià Paleontologia; és a dir, la fauna terrestre més primitiva a partir de l’excavació de jaciments amb restes animals fossilitzats. Als desset anys començà a treballar en el British Museum, secció d’Història Natural. L’any 1904 realitzà una campanya d’excavació a les illes de Xipre i Creta. Aleshores na Dorothea ja tenia delimitat el seu camp de treball: estudiar la fauna terrestre mediterrània durant el Pliocè, temps geològic comprès entre 5’35 i 1’6 milions d’anys d’antiguitat. També sabia on localitzar els jaciments que li havien de subministrar la informació que requeria: les coves marines, bàsicament.

 
 
   Durant tota la vida treballà amb aquest objectiu: conèixer la fauna terrestre del Pliocè, per la qual cosa realitzà nombroses campanyes per la costa mediterrània; després de Mallorca (anys 1909 i 1910) anirà a Menorca, Eivissa, Creta, Gibraltar, Palestina Sardenya, Malta i algunes zones del nord d’Àfrica.
   A l’origen del viatge a Mallorca de Dorothea hi ha una carta que, a la primavera de 1909, li envià el Reverend Robert Ashington Bullen, un col•leccionista de fòssils apassionat pels mol•luscs i visitant habitual del Museu, des de Mallorca informant-la que a la costa nord de l’illa havia trobat el que semblava un jaciment d’ossos. En poques setmanes preparà el viatge i es documentà sobre les coves mallorquines, especialment sobre les d’Artà i del Drach, assabentant-se que cap d’elles tenia jaciment d’ossos, ja que, a causa de la seva explotació turística, els seus sòls havien estat netejats. Una altra de la informació de la qual disposà foren estudis sobre l’origen geològic de les illes i aspectes geogràfics. En canvi no trobà cap referència sobre la fauna existent abans de l’arribada de l’home, que era el motiu del seu viatge i de les seves cabòries.



   Aleshores els estudis sobre la natura illenca estaven endarrerits respecte d’Anglaterra; aquí no hi havia indústria minera ni activitat industrial que impulsàs aquests tipus d’estudis. Encara ens movíem dins el col•leccionisme de plantes, insectes i minerals. No feia gaire anys que dins el Raiguer s’havien obert mines de lignit, explotades molt artesanalment, i Dorothea volgué visitar les de Lloseta i Selva, comprovant que els lignits que contenien fòssils no eren guardats ni estudiats. També mostrà desencís i disconformitat amb els comentaris dels guies de les coves que banalitzaven el coneixement de la natura, crítica que encara és ben vàlida. Per a les ciències de la natura de les illes el gran mèrit de Dorothea Bate és que amb ella s’iniciaren els estudis de Paleontologia i ens ensenyà a veure els fòssils i les coves com un patrimoni i una font de coneixement científic.
   Dorothea arribà a Palma el dotze d’abril de l’any 1909. S’instal•là en el Gran Hotel i de seguida començà a visitar estudiosos i gent que la pogués aconsellar i ajudar; fou així com conegué el pare Caldentey i el valorà molt positivament com a geòleg, naturalista aficionat i coneixedor de la gent més important o interessant de les Balears.



   El pare Bartomeu Caldentey Bauçà havia nat a Felanitx l’any 1878 i finà a Roma, on residia complint amb la seva tasca de Superior General de l’Orde Teatina, l’any 1938. Ingressà a la casa de Son Espanyolet dels frares ligorins el 1893, amb quinze anys. S’ordenà prevere l’any 1902. Durant la Quaresma de 1905 vengué a Capdepera per a dir misses i en el mes de setembre, quan es beneí la capella del convent, passà a residir al poble i nomenat superior del convent. L’any 1908 tornà al convent de Son Espanyolet. Dos anys després fou un dels artífexs de la integració de la Congregació ligorina dins l’Orde teatina i acompanyà a Roma al pare Miquel Cerdà. L’any 1924 passà uns dies a Capdepera hostatjant-se a casa de Miquel Caldentey “Creu”, amb el qual conservava amistat des dels anys que havia residit a Capdepera (Llevant 31-10-1924).
   El pare Caldentey era una persona coneguda a Palma, pels càrrecs i per les activitats que desenvolupava, però no tenc constància que fos geòleg i naturalista aficionat. Ara bé, en tendria coneixements encara que fos per contagi dels seus companys ligorins. A la majoria dels seus convents (Son Espanyolet, Felanitx, Capdepera i Pollença) hi havia un petit museu de ciències amb col•leccions de minerals, animals i ocells embalsamats i insectes dissecats. L’ànima i iniciador d’aquestes activitats era el pare Antoni Vidal Ródenas (Palma 1869- Felanitx 1953).
   Antoni Vidal fou ordenat sacerdot l’any 1892 i destinat a Capdepera l’any següent. El 1894 fou nomenat superior del convent, càrrec que ocupà durant deu anys. Després passà dos anys a Son Espanyolet i d’allà a Pollença. El pare Vidal feia de tot: artilugis elèctrics, caramels, dissecava i embalsamava animals, coneixia l’alfabet Morse, etc. En el llibre de comptabilitat del convent consten les despeses i entrades de les seves activitats. Agost de 1900: esperit per insectes (0’50 pts), 3.600 agulles per insectes (7’15 pts), cloroform (1’50 pts). Març 1901: Cinc vidres per quadres d’insectes (3’75 pts). Abril 1908 : Objectes pels insectes de Son Espanyolet i ulls de vidre per dissecar (25’50 pts). Són alguns exemples.
   L’ajudant del pare Vidal era el germà (se’ls coneixia pels “hermanos”) Joan Jordà Perelló (Palma 1862); també era el responsable de l’escola i residí a Capdepera entre 1897 i 1908. Entusiasta estudiós dels insectes, embalsamador i dissecador d’aus. L’any 1912, estant destinat al convent de Montesion de Pollença, descobrí dins el crull d’una roca acabada d’obrir, molt a prop del convent, un estrany insecte cavernícola, semblant a un escarabat però completament cec i sense presentar cap indici d’haver tengut ulls; tot i això corria a gran velocitat entre les pedres. Com que era un endemisme i fins llavors desconegut li posà nom: Hypogeobium Jordai (Guiem Colom Casasnovas. Más allá de la prehistoria. Madrid 1950).



   Després de passar uns dies fent contactes i plans, Dorothea es traçà el seu pla d’investigació decidint començar per Capdepera. Aleshores en el poble ja no hi vivia cap dels ligorins esmentats però arribà amb la recomanació de visitar la família Caldentey “Creu”, no pels seus coneixements de la natura sinó perquè la sabrien orientar i facilitar tot allò que necessitàs. Llavors,el fill, acabava de complir vint anys i, si no vaig errat, ja dirigia el contraban que es feia per tota la contrada de Llevant. Era una època de recessió econòmica, algunes famílies emigraren a Amèrica i, a més a més, era l’estiu, la millor època per fer contraban. Tres mesos més tard Mary Stuart Boyd visitava Cala Rajada, “coneguda pel seu peix i els seus sospitosos contrabandistes”. L’any següent na Dorothea ens visità de nou i passà una setmana malalta, aleshores es fixa que li fregaven els cabells amb esperit de contraban. Que una desconeguda investigadora demani a un contrabandista com ho pot fer per visitar les coves litorals ha de desconcertar ferm.
Quan Dorothea arribà al poble s’instal•là a la fonda Perú, situada damunt l’actual bar de can Patilla; descartà hostatjar-se a l’hotel Castellet o a cas Bombú perquè eren més cars, encara que oferissin més i millors serveis; volia estalviar per poder allargar la seva estada si els èxits l’acompanyaven. El fet de prioritzar la tasca investigadora per damunt qualsevol altra consideració demostra el seu fort compromís amb la Ciència i l’entrega a la seva professió.

Josep Terrassa