20 -  LA FESTA  DE  LA  BANDERA  MALLORQUINA 

                                    
      L’Ajuntament de Capdepera ha decidit que la bandera mallorquina onejàs al costat de l’espanyola a la façana de la Casa de la Vila. Per aquest motiu s’organitza una festa a la plaça del Sitjar, el 3 de juny de 1923, per “honorar la seva història i homenatjar l’ensenya  pàtria” (sic).

    L’Associació per la Cultura de Mallorca, entitat que cuida totes les tradicions de la nostra terra, ha promogut la festa i, concretament, l’enginyer industrial MIQUEL GARAU  “Climentó”, d’arrels gabellines, i el regidor del consistori  PEP BAUZÀ  “Tacó”, són els impulsors de la iniciativa. El batle de Palma, GUILLEM FORTEZA,  hi és present, i al seu costat el batle de Capdepera, PERE ANTONI BAUZÀ; i els regidors BARTOMEU MOLL “de Sa Padrera”, BARTOMEU FLAQUER “Gabriel”, el síndic primer MARTI GARAU “Climentó”, el president de l’Associació, ELVIR SANS,  els reconeguts oradors JAUME SASTRE, prevere,  i  ERNEST MESTRE. Els dos darrers efectuen  sengles parlaments.

Hisada de la bandera mallorquina a la façana de l'Ajuntament de Capdepera.  

    Vista la representació nombrosa dels veïnats de Capdepera congregats a la plaça, Garau manifesta haver estat el primer gran sorprès de l’èxit de l’acte: ”Sabia que el vostre cor, gabellins, era assequible a tots els moviments d’ordre espiritual, però no creia que ho fos amb tanta intensitat. Amb això demostrau l’afany llegendari que portau de conèixer el més enllà, de descobrir horitzons i de saber-vos posar al lloc que us correspon. Aquest és el meu poble, orgullós em sento de ser de Capdepera”.

   ”I jo ara vos deman – continuà Miquel Garau, en qualitat de component de l’Associació cultural – que  l’amor que poseu en aquesta bandera ha de ser el mateix que sentiu per les coses que pertanyen als nostres avantpassats. No hi ha d’haver ni un sol gabellí que no se sentí satisfet de la deixa més gran que podien fer-nos els nostres vells: el Castell. Idò, de la mateixa manera, hem d’estar orgullosos d’aquesta bandera nostra que avui veneram. L’agraïment més profund  cap a les joves dones brodadores d’aquest estendard”.

Miquel Garau "Climentó", promotor del acte a la bandera mallorquina

         Amb un “Visca Capdepera!”  un “Visca Mallorca!”,  el poble, entusiasmat, fou tot un clam. Els que més cridaven eren els nins i nines de l’Escola Nacional, del col•legi de Sant Alfons  i de la “costura” de les Monges Franciscanes, que totalitzaven uns 200 al•lots.  El vicari LLORENÇ PARERA va beneir la bandera i els nins cantaren l’himne mallorquí.  La banda de música del poble, dirigida per PERE ANTONI  MASSANET “d’es Casino”,  donà un concert a la plaça de l’Orient, en el qual s’estrenaren unes quantes peces.  Els músics portaven, per a l’ocasió, unes gorres que cridaven molt l’atenció. El president local de la Caixa Rural, MATEU SIRER “Rinyón”, presentà al metge de Ciutat, EMILI DARDER  – així mateix membre de l’Associació –. Aquest va clausurar  la festa amb un discurs sobre higiene pública ( el qual va produir un cert ensurt entre més d’un dels assistents) i, com que era la seva especialitat, va donar uns quants consells a les autoritats locals, dient-los, entre d’altres coses:

– ”Us recoman que faceu una claveguera cap a la mar i una altra que, mitjançant pous negres, pugui netejar la part de Vila Roja, evitant en lo possible els femers i els estables, per ser aquests focus de malalties. No consumiu llet sense saber si les vaques estan tuberculoses, a fi d’evitar disgusts, especialment entre els infants. És hora de mirar per a la salut i de vacunar-se adequadament”.

     Sembla que sobre el motiu de la inauguració de la bandera,  Darder  hi va passar de llarg, en la seva conferència, una mica  a corre-cuita…

NOMS PROPIS

    – JOAN TERRASA  “Meco” fou la Sibil•la a les Matines de 1923; el sermó de la Calenda el predicà  FRANCESC GARAU “de ca’s Telegrafista”; MATEU CARRIÓ, mestre d’obres i la joveneta  MARIA FIOL, foren els “padrins” a la benedicció de la nova imatge de Sant Francesc d’ Assís a  ca les Monges, a Capdepera; del retaule nou de la Immaculada,  ho foren JESÚS PEP NICOLAU BAUZÀ i  ANTONIETA MELIS CURSACH  “de ca s’Apotecari”.

  – MONTSERRAT SANCHO LLITERAS,  advocat  i procurador dels tribunals a Barcelona, oriünd de Capdepera,  rebé un homenatge pòstum a la parròquia, en el transcurs d’un  ofici funeral per la seva ànima, que presidí el rector  MAÇIÀ  MÀS MUNAR, el qual va agrair a la família del finat els desvetllaments i dedicació de don Montserrat en favor del poble. Destacà l’acomiadament que  l’Associació de Pescadors Antidinamiters de Capdepera li va fer, amb una lectura  d’agraïment a Sancho, el qual “fou capdavanter  iniciador  i fundador d’aquesta societat que ell va concebre i va esdevenir humanitària, pel be del municipi”. A l’acompanyada al cementiri, el fèretre fou escoltat per tots els membres de la dotació local de carabiners, amb el seu tinent en cap, senyor Gamero, al front.

– El contractista d’obres JOSEP RIGO, el picapedrer  JOSEP BAUZÀ “Tacó”, el ferrer  NICOLAU CASELLAS  “Garameu” i  FRANCESC TERRASA  “Cirera” – que ha sufragat el carro de transport de carn –,  han rebut l’agraïment de l’Ajuntament per l’acabament de la important millora que suposa el nou escorxador , que en data de 30 de maig de 1924 resta inaugurat pel batle Bauzà, la Junta de Sanitat que presideix el metge  JOAN MOLL CARRIÓ  i el manescal ANTONI GILI.

Quarter de Sa Mesquida, actualment esbucat.

– Comencen a cala Mesquida (Capdepera) – 26/4/24 – les obres d’un quarter de carrabiners, sota la direcció tècnica de l’enginyer JOAN CERDÓ.


Coral cantant en l'inauguració del quarter de la Guàrdia Civil de Cala Mesquida
 
– JAUME VAQUER  “de ca’s Secretari” i  la mestra nacional MACIANA VIDAL foren els “padrins” a la benedicció del nou auto-camió d’ ANTONI FUSTER “Ranxer”. El vehicle apareixia adornat amb flocs i flors, amb motiu de la festa. Es tractava d’un nou transport de passatgers Capdepera-Palma. Les autoritats no hi faltaren.

– JOAN MOREY CURSACH, de 46 anys, que ha servit el Rei 3 anys, 7 mesos i 25 dies, enrolat a Marina, ha estat nomenat carter de Capdepera, per haver reunit més mèrits que cap altre. A casa seva, en el carrer de la Mar, i fins a l’any 1935, hi tendrà l’estafeta de Correus. (Fa pocs anys, encara es podia veure, a la façana del número 8 de l’esmentat carrer, una ranura a la paret, per on es depositaven les cartes.)
A Cala Rajada, PERE FLAQUER FONT, de 40 anys, qui va servir 2 anys, 2 mesos i 25 dies el Rei, serà el nou Carter. 

Joan Morey Cursach, qui fou carter de Capdepera


– JOAN MOYÀ “Tasà” i  MARIA AMORÓS  “Polla” foren els “padrins” de la benedicció de la nova talla de Sant Joan, patró de la barriada de Vila Roja, feta per la casa Gumbau, de Palma. Una festa de pinyol vermell, amb carreres de cintes i d’homes, música, revetlla, fletxes, gelat i “cacaueteres” han organitzat  els rumbosos clavaris JOAN “Fena” i  MATEU MASSANET “Titai”, per a l’esdeveniment, entre el carrer de Palma (avui Ciutat) i de  n’Esparreguera, amb escenari muntat al carrer de sa Teulera, que no té sortida.

– ANTONI CURSACH “de na Gambusina” ha inaugurat una tafona amb un gros motor  que premsarà “una trullada” (molienda) d’unes 12 quarteres per hora, la qual cosa representa un gran avenç,  ja que, en anys anteriors, l’esplet d’oliva es perdia dintre els graners. L’oli, premsat fresc sempre és de millor qualitat, i es paga a 36 pessetes la somada (càrrega).

– MATEU CIRER MELIS, ANTONI TERRASA PASCUAL, MATEU GARAU TOUS, JOAN GILI MOLL, ANTONI FERRER MASSANET i PERE MASSANET TERRASA integraran la nova junta de la Societat  Antidinamitera local, desprès del decés de  MONTSERRAT SANCHO LLITERAS,  que n’era el president.

– MATEU MELIS MELIS  “Patilla” ha fet arreglar la carretera que uneix Cala Rajada amb cala Agulla, no se sap si per compte i despeses seves, però el que és segur és que, ara sí,  l’amo en Mateu ja pot anar a l’Agulla amb el seu nou automòbil.

– Mossèn JOAN FEMENIAS NEBOT, natural de Capdepera, fill del majoral de sa Torre de Canyamel, ha cantat missa nova a la parròquia de Sant Bartomeu, desprès de les darreres Ordes Sagrades conferides pel bisbe mallorquí, doctor Miralles, destinat a Barcelona.

DINAMITA ALS PEIXOS DE LA MAR

Es fa una crida popular – boca a boca – Entre gabellins i cala-rajaders i s’obre, a la plaça de l’Orient de Capdeperea, a can PERE MASSANET “Coix”, una inscripció per a tots els veïnats que estiguin disconformes amb les quantioses pèrdues de peix (una de les nostres fonts de riquesa) motivades pels dinamiters i petardistes que maten tota mena de peixos. Per això s’ha organitzat aquesta “moguda”, cridant a tots els pescadors “tant els de barca com els de canya, els xarxers, els palangrers, els de rai, de roquer, fluixa i volantí, per extirpar aquesta pesta – en forma de coet – que arruïna la indústria i l’art de la pesca”. La Caixa Rural i el Sindicat prenen cartes en l’assumpte i faciliten els tràmits perquè els que no puguin pujar a Capdepera posin les seves signatures a la peixateria que, just devora l’antic mollet, al costat de la seva vivenda, acaba d’instal•lar el patró  l’amo en PERE ANDREU FUSTER FORTEZA “Pere Andreu”, establiment molt necessari per a la compravenda dels nombrosos coves de peix que s’agafen.  Per estimular la vigilància del nostre indret, que dirigeix el tinent de carrabiners, EDUARD GAMERO MARTINEZ, s’ha retut a aquest un homenatge, per la seva lloable labor a favor que la nostra zona sigui tot un exemple a seguir per altres llocs costaners de Mallorca.


El patró Pere Andreu Fuster

Transcorreguts uns pocs mesos, s’aconsegueix eradicar la pràctica malèvola de pesca amb dinamita i es nota l’entrada de més peix. Hi ha dies que se’n desembarquen més de mil quilos. 
                                                                          

Bartomeu Melis “Meyme”