Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona analitzen els origens de cognoms  existents a Capdepera





per Bartomeu Melis “Meyme”
  
   
 



   Si vostè, estimat lector gabellí, porta  com a primer cognom, Ferrer, Gasull, Moragues, Pons, Reixac, Serra o Prats, i és home, el més probable és que, en el transcurs de les pròximes setmanes, sigui el destinatari d’ una comunicació, que ja han rebut diverses persones de Capdepera  amb els cognoms Garau o Melis, remesa per l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

    La finalitat que explica l’escrit d’aquell  Institut no és altra que el dur a terme un projecte denominat “Atles sobre genètica i cognoms“, mitjançant l’anàlisi del cromosoma Y, que es troba només en homes i es passa  de pares a fills, la qual cosa explica per què hi ha cognoms més freqüents que altres o per què els que, lingüísticament, són d’arrel àrab o hebrea, foren fundats per magrebins o jueus.

    Els científics David Comas i Jaume Bertranpetit, amb la col•laboració de Francesc Calafell, del Institut de Biologia esmentat, per tal de resoldre aquestes qüestions, han seleccionat 50 cognoms dels més de 3.000 de catalans, valencians i balears, als quals s’han adreçat per a sol•licitar-los la seva aportació voluntària al projecte, mitjançant una prova biològica a partir de recollir una petita mostra de saliva.

David Comas


TRIA DE COGNOMS

     Aquests experts han triat les persones que compten amb els cognoms més amunt indicats, els quals, si ho desitgen, hauran de signar el seu consentiment i emplenar uns fulls amb dades personals. El resultat que s’obtindrà quan acabi el projecte (la durada total dels estudis  és de dos anys) consistirà a saber quin és l’origen geogràfic dels seus avantpassats més remots o de quina comarca són els participants, amb qui  s’assemblen genèticament  i amb qui, per tant, és possible que es comparteixi algun avantpassat recent.

  Jaume Bertranpetit

   Els cognoms Ferrer, Fuster o Serra, per exemple, són molt més freqüents que d’altres. Una explicació possible és que tenguin un origen múltiple. Com que, antigament, a cada poble hi havia almanco una família que es dedicava a l’ofici de ferrer o de fuster, al llarg del temps adoptaren aquests quefers com a cognom. El de Serra obeiria a la proliferació del conjunt de muntanyes que componen una serralada, una “serra”, una serradora, o bé es tractaria de la utilització de l’eina del mateix nom. Gasull, Melis i Moragues tenen orígens àrabs; els Garau, germànics; Pons  i Reixac, llatins.


Antoni Prats



INDICACIONS

   Juntament amb la sol•licitud dels científics Comas, Bertranpetit i Calafell, s’inclou un tub. Les indicacions per a la recollida de la mostra de saliva comencen per: “Aclarir-se la boca amb aigua per tal d’eliminar-ne restes de menjar o beguda. No es poden utilitzar col•lutoris o dentífrics, ja que les substàncies químiques d’aquests productes poden afectar l’extracció del material genètic. Amb la cavitat bucal neta i sense aigua, s’ha de fregar lleugerament, durant uns segons, la part interna de les galtes amb les dents, com si un volgués mossegar-se-les, sense arribar a fer-se mal “.


Antoni Melis i la seva dona Catalina , amb els pares d'Antoni, el qual porta els dos mateixos cognoms, com el seu pare i la seva mare 

   Continuam:  “Salivar i abocar la saliva directament al tub. Aquest porta dintre uns dos mil•lílitres de líquid a la part inferior. S’hi ha d’abocar la saliva fins a una ratlla marcada en negre al tub; l’escuma que es produeix i que quedi dintre el tub no compta, només la saliva líquida. Després es tanca bé el tub, s’eixuga l’exterior, es barreja el líquid conservant i la saliva capgirant el tub unes 4 o 5 vegades. S’introdueix el tub dins uns sobres prèviament remesos  i es retorna a l’adreça de l’ Institut “.

 Joan Ferrer

    El professor  David Comas,  a  http://cognoms.upf.edu,  explica que els interessats voluntaris a participar  en les proves, poden sol•licitar la informació adient. A Capdepera, per exemple, hi ha els cognoms Alemany, que, en principi, tendria el lloc d’origen com a gentilici; Bosch (botànic),  Cardona (topònim), Mas i Prats (hàbitat), Miquel (llatí),  Nadal i Roig (malnom), Vives o Vila (naixement)  i  Maimó (hebreu). La majoria d’aquests són poc comuns per aquestes contrades, ja que n’hi ha d’altres molt més freqüents al nostre municipi que, de moment,  no apareixen a la relació d’aquell departament de biologia evolutiva.


Suso Rexac

     Mentrestant,  algunes famílies gabellines en les quals el pare o el fill tenen el cognom de Melis o Garau, estan a l’espera  de l’informe corresponent. Quan aquest arribi, si paga la pena, que suposam que sí, es farà públic amb la finalitat d’estimular qui estigui interessat  a conèixer la genètica del seu cognom.                                      


Bartomeu Melis  “Meyme”                                                            -