OBITUARI

 Ens hem assabentat de manera fortuïta, de la mateixa manera que el coneguérem. Com va succeir ? Qui el va presentar a qui ? Quan? Aquestes son les preguntes que ara ens fèiem uns als altres i que contestam titubejant, confusament: Ens sembla que va esser a ca’n Patilla fent un cafè, doncs jo crec que el m’he presentaren a Los Amigos, però no sabria dir qui, i jo que hem pensava que era conegut vostre des de sempre. Ara sembla que la seva presencia entre nosaltres va esser una aparició, de la mateixa manera que un dia deixarem de topar-nos amb ell i desaparegué del poble.

 Era tot un personatge, cap de nosaltres és capaç d’explicar com va ser que les seves cròniques arribaren a les nostres mans i les publicarem, d’antuvi no les enteníem, la seva lletra era de metge, i molt manco la seva intencionalitat. Després sabérem que passava rusca i que aprofitava els distints esdeveniments que se celebraven al poble per omplir el pap. Ell ho explicava: si et conviden que sia per quedar be, com pensen obtenir una bona crítica si posen damunt la taula quatre olivetes de pot,  “patatillas” ràncies  i vi “peleón”?.

 De vegades l’acompanyàvem en les seves caminades pels voltants del poble, en aquestes ocasions deia de si mateix que era peripatètic en la doble accepció del terme, perquè caminant li venien idees al cap i perquè era patètic. Recordam el cas que passant per vora d’un galliner no tingué manies en encalçar les aus amb les que, deia, faria un bon brou i un bullit; ens costà convèncer-lo de que amollàs la gallina.

 Buc Pons ens ha deixat, a tots, definitivament. Ara hem sabut que finí fa una mesada a Fontanars dels Alforins, a casa d’una germana seva que l’acollí els darrers temps. Tot un personatge, enyorarem les seves cròniques, però més l’enyorarem a ell.