"Amb ell marxa una veta de saviesa impagable i una gavella de cultura local, que conforma l’esperit d’aquest poble..."

Ens ha deixat Sebastià (“Maleter”) Ferrer Pasqual, gran coneixedor de la vida i costums del poble de Capdepera. Amb ell marxa una veta de saviesa impagable i una gavella de cultura local, que conforma l’esperit d’aquest poble. Home tranquil de tracte fàcil, però també ferm, sempre disposat a col·laborar amb qualsevol persona que volgués aprofundir en qualque aspecte del poble. Record els seus mapes (els d’en Passarius), els seus apunts, les seves fotografies (disposava d’un gran arxiu fotogràfic), i alguns llibres prestats. Contemplava alguna tarda l’entrada i sortida dels llaüts al moll, sabia d’històries gabellines, amb una gran estima pel món de la palma (no de bades publicà un llibre titulat Impressions sobre l’obra de palma a Capdepera, amb Documenta Balear, l’any 2005). Era rigorós amb el seu procediment d’estudi; una vegada, sobre la taula del menjador de casa seva, damunt del mapa explicava històries com la del naufragi d’El Golea. “El vaixell feia tres xiulades abans d’arribar al Faralló”, deia. Tothom l'escoltava atent les seves teories i els seus silencis.

D’altra banda, sota la pell curtida, la closca neta i bruna, s’amagava una bondat vers els seus parents i amics, callat algunes vegades, mai no volgué abandonar la festa popular i el puc ben recordar quan la banda i els dimonis sortien de la cotxeria de la plaça dels Mariners l’any abans de la pandèmia: ell els esperava ben dret i a primera fila, just al primer revolt, ben davant del bar Los Amigos, amb el gaiato que el mantenia ferme al terra, com si en formés part, perquè en Sebastià, no ho oblideu mai, tenia arrel, i sabia ben bé que Capdepera s’havia d’estimar, perquè era el seu poble. La banda i els dimonis passaren cap a l’església de la Mare de Déu del Carme, a Cala Rajada i ell es mantenia allà dret, sense arrufar ni una cella, amb un somriure als llavis, curts, de llacor marinera.

També, preocupat per si a la banda de música li faltava o no un trombonista, era d’aquelles persones que toquen diferents tecles. D’infant, el seu esguard pregó quedà per sempre retratat en una instantània de quan l’Escolar portava camiseta de retxes, abans del verd llustrós. Després va ser president del club “Sol Naixent”, d’on en destacà una sonada taula redona que versava sobre el Club de futbol Escolar. D’altra banda, va ser glosador gabellí i amic santantonienc, el recorda també així una glosa d’en Jaume Fuster:

No acaba aquí s'inventari
i ara un altre nom diré:
Sebastià “Maleter”,
qui va enfilar un bon rosari
de gloses, sense desvari.

Finalment, també aquest sentit homenatge és perquè ell també formà part de la revista Cap Vermell com a col·laborador, ja des de la dècada dels anys 80, quan encara es publicava en paper, amb unes coratjoses cròniques com la dedicada a la companyia Es Mussol, on demanava a Joan Rai que no aturés de dominar el redol del teatre, perquè el poble li respondria, i així va ser. Posteriorment, en Felip Munar i Munar comentava en el pròleg del llibre d’en Sebastià que “és una d’aquestes persones que viatgen amb tot el sentiment i tota la història damunt l’esquena” i el propi autor gabellí confessava: “L’obra de palma és una feina de conjunt, de família, de grup; individualment val ben poca cosa la feina feta”, per tant ens convidava a mantenir l’esperit de col·lectivitat per a poder anar endavant, l’autor gabellí també recordava els dies feixucs i magres de treball, però també aquella alegria i dignitat. Segurament, la mateixa alegria que va sentir i copsar de la vetleria de n’Antònia Moma, la de la seva família, quan d’infant devia jugar amb un bri de palma el dia de l’Àngel devers sa Font de sa Cala devers l’any 45, on hi cantaven allò de…

Virgencita milagrosa perdóname
si te canto esta canción que vive en mí,
hoy te pido de rodillas lo que es mío
que tan pronto y sin motivo lo perdí.

Amb Sebastià (Maleter) Ferrer Pasqual, Capdepera perd un referent per l’amor a la cultura de la llata, però també una persona implicada en la vida i costums del poble, gran amic dels seus amics, que estimà la seva família, però Cap Vermell també perd un bon col·laborador excepcional i una excel·lent persona, que el seu esperit d’unió gabellina es mantingui entre tots nosaltres.

Recuperà el text de l’obra de teatre dels Reis i als anys 90 fou un puntal de la seva recuperació. Investigà com arribà aquí a través dels Ligorins i en feu la història. Es publicà un llibre al respecte "Capdepera i els Reis" (1990), prologat per Jaume Fuster i Pere Cortada, que és un referent de la cultura popular de les Illes.

També replegà històries que publicava a aquestes pàgines com Els contes des Padrí Maleter i ha fet un arxiu fotogràfic de més de 2500 fotografies del poble de Capdepera

Sebastià va estar molt relacionat amb el poble: A la Banda de música era un puntal del saxo i també participà a la Coral s’Alzinar.

En el terreny esportiu de jove jugà al futbol amb l'Escolar, organitzà partits d'aficionats del poble, va ser directiu amb S. Pascual i també a les directives d'en Jaume Massanet, "Coix" i d'en Pep Gallego des de 1968 fins a 1982: Al llarg d'aquests anys, al costat de Pep Palmer (pare de Bernat, expresident de l'Escolar), van formar tàndem i van inscriure el primer equip d'Alevins de l'Escolar, abans de la seva inscripció van jugar tornejos amistosos contra equips de la comarca , els seus fills Jeroni, Pep i Sebastià van ser jugadors de l'Escolar.




Al costat d'en Jaume Moll va anar a Barcelona per a organitzar el torneig del 50 aniversari aconseguint que el segon equip del Barça jugàs un torneig a Capdepera.

Es "Maleter", per a commemorar el cinquanta aniversari de l'Escolar, l'any 1996, va escriure un llibre en temps rècord. Aquest llibre, després de passats vint-i-cinc anys és més benvolgut que en el seu moment perquè interessa a persones que volen llegir-lo per a recordar anècdotes.



Des d'aquí volem transmetre el condol a tota la seva família.




1974 primer equip aleví de l'Escolar
Foto. Drets, Pep Palmer, Sebastian Ferrer "Malater" (Organizadors dels primers alevins), Toni Fernandez, Llorenc Sancho, Genaro Lopez, Toni Calventos, Pere Joan Massanet, Paco Gambins (entrenador). Acotats; Ignacio Lopez, Bernat Martí, Bernat Palmer, Miquel Flaquer, Miquel Angel Flaquer, Jeroni Ferrer i Paco Carayol.