El Consell de Mallorca organitza una nova edició de l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans, juntament amb el Fons Mallorquí de Cooperació, la Societat Balear de Matemàtiques i Amnistia Internacional. Aquesta vuitena edició se celebra el dissabte, 13 de gener, i la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha detallat que comptarà amb 84 punts arreu de Mallorca: això és un 6% més de participació que l’any passat.
A més de Mallorca, també ha explicat que hi haurà torres enceses a la resta de les Illes Balears, a altres indrets d’Espanya, com Catalunya, Aragó, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia, i s’ha convidat també a altres països de la riba mediterrània, com el Marroc, el Líban, Tunísia, Itàlia i França a través dels seus socis locals.
L’Encesa es produirà en dos moments del dissabte, 13 de gener de 2024: a les 13 i a les 18.30 hores. Els 84 punts es convertiran en llum de manera simultània i recrearan la comunicació visual que tenia lloc entre les torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d'autodefensa i que, amb aquesta acció, es converteixen en fars d'acollida que mostren el camí d'arribada. Enguany l'encarregat de llegir el manifest serà l'escriptor català Josep Vallverdú i Aixalà.
L'objectiu de l'Encesa, ha assegurat la vicepresidenta del Consell de Mallorca, és doble: "per una banda, sensibilitzar a la població sobre la situació que es viu a la Mediterrània, on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva i perden la vida cada any, i, per l'altra, reivindicar i fer valer les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de la Mediterrània".
La iniciativa va sorgir a Mallorca el 2016 com a una iniciativa d’un grup de docents de l'Institut d'Educació Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX que van realitzar una acció per tornar a fer possible la connexió visual entre les torres amb motiu de la commemoració del IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i autor del sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII.
Durant els darrers anys, la iniciativa ha crescut i s'ha expandit entre les illes de Menorca, Eivissa i Formentera i altres territoris com Catalunya, Aragó, la Comunitat Valenciana, Andalusia i països del nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Aquest creixement ha estat possible gràcies a la participació de diferents sectors de la ciutadania, ajuntaments, empreses privades, organitzacions de la societat civil i el món acadèmic.
MANIFEST 2024
LA MEDITERRÀNIA, EUROPA I ELS DRETS CIVILS
Les civilitzacions grega i llatina van veure completat el quadre de principis ètics amb l’aportació dels dogmes i la doctrina cristiana d’una banda —suma dels dos Testaments de la Bíblia—, i de la doctrina islàmica de l’altra banda. Segles després, totes aquestes doctrines convergiren, en més o menys mesura, en les constitucions o les lleis fonamentals de les comunitats que constituïen l’Europa sortida de l’edat mitjana.
En l’època actual, la constant emigració de masses africanes cap a Europa ha distorsionat les previsions morals que portàvem heretades i les han deixat laxes, fins a extrems perillosos. Perquè aquelles colles arribades a les costes nord del nostre mar a primeries del segle XXI, i que semblaven assumibles, han crescut com un tsunami. A la mar Mediterrània, hom calcula que hi ha més de dues mil naus enfonsades, de les quals ens demanem quina proporció creixent, dia a dia, ho és de les precàries embarcacions que queden a la deriva i que, molts de cops, sotsobren, dels gussis apedaçats i les llanxes inservibles carregades en excés, que salpen de les costes de Líbia i altres indrets.
Les persones que se salven, rescatades o desembarcades per sort, tenen en principi tots els drets humans a respectar. Però ja han estat ferits al lloc d’origen perquè, enfront de llur desesperat estat de fam i impotència, els oligarques i cacics els empenyen a emigrar, fent-los encara pagar i havent de fer milers de quilòmetres a peu fins arribar a territoris costaners. Ara, suposem que han arribat aquí: fins a quin punt ens proposem de respectar-los com a persones? Per començar, els acollim els estats de la costa mediterrània nord i, si bé els garantim menjar i allotjament provisional, aquest sol ser precari i de llarga durada. Cada país té una política de matisos diferents per amorosir i agençar la vida d’aquests germans. Caldria un esforç pressupostari immens i repartit assenyadament entre tots els països europeus per respectar degudament els drets humans dels migrants.
Si bé els països mediterranis han heretat d’antic un esquema de drets humans, que després va escampar-se per Europa, és hora que els estats reunits al Parlament Europeu no deixin els de la Mediterrània en situació lamentable, obligats a no poder garantir, per impossibilitat física i dèficit pressupostari, els drets humans als migrants. La Mediterrània ja fa el primer esforç; que tots ajudin en un segon pas a desafeixugar-la. Josep Vallverdú