Objectiu, unir els pobles del Mediterrani pels drets humans
L’objectiu de l’esdeveniment és “impulsar un moment de reflexió entorn del patrimoni i la reivindicació dels Drets Humans”, ha explicat la consellera Busquets. D’altra banda, Antònia Rosselló, coordinadora del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació ha considerat que aquest esdeveniment escenifica la unió de pobles de la mediterrània i recorda especialment aquelles persones que cerquen una vida millor a l’altre costat de la mediterrània, on massa sovint perden la vida. Rosselló ha recordat especialment la convidada feta a Palestina on serà especialment difícil que s’hi sumin.
L’encesa de torres pels drets humans va ser una iniciativa que va sorgir l’any 2017 a l’Institut d’Educació Secundària de Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX, i l’any següent ja va assumir l’organització la direcció general de Patrimoni del Consell de Mallorca.
Més de 100 talaies enceses per tot el Mediterrani
Per aquesta sisena edició ja hi ha confirmats un centenar de punts d’encesa, distribuïts entre totes les Balears (58 a Mallorca), Catalunya, País Valencià, Múrcia, Andalusia, Líban, Marroc i Tunísia.
Està previst que a les 13 hores totes les talaies, torres i campanars participants es comuniquin per senyals de fum i que a les 18.30 hores s’encenguin senyals lluminoses amb bengales.
La Direcció Insular de Patrimoni és l’encarregada d’organitzar un any més l’Encesa de Torres i Talaies de la Mediterrània pels Drets Humans amb la col·laboració d’Amnistia Internacional, l’Institut de Marratxí i el Fons Mallorquí de solidaritat i Cooperació, a més del Servei d’Emergències 112 i els ajuntaments que s’hi han sumat. Enguany, Maria del Mar Bonet ha elaborat el manifest.
ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS PELS DRETS HUMANS (14 GENER 2023)
MANIFEST
Amb aquest ja fan set els anys en els que amb l’encesa de les torres, talaies i talaiots volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència i la injustícia.
L’any 2022 milers de persones han seguit patint desaparicions forçades, tortures, violacions i discriminació en el seu intent d’arribar a l’altra vorera de la mar. Lluny de millorar la seva situació han patit el dolor afegit de veure com des dels governs de la UE es van consolidant posicions que ens envileixen com a societat.
Aquestes persones han estat privades dels seus drets fonamentals i inalienables consagrats en la Declaració Universal de Drets Humans, drets que tots i totes tenim pel sol fet de néixer: el dret a circular lliurement, el dret a sortir de qualsevol país, inclús del propi i el dret a demanar asil, entre d’altres. Les persones en moviment es veuen obligades a creuar el Mediterrani en condicions precàries i perilloses que condueixen en moltes ocasions a la mort. De fet, des de la darrera encesa de torres, talaies i talaiots ara fa un any, al manco 1988 persones han perdut la vida en la travessia d’aquest mar que
s’ha convertit en la fosa mortal d’Europa.
La calamitat d’aquestes violacions de drets humans bàsics s’ha tornat a veure recentment també a terra, a Espanya, davant la mort de al manco 37 persones a la tanca de Melilla i la desaparició de al manco 77 persones més. Totes elles amb els seus noms, llinatges, somnis i famílies. Famílies que segueixen cercant veritat, justícia i reparació més de sis mesos després dels fets sense que s’hagi identificat a un sol responsable. Des d’aquí condemnam aquests fets i exigim que no es tornin a repetir. Sense el respecte als drets humans, al mateix dret a la vida, correm el risc com a societat de que la deriva actual ens
desarmi dels referents necessaris per a conviure amb dignitat. Malgrat tots els obstacles que s’interposin en el camí, per molt obscur que aquest sigui, la llum de la flama ha de romandre lluent, encesa, com a símbol d’esperança per a tota la humanitat.
Com diria Peter Benenson, el fundador d’Amnistia Internacional, aquesta flama que simbolitza l’esperança, l’hem de mantenir sempre encesa, per tots aquells que foren i són torturats, executats extrajudicialment o desapareguts. Per aquells que pateixen anònimament i moren enduent-se amb ells el seu dolor. Per aquells que s’han convertit en testimonis muts i sense nom de la injustícia i el dolor. Aquesta flama que ens manté en peu amb la força per lluitar perquè aquestes violacions dels drets humans arribin al seu fi
arreu del món.
Depèn de tots nosaltres que romangui encesa, així que lluitem per a que així sigui per sempre.
