Estrena a les Illes. Entrades a la venda a partir de dia 1 d'agost
Joan Isaac i Sílvia Comes s'han embarcat en un projecte ambiciós i no exempt de risc. No és fàcil traduir cançons d'autors escrites en altres llengües per ser cantades en la nostra. És un exercici complex que exigeix una rigorositat extrema i un respecte profund per l'obra original. Aquest cop, Joan Isaac i Sílvia Comes s'han atrevit a traduir al català un dels grans mestres de la cançó universal, Silvio Rodríguez. No és la primera vegada que Sílvia Comes i Joan Isaac ho fan.
Sílvia Comes ha traduït Suzanne Vega i Joan Isaac ha fet treballs discogràfics amb cançons d'altres col·legues de professió (Luis Eduardo Aute, Pablo Milanés, Jacques Brel, Paolo Conte, Roberto Vecchioni, entre molts altres) amb uns resultats magnífics. Amb un treball artesanal immens i amb un respecte absolut per la poètica de Silvio Rodríguez i per l'emoció que transmeten les seves cançons, Sílvia Comes i Joan Isaac han confegit un espectacle que han titulat
Cita amb àngels.
És un treball que volen portar als escenaris per retre homenatge a un dels més grans cantautors vius i remetre a la musicalitat de la nostra llengua una obra immensa del cantautor cubà. Cançons de totes les èpoques del cantautor, des d'Unicorn o Petita serenata diürna fins a petites joies de la seva discografia no tan conegudes pel gran públic, però d'una bellesa extraordinària.
Presentat amb la nuesa escènica de dues veus i una guitarra, aquest és un espectacle de gran contingut emocional beneït ja per Silvio Rodríguez. Un espectacle únic en què per primera vegada les seves cançons sonaran en la nostra llengua, amb tota la seva musicalitat. Una proposta imprescindible per als qui busquen un oasi de poesia i de música en aquest món convuls.
Estrenat el mes de febrer, arriba a Capdepera com a estrena a les Illes. Les crítiques d'aquest darrer treball són excel·lents. Per a mostra
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA o la
revista ENDERROC:
Un tribut amb cançons que ensenyen a volar
El disc 'Cita amb àngels. Tribut a Silvio Rodríguez' de Sílvia Comes i Joan Isaac es va presentar com un concert especial en el marc del festival de cançó d'autor BarnaSants
La professionalitat indubtable de dos grans de la cançó d'autor d'aquest país va quedar palesa divendres passat a la sala Luz de Gas a la presentació del seu disc homenatge a un monstre del mateix gènere a escala mundial, Silvio Rodríguez. El repertori del cantautor cubà va sonar traduït al català gràcies a la tasca ingent de Joan Isaac i a la incorporació a la seva idea inicial de Sílvia Comes, que hi va afegir les seves qualitats vocals, de finesa a la guitarra i algun arranjament propi.
La sòbria posada a escena va tenir projeccions de Daniel Sesé, que van acompanyar l'entrada a un univers de cançó atemporal que va arrencar amb "Expedició" i aquell 'viatge entre tempestes' tot proclamant 'àngels en caiguda prop dels qui anàvem a curar'. Perquè passa que el 'bes espadatxí' de vegades no és tan efectiu com 'un dia, un infant'. La primera travessa va servir a Joan Isaac per introduir la gent que omplia la platea de Luz de Gas a un projecte que no ha volgut caure en aquell 'tradutore traidore' i que ha intentat no trair el sentit ni significat de les cançons en castellà, passades al català.
I què ens apropa als catalans el sentit de Rodríguez? Doncs saber-se privilegiat en un món de dificultats per a molts, com explicava Isaac de "Cançó de Nadal", cantar al que no té veu, sobretot per Nadal, quan hi ha altres mons que el passen molt diferent de com ho fem al "primer món" i té tot el sentit cantar per seguir sentint la vida: 'La cançó que ara us canto/ no és dels cels ni la lluna/ perquè a tu te l'entrego,/ que no tens cap ni una'.
Hi ha cançons que arriben sí o sí envoltades d'una boira màgica com "Oli d'una dona amb barret" ('com un quadre del vell Marc Chagall' deia Isaac) o la immensa i emotiva "Unicorn" (perquè en l'amulet de Silvio tothom hi veu el que creu). De vegades, però, les lletres més líriques de les seves traduccions ajuden a comprendre-les millor. El músic i traductor explicava que per telèfon Silvio li va dir que a Cuba als tornados se'ls anomena "Rabo de nube", i com que no acabava de trobar per a aquest títol una paraula en català que li rimés amb el mateix significat, Isaac es va aventurar a traduir-la com "Cua de núvol", també perquè s'adeia molt a tot el disc, que té una alta presència d'àngels que esdevenen 'un escombrall de tristeses'.
Aquesta doncs és un 'Cita amb àngels', de tot tipus: dolents, defensors, que moren, resistents... N'hi ha que són presents fins i tot al títol de la cançó com "Àngel per un final", que va sonar sobre el silenci aquell que fa quan 'passa un àngel, es fa llegenda i es converteix en amor', 'aquest silenci de mort'. Sílvia Comes va explicar que ella va ser qui va adaptar "Et dono una cançó" perquè era de les peces de Silvio que més cantava en la intimitat familiar o entre amics. La següent cançó, "Petita serenata diürna", la van dedicar a 'exiliats i presos polítics', que just aquell divendres emprenien un viatge cap a no se sap on. El que sí que se sap és que serà dur, per això van relligar la dedicatòria amb el sentiment de la cançó, que conté la cita de 'sóc feliç, sóc una dona feliç, i prego que ara em perdonin, en aquest dia, els morts per tanta felicitat', on Comes va demostrar la seva mestria a la guitarra.
http://www.enderrock.cat/noticia/18679/