El "no és no" arriba al Teatre de Capdepera

És una al·lota mentalment limitada.
Diuen que és una noia mentalment limitada.
Com es pot dir 'no' si no es troben les paraules per fer-ho? Durant el judici, quin valor té la paraula d'una noia mentalment limitada contra la d'un bomber?
Una obra que et commourà.

Premi a la millor interpretació femenina de les Illes Balears 2017, per L’Associació d’Auditoris i Teatres Públics de les Illes Balears

Autor: Jean-Benoît Patricot
Direcció: Jordi Vilà
Intèrprets: Mariantònia Salas i Salvador Miralles
Una producció de Mise en Lumière (París) / Barna-Bé (Barcelona) estrenada al Festival de teatre d’Avinyó el 2016 i gestionada a Mallorca per El somni Produccions.

Entrada anticipada: 5€ i grups (OIT Capdepera). Taquilla: 8€

L’abús, el consentiment, el desig, el desdeny, la discapacitat, l’amor... Són moltes les temàtiques que aquesta obra de Jean-Benoît Patricot explora i analitza. D’aquestes paraules crues, d’aquesta situació sòrdida en la qual s’envileixen homes respectables, destaca el meravellós personatge de La Noia, amb una puresa i sinceritat absolutes i amb la cara lluminosa i tràgica de les grans enamorades. El tema per si sol provoca un fort impacte en l’audiència més jove. Estem segurs que la proximitat amb l’edat dels personatges i els temes abordats són d’interès per als futurs adults. Una franja d’edat, la de l’adolescència, en què es deixa enrere la infància, es comença a qüestionar la societat on es viu i es pren consciència del problema que suposa el respecte per l’altre.

" Et clava, et colpeja, et regira. L’obra de Jean-Benoît Patricot et posa davant del que no vols mirar, i ho fa sense provocació, sense violència i sense discurs moral. La història d’una dona considerada pel seu company com un pur objecte sexual per compartir amb els seus col·legues de feina. Però la situació no s’explica amb tanta simplicitat, aquest text de llenguatge clar no proposa idees simples. No és un documental ni un dossier, sinó l’evocació sensible, en profunditat i en extensió, d’una relació amorosa sincera d’una banda i mentidera de l’altra.
El text de Patricot és punyeterament audaç, perquè aquest despullar allò que la societat prefereix amagar no pot agradar tothom. Pot incomodar certs espectadors. [...] S’hi pot entreveure un eco del teatre de Marguerite Duras en la circulació de diàlegs i personatges, però per expressar justament el contrari. Duras canta l’amor; Patricot revela la mentida de l’amor, s’aventura per altres espais secrets. Poques vegades una obra i un espectacle que insisteix tant en els clarobscurs ens toca amb tanta força".

Gilles Gostaz
Crític teatral francès