L'any 2010, l’Associació Cultural Cap Vermell publicà “Senyor Ahir” d’Aurèlia Canaan, on es conta l’estada del matrimoni Canaan a Cala Rajada, amb a l’hotel El Castillo de protagonista.
Ara publicam “Fotografies dels Senyors d’Ahir”, una selecció de fotografies fetes pels Canaan durant de la seva estada entre nosaltres, interessant document fotogràfic dels anys cinquanta i primers seixanta del segle passat.
El proper dia 16 d'abril, dijous, a les 19 h., al Centre Cap Vermell de Cala Rajada, tindrà lloc la presentació del llibre i la inauguració de l’exposició “Fotografies dels Senyors d’Ahir”.
Vos hi esperam!
La presentació del llibre de fotografies serà a càrrec dels restauradors de les fotografies: Daniel Vega Borrego, doctor en Belles Arts, i Sergio Vega Borrego, cineasta i llicenciat en Comunicació Audiovisual. A continuació, tendrà lloc una projecció de les fotografies a la façana del Centre Cap Vermell.
L'exposició consta de 60 fotografies de l''arxiu fotogràfic d’Aurelia i Carl Canaan, un matrimoni americà que residí a Cala Rajada entre 1955 i 1965 i que va construir i regentà l’Hotel Castillo. L’experiència del matrimoni Canaan a Mallorca apareix publicada al llibre El senyor ahir. D’aquí el títol d’aquesta exposició.
Aurelia, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Washington, féu innombrables retrats fotogràfics com a material de referència per a les seves pintures. El valor documental i artístic de l’arxiu està al mateix nivell.
Ho organitza: Associació Cultural Cap Vermell, amb el suport de l’Ajuntament de Capdepera i l’associació hotelera FIRSTSUN.
L'exposició romandrà oberta fins dia 24 de maig, els dies feiners de 10h a 14h i de 17h a 21h
A continuació podeu veure algunes de les fotografies que formen part de l'exposició, com una part de la història gràfica de Capdepera:
El llibre de fotografies conté els textos en català, castellà, anglès i alemany. Podeu consultar les primeres pàgines en pdf clicant damunt la portada.
Podeu comprar el llibre al preu de 10€ el dia de la presentació i a 12€ a les llibreries del municipi.
Aquest és un fragment de la presentació del llibre:
"Qui podia sospitar que, després d'haver passat més d'una dècada recorrent mig planeta, seria Mallorca el lloc que els Canaan triarien per a posar fi als seus viatges. Mirant les primeres fotografies realitzades a la seva arribada a Cala Rajada, a Inicis dels 50, aquestes recorden les de dos etnògrafs inspeccionant un territori ignot. En aquestes primeres fotografies, els Canaan desapareixen de la imatge per a fotografiar de manera pacient i reiterativa els mateixos motius. Carrers deserts sense asfaltar, ametllers en flor, l'aigua cristal·lina de la mar, las runes d'un castell. De tant en tant apareix en la llunyania qualque figura humana que, acompanyada del seu ase, miren sorpresos cap a la camera. M'imagino tant en Carl com n'Aurelia tornant-los la mirada, també entre la sorpresa i el reconeixement. Aquestes no són imatges d'un turista que vol recordar un instant de manera fugissera, són les imatges d'algú que vol deixar constància que un món així encara existia al vell continent.
És paradoxal que allò que donava ales als Canaan per viatjar per mig món era, a la vegada, allò del què fugien. De ple en els anys 50, els Estats Units com a potència triomfant començava a expandir el seu jove esperit capitalista pel món. Aleshores, Carl treballava d'auditor per a diferents delegacions a l'estranger de la companyia petrollera CALTEX i Aurèlia, pintora aficionada, l'acompanyava retratant tot el que vela. Encara que mal vaig conèixer en Carl, mirant les seves fotografies no puc deixar de pensar en ell com un Albert Camus a l'americana. Me l'imagino en el seu escriptori, amb les seus fulls de comptes, sumant i restant per, tot seguit, tornar a sumar eterns balanços, com un Sísif modern.
No trigaria molt de temps en Carl a topar amb l'absurd del proverbi americà "keeping up wlth the Joneses". L'ansietat de la constant competitivitat de la nova societat de consum féu que, quan els Canaan arribaren a Cala Rajada, als seus ulls un racó en un estat primitiu precapltallsta, els semblàs un paradís perdut. Paradoxal és que una vegada que decidiren Instal·lar-se en el paradís fos per a construir-hi un hotel que anomenaren amb l'ostentós nom d'El Castillo. Diguem que, tant Carl com Aurèlia, necessitaren temps per a desprendre's del nou món i la seva visió disneyficada de la història per abraçar l'antic; per bé que quan finalment ho aconseguiren la modernitat els sorprengué.
Els Canaan fotografiaren amb fascinació les tècniques artesanals de la construcció del seu hotel i la seva evolució, fins a la flnalltzacló. També es troben Imatges del que seria la seva lleial cort d'empleats: Pilar, Guapo, Gabriel, Maties... A partir d'aquí, a poc a poc, els Canaan deixen de fotografiar el que veuen per començar a ser fotografiats. Al principi són fotografies promocionals de l'hotel, però, paulatlnament, l'origen es fa confús. En molts de casos són Imatges de diverses procedències, preses pels mateixos visitants de l'hotel. De qualque manera, els Canaan començaren lentament a Incorporar-se al paisatge de Cala Rajada, com un element exòtic més. Tant és així que, amb l'obertura econòmica de mitjans 60 i l'explosió del boom turistic, la manera de fer dels Canaan, amenaçada per la nova maquinària hotelera, es queda un punt obsoleta i arcaica, com la Cala Rajada que ells trobaren. Una vegada més haurien d'empaquetar els seus atuells i treure la pols a la seva màquina de retratar per a emprendre el que seria el seu darrer viatge.
Llegint els afectuosos comentaris escrits en aquest llibre per gent que els conegué, o que d'alguna manera es topà amb ells, m'alegra saber que els Canaan no arribaren a Cala Rajada senzillament per a usurpar la saviesa despreocupada en què estaven Immersos els gabelllns. Els Canaan no dugueren amb ells solament les meravelles del nou mon, sinó que expandiren amb la seva presencia els estrets horitzons en que estava Immersa part de la societat de l'època. Tant Aurèlia com el seu marit donaren espai a tota una galeria de persones que trobaren en El Castillo la comprensió i la llibertat que la societat del moment els negava. Homosexuals, ànimes sense pàtria, immigrants i, per suposat, Marcelo, esperit impetuós a pesar de la seva dlscapacltat física.
El camí que prengueren els gabellins, rere l'ambivalent llegat dels Canaan, és un Judici que només a ells competeix. Pel que fa a la meva experiència l'esperit explorador, enèrgic, heterodox i inconformista d'Aurelia ha estat sempre una font d'inspiració."
SERGIO VEGA BORREGO
