Un error MAJÚSCUL

Renunciar a una infraestructura com el tren de llevant (Manacor-Artà i la seva extensió fins a Cala Rajada) quan hi ha signat un conveni de finançament és una decisió errònia, poc meditada, revengista i que augmenta el desequilibri territorial de Mallorca.

Errònia perquè sols hi ha una decisió pitjor que cobrir una necessitat: començar-la i deixar-la aturada. Deixar a mitges una infraestructura suposa tudar els doblers de la inversió feta i incrementar el cost  final quan es reprengui.

Poc meditada. No pensada. Sense haver-la inclosa en cap programa electoral ni municipals ni autonòmic. Decidida per sorpresa sense comptar amb cap dels sectors afectats. Fins hi tot l’Associació Hotelera de Capdepera ja ha manifestat el seu rebuig a aquesta aturada i el seu compromís favorable al restabliment de la línea ferroviària.

Revengista, sembla que han pres aquesta decisió pels mals resultats obtinguts el PP a aquesta comarca. On no ha aconseguit cap batlia. A més, d’aquesta manera s’impedeix que l’única infraestructura dissenyada des del govern anterior no pugui finalitzar-se i per tant mostrar el que és un transport de futur: ecològic i sostenible.

Finalment, aquesta decisió augmenta el desequilibri territorial de Mallorca, mostrant el desconeixement de l’illa dels seus governants i converteix als ciutadans de llevant en uns ciutadans de segona categoria, mantenint-nos aïllats dels recursos bàsics (sanitat, educació)

La Plataforma pel tren de Llevant continua reivindicant aquell manifest que llegírem a la darrera marxa i que avui tan vigent com llavors:

 
El tren és un dret dels ciutadans, no un caprici.

A qualsevol país d'Europa, per complicada que sigui l'orografia o densa la població, és possible la vida sense cotxe. A Mallorca, no ho és.

El ferrocarril és el transport públic per excel·lència. Cap altre mitjà de transport és igualment sostenible, ni ambientalment, ni socialment, ni econòmicament.

El transport en vehicle privat és una de les principals fonts d'emissió de diòxid de carboni, responsable del canvi climàtic. Aquí no tenim altra opció de transport.

Un tren no fragmenta el territori ni ocupa grans extensions de terreny. No són necessàries grans expropiacions.

El tren no fa diferències: gent de qualsevol edat, classe social, condició física, amb alguna discapacitat, un fadrí o una família nombrosa... tots poden anar en tren.

El tren ens fa més sociables: dins el tren es pot participar d'una conversa, admirar el paisatge, parlar amb el veïnat, dormir o llegir. Arribar a la feina després d'un embús i la mateixa història de sempre per trobar aparcament no ens ajuda a començar bé la jornada. I no hi podem arribar d'altra manera.
El tren és un transport segur. La mortalitat a les carreteres assoleix cada any unes xifres que escarrufen. I per molt que les desdoblem o "autopistem", mai no seran tan segures com un tren.

Als pobles que estan comunicats per tren, es crea més activitat econòmica.

Necessitau més motius per justificar la demanda d'un tren?

Escoltau bé: no es tracta només de fer arribar el tren a Cala Rajada. No és per una comarca que som avui aquí. El tren és necessari i beneficiós per tota Mallorca. Duis el tren a Cala Rajada, i després a Llucmajor, Santanyí, Felanitx i molts altres pobles. Volem una xarxa de tren a Mallorca que ens comuniqui de bon de veres!

Quan férem la primera marxa, com avui, hi va haver molts de nins que caminaren per damunt les vies. Molts dels que tenien 9 o 10 anys, aquestes darreres eleccions ja hauran votat. Aquests nins, que cresqueren amb la força de saber el que és bo per a tots i el que només ho és per alguns, no són beneits: saben que sense projecte i sense finançament, el tren no arribarà.

No basta que demanem el tren a la Conselleria de Mobilitat. Són totes les Conselleries que han d'empènyer en la mateixa direcció i força: medi ambient, economia, turisme, obres públiques, joventut, afers socials i presidència haurien de ser aquí, avui, reclamant el tren. On són tots els que falten?

Sabem que aquest govern ha dit més que altres en qüestió de tren, però que encara no ha fet.

Si heu d'anar a Madrid a plorar, negociar, dialogar o imposar, anau-hi, però tornau amb el finançament del tren. Els nostres doblers ja han pagat trens AVE, és hora d'invertir aquí.

Fa deu anys, quan proposàrem el retorn del tren al Llevant, ens prengueren per beneits. Avui ja el tenim a Manacor. La mobilització té sentit. Per això, seguirem FENT VIA i fent marxes fins que el tren arribi a Cala Rajada. Que no n'haguem de fer moltes més! FEIS VIA!!