La nostra indignació es converteix en “estupefacció” quan llegim que diuen oposar-se a allò que ells anomenen imposició del català, quan l´única llengua imposada a tota la població de Mallorca (i a la de tot l´estat espanyol) és el castellà, que ve imposat per l´article 3 de la Constitució vigent, i imposat a tothom independentment de sa nacionalitat, de la feina que faci i del grau d´excel·lència que tengui en l'exercici de la seva professió. Però sembla que el poc reconeixement que la nostra llengua ha aconseguit recobrar, només en alguns àmbits de la vida pública, molesta una gent que, segons demostren, voldrien veure desaparèixer el mallorquí del mapa.
El català que parlam en aquesta illa és tan propi de Mallorca que la gent fa segles que li diu mallorquí. Des de fa una cinquantena d´anys s´ha anat aveïnant entre nosaltres un grup lingüístic castellanoparlant de moltes de persones i, des de fa més d'una vintena d´anys, uns grups lingüístics germanòfon i anglòfon, i aquests darrers anys, molts de grups lingüístics de tota casta d´idiomes; no són però aquests nouvinguts els qui amenacen la nostra llengua, són els tres segles de persecució lingüística que duim a l’esquena i els efectes que això ha anat provocant, però seria propi de gent indigna consentir que el mallorquí fos considerat, a Mallorca mateix, per davall qualsevol altra de les llengües que s´hi conversen, la llengua d’integració i de convivència entre els diversos grups lingüístics ha de ser la llengua de l’única comunitat lingüística històricament establerta en aquest territori
Els “Jubilats per Mallorca” reclamam el nostre dret a exigir esser entesos quan conversam en mallorquí a Mallorca a qualsevol establiment públic, tan si és de caràcter oficial com si és privat. Consideram colonialista i etnocida la situació que patim actualment, que hi hagi una altra llengua els parlants de la qual tenguin dret a exigir esser entesos quan la parlen, al seu lloc d´origen i a Mallorca, mentre els parlants de la llengua pròpia de Mallorca ni aquí i tot tenim tal dret.
Denunciam allò que entenem que és mala voluntat d´aquells que fan el discurs que les llengües són de les persones i no dels territoris i que per tant no importa que ningú aprengui el mallorquí pel fet de viure a Mallorca, però no el completen defensant que, per tant, tampoc no hagi de ser obligatori que aprenguin el castellà, ni defensen els drets dels àrabs, dels xinesos, dels senegalesos, dels romanesos, dels guaranís, etc., a ser escolaritzats en les seves respectives llengües. I ho fan així perquè no és cert que defensin els drets de les persones, defensen els seus privilegis, uns, la seva opció d´haver renegat a transmetre la pròpiallengua, unsaltres, i la sevavoluntat de continuar intentant el genocidi cultural del poblemallorquí, elspolítics que els fan costat.
Consideram que la majoriadelsnouvinguts fan costat a allò que és de justícia i que, per tant, entenen la nostrareivindicació, i consideram un insult que hi hagigent, nouvinguda o ben d'aquí, que ens té per tan poca cosa que, vivint a Mallorca, no vulguinferl´esforçd´aprendre a entendre la nostrallengua.
