PRESENTAT EL DOCUMENT “LA LLENGUA ÉS LA CLAU”, SEGUIT DE PROPOSTES ADREÇADES A LES INSTITUCIONS PER FER AVANÇAR L’ÚS DEL CATALÀ DURANT EL DARRER ANY DE LA LEGISLATURA

 L’OBRA CULTURAL BALEAR TAMBÉ VA FER BALANÇ DE LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA FETA DURANT ELS PRIMERS TRES ANYS DE LEGISLATURA

El dilluns, 19 de juliol, l’Obra Cultural Balear va oferir una roda de premsa per presentar “La llengua és la clau”. Es tracta d’un seguit de propostes per fer avançar l’ús del català que l’entitat presentarà a les diferents institucions de les Illes Balears perquè les posin en marxa durant el darrer any de la legislatura. L’entitat demanarà reunions amb tots els responsables de Política Lingüística, amb els presidents de les diferents institucions i amb tots els batles de Mallorca. L’OCB també va fer balanç de la política lingüística feta al llarg dels primers tres anys de la legislatura.  Van prendre part a la roda de premsa el president de l’OCB, Jaume Mateu, i la vicepresidenta, Marisa Cerdó.

Marisa Cerdó va explicar que es tracta d’una campanya, de breu durada, que consistirà a fer arribar a totes les institucions de les Illes Balears una sèrie de propostes i d’idees per fer avançar en l’ús i el coneixement de la llengua catalana. Amb aquesta finalitat s’han editat 150 USB en forma de clau (en al·lusió al lema de la campanya) i 150 carpetes, que inclouen en els dos casos les propostes. També s’ha creat una plana web específica (s’hi pot accedir des de http://claullengua.blogspot.com/) per fer el seguiment de l’evolució de la campanya. L’entitat es reunirà amb la presidència de totes les institucions de Balears, amb tots els responsables de les polítiques lingüístiques i, a través de la xarxa territorial de l’OCB, amb tots els ajuntaments de Mallorca.

Jaume Mateu, per la seva banda,  afirmà que les 12 propostes elaborades per l’entitat són bàsiques i que de la seva aplicació durant l’any que queda per a les eleccions depès que l’OCB pugui fer un balanç positiu d’aquesta legislatura en política lingüística. Segons el president, el full de ruta per a la normalització total de la llengua catalana ja està dissenyat: és el Pla de Normalització Lingüística del Consell Social de la Llengua, que compta amb el suport de tota la societat civil i de la majoria de formacions polítiques i que s’hauria de començar a aplicar ja. Mateu ha remarcat que el procés de normalització lingüística començat durant els anys vuitanta, com tots els processos, té un començament i un final, i de moment no sembla que hi hagi empenta suficient per part de les institucions per acabar-ho. Per al president de l’OCB, cal que les institucions disposin de dades reals sobre la situació de la llengua en els diferents àmbits socials i territorials i això suposa una avaluació permanent de l’ús de la llengua a la societat i a l’administració pública, base de qualsevol planificació. És per això que va anunciar que l’OCB posarà en marxa un baròmetre de la llengua catalana per tal d’avaluar l’evolució de la recuperació lingüística, les primeres dades es del qual es donaran a conèixer pel desembre.

Acte seguit, Jaume Mateu va llegir les 12 propostes urgents elaborades per l’entitat:

Iniciar el procés d’aplicació del Pla general de normalització lingüística, elaborat pel Consell Social de la Llengua.

Assegurar una estructura consolidada d’oferta de formació en català per a persones adultes al marge dels sistemes educatius regulars, sobretot pel que fa a l’extensió dels coneixements bàsics que facilitin la comprensió i les possibilitats de comunicació quotidiana a les persones nouvingudes. Hi ha d’haver multiplicitat d’oferta (nivells, vies d’accés, ubicació, durada...), amb l’objectiu que ningú que desitgi aprendre català quedi sense possibilitats de fer-ho. En època de crisi econòmica, és un moment per augmentar l’oferta de formació.

Establir un sistema de foment de les activitats d’interculturalitat que tinguin el català com a llengua principal d’acollida i com a llengua habitual d’interrelació.

Estendre els requisits de coneixements de català a tots els llocs de feina vinculats amb l’Administració pública (directament o mitjançant empreses participades). Aprovar els perfils idonis i establir un pla progressiu d’aplicació.

Acordar un pla entre totes les administracions públiques (o el major nombre possible) consistent a demanar als seus proveïdors que utilitzin el català en tot el procés de relació (presentació de pressuposts, factures, etc.) i en el producte (quan la llengua fa part del servei o del producte), i a prioritzar els proveïdors que més s’hi adaptin. Si les empreses, davant la demanda de clients significatius, s’adapten per poder donar els serveis en català (i s’hi acostumen), els ciutadans que ho vulguin podran accedir-hi més fàcilment. Es pot cercar la col·laboració d’institucions d’altres territoris de parla catalana per poder estendre aquestes actuacions amb més garanties davant empreses d’àmbit internacional.

Assegurar el dret dels ciutadans d’utilitzar la llengua catalana en qualsevol àmbit públic de les Illes Balears i en especial en les relacions amb els empleats públics. Establir garanties especials en les relacions amb l’àmbit judicial i de les forces de seguretat, a causa de les violacions que de manera reiterada s’hi produeixen. Es pot reforçar amb una campanya de difusió d’aquests drets i de les actuacions que es fan des del Govern perquè puguin ser exercits (requisit de coneixements, oferta de formació adreçada a col·lectius concrets, etc.).

Recuperar freqüències que assegurin la recepció, com a mínim, de les ràdios de la CCRTV que s’havien rebut a les Illes Balears (ICat, Catalunya Informació).

Ampliar la recepció de la televisió en català de tot l’àmbit lingüístic i assegurar-ne la qualitat tècnica.

Revisar el sistema d’homologació dels coneixements de català amb l’ensenyament obligatori perquè la certificació no distorsioni excessivament les correspondències reals. Aprofitar l’adaptació al Marc europeu per fer aquesta revisió.

Establir acords de col·laboració estable amb les organitzacions que tradicionalment han actuat de dinamitzadores del procés de normalització lingüística i de difusores dels coneixements de llengua catalana perquè puguin incrementar la seva activitat.

Elaborar un pla d’oferta de lleure destinat als joves que viuen en entorns amb poca presència espontània del català que tingui com a finalitat consolidar els coneixements del català i habituar-los a usar-lo fora de l’àmbit estrictament escolar.

Establir un acord entre el Govern i la UIB per estudiar regularment el procés de canvi lingüístic a les Balears (en la societat en general i en els usos institucionals).