Han estat 8 anys apassionants, però ha arribat el moment de fer una aturada i pensar què volem ser en ser grans. No ens hi posàvem per tant, ni somiàvem rebre tants de suports. O sia que gràcies de tot cor. Així mateix, vos demanam disculpes per les errades que més d’una vegada haurem comès i també per no haver estat capaços de trobar una fórmula més efectiva.

Els motius d’aquest téntol són dos: una entitat petita, sense personal alliberat ni recursos econòmics no pot atendre una allau tan gran de denúncies, informacions i peticions de persones i mitjans de comunicació. Tot això mentre es treballen temes propis, s’atenen les xarxes socials i la burocràcia. Es pot fer un temps però no indefinidament.

Des del primer dia teníem clar que no acceptaríem recursos públics ni d’empreses privades. Aquest fet limita l’acció, però sempre hem posat per davant de tot la independència de l’entitat. Sense aquesta llibertat, res hauria estat igual.

El segon motiu, el més important, és que els partits polítics de Mallorca i les institucions públiques no volen fer polítiques ecologistes transformadores. Són un mur impermeable. Vuit anys de propostes, al·legacions i suggeriments de canvis legals per millorar la vida de la gent no han trobat gairebé cap encletxa, cap espai, cap sí.

Si es veiessin avanços i voluntat real, el primer motiu no seria cap obstacle per continuar. Però els moviments socials necessiten aconseguir objectius de tant en tant, és la seva raó de ser.

Els partits “progressistes” han governat 16 dels darrers 20 anys a Mallorca. Tot i que se’ls suposa més sensibilitat que a la resta en temes ambientals, veim amb preocupació que estan tancats en banda. Incorporen el discurs i el vocabulari de les entitats ecologistes, però continuen executant polítiques de creixement i massificació i es neguen a posar límits a la construcció massiva i al procés de turistificació total de Mallorca. 

Som conscients que participar de la vida política no és fàcil, que hi ha pressions i dificultats, però repassant la política turística dels darrers 8 anys, es veu sempre el mateix patró: no s’adopta cap política turística que els grans hotelers no vulguin. Si parlam d’urbanisme igual, la línia vermella és no tocar interessos ni expectatives de negoci immobiliari. Els residents cada dia importen manco i les empreses més. Ni cal parlar de l’oposició, sempre en contra del més mínim avanç en matèria ambiental i territorial. No tenen remei.

Amb un Pla Territorial que permet arribar als 3 milions de places residencials i turístiques, prop d’un milió més que les edificades fins ara, el desastre està servit. I cap força política vol retallar aquesta barbaritat que ens condueix a una Mallorca massificada, caòtica i precària. No tenen coratge. 

Veim amb preocupació també, que les institucions es limiten cada dia més a tramitar, cobrar els impostos corresponents amb els quals es paga “l’escut social” mentre renuncien a fer polítiques ambientals i socials transformadores a mig i llarg termini que ens permetrien afrontar el futur. 

Ens demanam també quina dada, estudi o informació més han de tenir a l’abast perquè es prenguin seriosament la crisi socioecològica i climàtica que tenim a damunt i facin canvis reals, per pura supervivència.

Hi ha gent preparada i honesta dins les organitzacions polítiques d’aquest país, dins cada gremi i dins cada sector econòmic. Però per un cúmul de motius les polítiques públiques de protecció del territori no avancen més enllà del titular. 

Som conscients que no és fàcil capgirar la situació, però veure que ni s’intenta és desencisador. Veure tants càrrecs públics escrivint a les xarxes socials contínuament i tan poc al BOIB, lloc on s’haurien de substanciar els canvis que la societat necessita, és una prova més d’aquesta obsessió per comunicar, quan l’important i útil és fer. 

Encara ho és més veure retrocessos ambientals inexplicables: noves autopistes, ampliacions d’aeroports, rècord de places turístiques, legalització massiva de lloguer turístic a pisos, decrets anticovid que serveixen per urbanitzar més, urbanisme a la carta per a hotelers, decrets per afavorir Matutes i Nadals, ecotaxa (ITS) per fer promoció turística, centrals fotovoltaiques a cada gran finca de Mallorca amb la condemna de les produccions agràries locals, més graveres, promoció pública de la massificació, doblers públics per finançar camps de golf, moratòries de creuers que duen encara més creuers, etc. 

Malgrat tantes ferides, aquest petit país és un lloc extraordinari que mereix ser viscut i defensat. Tenim el convenciment que podríem oferir benestar a residents i visitants per molt de temps si fóssim capaços d’ordenar l’urbanisme i frenar aquesta absurda i inútil depredació del territori que devora 6.000 m² al dia.

Terra fèrtil i bella, cultura, patrimoni, biodiversitat… engolits per sempre cada dia. No normalitzem aquesta bogeria. 

Per sort, cada dia milers de persones remen en la bona direcció i seguiran (seguirem) fent-ho. Té un mèrit infinit que tanta gent, organitzada en plataformes, entitats o associacions identifiquin els primers les febleses del model, protestin, discuteixin i facin propostes per a una Mallorca més verda, justa i digna. Amb tots els seus defectes, són el més valuós que tenim, un patrimoni social que no se pot comprar ni amb tots els doblers del món. 

Aquesta és la feina ara: trobar el camí per aconseguir accelerar les polítiques de protecció del territori i els recursos naturals, amb dignitat i justícia social i climàtica. No hi ha altre camí. Perquè és molt el que hem perdut, però és molt més el que queda per conservar, estimar i gaudir. 

Feis-nos arribar la vostra opinió, pensament, desig o proposta de futur a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. I visca la terra sempre!