El Congrés de Diputats tramita en aquests moments el projecte de Llei de Protecció, Drets i Benestar dels Animals, que ja fou aprovat el febrer pel Consell de Ministres i que ara es troba en la fase de discussió de les esmenes que han presentat els diferents grups parlamentaris.
Consideram que el projecte conté aspectes ben positius envers l’eliminació del maltracte i sobre altres àmbits del benestar dels animals domèstics. Però també en altres aspectes ens sembla evident el seu enfocament massa urbanita i amb un grau important de desconnexió amb les dinàmiques del medi rural i sobretot amb el funcionament dels ecosistemes i la conservació dels hàbitats naturals i les espècies silvestres.
Les nostres discrepàncies més importants les trobam en la consideració que els moixos assilvestrats estarien emparats per aquesta llei (i per tant per les seves determinacions que evitarien el seu tractament com a espècie invasora), i també en el plantejament de les colònies felines.
L’evidència científica sobre l’impacte dels moixos com a depredadors d’aus, rèptils, petits mamífers i grans insectes és abundant. Els moixos, tant els “de casa” però que tenen accés a l’exterior, com els assilvestrats o els que es mantenen a colònies felines, són depredadors que maten milers de milions d’ocells i mamífers cada any. El major impacte s’ha identificat a illes, on s’ha comprovat que el moix és a nivell global almanco corresponsable del 14% de les extincions modernes d’aus, mamífers i rèptils, i constitueix la principal amenaça pel 8% de les aus, mamífers i rèptils considerats en perill crític per la UICN [1]. A les zones continentals, s’estima que els moixos estan implicats en l’amenaça o extinció d’almanco 430 espècies [2]. El moix figura en el llistat de les 100 espècies exòtiques invasores més danyines del món, elaborat i publicat per la UICN.
En el cas de les Balears, no disposam d’estudis que quantifiquin l’impacte dels moixos sobre el conjunt de la fauna silvestre, tot i que igualment tampoc tenim cap argument per pensar que l’impacte és menor que el que s’ha determinat a altres indrets del món. El que sí podem afirmar, ja que es disposa d’evidència científica, és que els seus efectes són letals en algunes colònies de cria de virot petit, Puffinus mauretanicus, espècie endèmica de les nostres illes i en perill d’extinció. La mitigació d’aquest impacte està contemplada a pla de recuperació d’aquesta espècie, desenvolupat per la Conselleria de Medi Ambient i Territori.
El projecte de llei planteja implantar el mètode CER (captura-esterilització-retorn
Els grups parlamentaris han registrat un total de 657 esmenes al projecte de llei. Una part són de tipus competencial, però sobretot hi ha esmenes per satisfer les demandes dels animalistes per un costat (no contents del tot amb el text) o dels caçadors per l’altre (frontalment contraris). La dreta i la ultradreta n’han presentat un nombre important, amb clara voluntat de dinamitar la llei. Entre elles, hi trobam esmenes en contra de les colònies felines, esgrimint arguments de protecció de la biodiversitat. A ningú se li escapa el cinisme d’aquestes formacions, que habitualment s’oposen a qualsevol iniciativa de protecció d’espais, hàbitats o espècies, i que si en aquest cas fan ús d’arguments conservacionistes és per simple oportunisme polític i per estratègia electoralista amb el món de la caça. Més enllà de la dreta, ni les formacions que integren el Govern, ni les que habitualment li donen suport, ni la resta de formacions d’esquerra amb representació al Congrés han presentat NI UNA SOLA ESMENA que apel·li a la conservació de la biodiversitat pel que fa al tractament dels moixos i les colònies felines.
Des del GOB lamentam que les formacions polítiques representades al Congrés i de les quals s’espera una certa sensibilitat conservacionista hagin demostrat aquesta manca absoluta de preocupació per la conservació de la biodiversitat.
De la mateixa manera que ja han reclamat altres entitats conservacionistes, consideram que s’hauria d’avançar cap a la desaparició de les colònies felines als sistemes insulars com el nostre. Cal per això suprimir-les immediatament dels entorns més sensibles i amb biodiversitat amenaçada, a curt termini s’haurien d’eliminar dels entorns no urbans i dels límits de les zones rústiques i naturals, i cal avançar cap al propòsit que a mitjà termini tots els moixos es mantenguin controlats als seus domicilis (igual que es fa amb la resta d’animals de companyia), que és on indubtablement gaudeixen de major seguretat i benestar.
GOB
--
[1]
Medina, F. M., E. Bonnaud, E. Vidal, B. R. Tershy, E. S. Zavaleta, C. J. Donlan, B. S. Keitt, M. Le Corre, S. V. Horwath y M. Nogales. (2011). A global review of the impacts of invasive cats on island endangered vertebrates. Global Change Biology, 17: 3503-3510.
[2]
Doherty, Tim, Glen, Al, Nimmo, Dale, Ritchie, Euan y Dickman, Christopher. (2016). Invasive predators and global biodiversity loss. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. 113. 10.1073/pnas.1602480113.
[3]
Castillo, D. y Clarke, A.L. (2003). Trap/neuter/release methods ineffective in controlling domestic cat «colonies» on public lands. Natural Areas Journal. 23. 247-253.
Crawford, Calver y Fleming, Patricia. (2019). A Case of Letting the Cat out of The Bag—Why Trap-Neuter-Return Is Not an Ethical Solution for Stray Cat (Felis catus) Management. Animals. 9. 171. 10.3390/ani9040171.
Longcore, Travis, Rich, Catherine y Sullivan, Lauren. (2009). Critical Assessment of Claims Regarding Management of Feral Cats by Trap-Neuter-Return. Conservation biology : the journal of the Society for Conservation Biology. 23. 887-94. 10.1111/j.1523-1739.2009.
Nutter, F. B. 2006. Evaluation of a Trap-Neuter-Return Management Program for Feral Cat Colonies: Population Dynamics, Home Ranges, and Potentially Zoonotic Diseases. PhD
Nota de redacció: El programa Objetivo Planeta de RTVE tracta aquest tema.
