Set cançons d’una gran alçada musical i força poètica AL RECER DE LES MURADES.
Per primer cop en la seva llarga carrera professional, Joan Isaac uneix el seu talent al d’una actriu immensa, Carme Sansa, per crear un commovedor espectacle únic de música i poesia. L’eix central són set cançons de Joan Isaac que parlen dels set pecats capitals, set cançons d’una gran alçada musical i força poètica creades durant el confinament dels mesos de març i abril de 2020.
L’espectacle inclou un monòleg introductori de Roger Costa-Pau i les set cançons de Joan Isaac són precedides per set poemes de grans poetes (Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Luís Eduardo Aute, Pere Quart, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ángel González i Montserrat Abelló) recitats per Carme Sansa.
Les il·lustracions i l’escenografia de Daniel Sesé afegeixen subtilesa a un espectacle commovedor, de gran bellesa i emotivitat.
Antoni-Olaf Sabater: Piano, teclats i direcció musical. Queralt Camps: Contrabaix
Aquest concert forma part del BARNASANTS 2022. Projecte de Cultura en xarxa. Cançó d’autor.
I per què tornar ara als mil·lenaris pecats capitals de la nostra tradició judeocristiana? “Per una espècie de rebel·lia interna, d’acció/reacció davant la penitència a la qual estàvem sotmesos. He volgut capgirar els pecats i convertir-los en virtuts, reivindicant-los en aquestes cançons com un factor humà important, excepte en un cas, la ira, a la qual dedico La dona que té por, sobre el maltractament a les dones.” Joan Isaac remarca que fins i tot l’avarícia es pot interpretar en positiu, “si ets avar de tindre molts amics o d’amor”. I la luxúria, no cal dir-ho, “està molt bé, tu” [riu].
“El problema és quan els pecats s’utilitzen per reprimir. En el fons, tot és mentida: els pecats capitals no surten enlloc de la Bíblia. És una invenció de l’home, com sempre per fotre l’home. Se’ls inventen entre el segle IV i el VI, per mostrar una certa superioritat moral, i evidentment l’Església sempre hi ha jugat molt fort”, explica Joan Isaac, que en aquest tema hi contraposa “una visió una mica àcrata de la vida”, també més lúdica, sensorial i sense cap sentiment de culpa. “Envejo els joves amors dels bancs als jardins, els petons insubmisos dels adolescents”; “m’estimo la peresa de les nits xafogoses, dels cossos rendits després de l’amor”; “jo vull la supèrbia del mar embravit, de la tramuntana que xiula la nit”, canta en diferents temes sobre pecats que, vistos així, són més aviat anhels legítims i lloables, més encara en la situació de confinament en què van néixer les cançons: “Va ser un moment molt bèstia que ens va servir a tots per interioritzar moltes coses i reflexionar més sobre la vida i sobre les relacions humanes.”
Joan Isaac ha gravat les set cançons acompanyat només al piano per Olaf-Sabater, també autor dels arranjaments. Veu i piano, no cal res més. “Cada vegada tendeixo més a buscar l’essència de les coses, perquè penso que les cançons són bones o poden ser bones quan s’aguanten només amb una guitarra o un piano, i no cal res més per transmetre l’emoció, que per a mi és l’objectiu principal.” En aquest sentit, ha trobat una còmplice immillorable en Carme Sansa, “una extraordinària recitadora i actriu, amb una força increïble”. Junts tenen previst portar aquests 7 pecats capitals arreu dels Països Catalans.
Més informació:
https://joanisaac.blogspot.
