Ja ho havíem parlat, i dia 18 de desembre de 2020 celebràrem, com poguérem, els 40 anys. Férem un senzill acte d'homenatge i d'agraïment als col·laboradors, a tots els quals obsequiàrem amb una escultura de GUSTAVO. Vengueren el president l'OCB i la directora insular de Cultura. Encara no s'havia començat a vacunar i Nadal era a tocar...
Aquells actes de celebració es veren limitats per la situació sanitària i en posposàrem d'altres per a quan les circumstàncies millorassin i ens poguéssim permetre un retrobament de veres i amb totes les garanties. Parlàrem de fer una paella per a tot el poble..., de franc! Aquesta vegada ho paga Cap Vermell. Una manera d'agrair la vostra fidelitat i de celebrar de bon de veres aquests quaranta anys!
I aquí la teniu! Sols heu de recollir els tiquets i venir dia 12 de juny a sa Gravera
- Portau plats, tassó, coberts, torcaboques i les ganes de passar-ho bé.
Recollida de tiquets fins dia 8 de juny a:
-
Capdepera: Estanc Pep Serra i Son Poca Palla
-
Cala Rajada: Forn Juva i Ca n’Argos-Yolitas
Quant a les begudes, hem demanat ajuda a l'APIMA de S'Alzinar i que els guanys es destinassin a un projecte cultural: començar el mural de figures en relleu de GUSTAVO a S’Alzinar. La primera figura.
Tot aquest muntatge no seria possible sense la col·laboració de:
- Associació Festes del Carme-Ricemen
- Toni Navarro
- APIMA s’Alzinar
- Ajuntament de Capdepera
Recordar sempre és bo. Aquest fou el dossier que férem i les col·laboracions rebudes sota el títol de Tot just fa quaranta anys...
Tot just fa quaranta anys...(1) Biel Pérez Alzina
"El títol, “Cap Vermell”, crec que ens el va suggerir en Llorenç Tous. Aquest indret gabellí, a més de la bellesa externa que ostenta, dedins hi guarda un tresor i una mitologia. Ara aquest nom surt més sovint a la premsa, en aquell temps era pràcticament desconegut per molta gent."
Tot just fa quaranta anys...(2) Miquel Estelrich Bestard
Com un oasi...
"És com si fos la meva xarxa social personal. La més propera. La que em permet expressar-me fora d'un oceà de cinisme i toxicitat, en bona part gràcies a les imatges de les xarxes socials convencionals, que no necessiten anomenar-se. Cada municipi hauria de tenir el seu propi Cap Vermell"..
Tot just fa quaranta anys...(3) Jaume Fuster Alzina
“Cap Vermell” ha fet una tasca informativa molt senzilla i molt honesta, obrint les finestres de pinte en ample i, des de la versió digital, ha arribat arreu del món, cosa que ha permès a la gent del poble que viu fora tenir accés al dia a dia del nostre municipi.
“Cap Vermell” em va estimular a créixer com a persona, especialment en l’àmbit de la cultura, i fins i tot em va impulsar a fer una carrera universitària quan ja no tenia edat per a aquestes coses. “Cap Vermell” em va marcar un camí que no sé si he estat capaç de seguir fidelment, però que passa per la comprensió de l’altre, per la renúncia a veritats absolutes, especialment les polítiques, i per la potenciació d'un cert esperit de servei.
Tot just fa quaranta anys...(4) Antoni Garau Garau
"El més important, tant de mi com den Biel Pérez, és que no cercàvem ser “protagonistes”, no cercàvem cap honor o penjar-nos medalles. Ho fèiem com a homes d’església i ciutadans al mateix temps. A peu pla. Iguals. Compartint allò que ens deia el Vaticà II: somnis i esperances, treballs i angoixes de tothom... Amb paraules d’ara podríem dir que, tots plegats, creàvem xarxa. Poble o Comunitat. Crec que mai vaig cercar fer-me una foto o ser notícia... La feina amagada és una bona sembra i, potser, té futur. I, convé repetir-ho, amb tota la gent que s’hi apuntava. Encara que semblàs una petita aportació. Tot sumava i suma".
Tot just fa 40 anys...(5) Llorenç Tous
"La meva generació som responsables d'oferir als qui venen darrera el millor del que nosaltres hem viscut, lluitat i obtingut. Una missió de la qual esper que “Cap Vermell” també se senti responsable i col·laborador."
Tot just fa 40 anys...(6) Josep Terrassa I. Les ganes de fer poble.
"El paisatge que dona sentit a aquestes quatre dècades de Cap Vermell és sempre el mateix: Capdepera".
Tot just fa 40 anys...(6) Josep Terrassa i II. Un referent cultural
"Les ganes de fer poble que ha caracteritzat la trajectòria de Cap Vermell ha passat per diferents etapes".
Tot just fa quaranta anys...(7) Miquel Piris
"Cap Vermell és això, un punt de trobada obrat per persones que acostumen a fer miracles empesos per l'amor infinit que desprenen cap aquest poble, la seva cultura i la seva gent."
Cap Vermell del meu cor
Tot just fa 40 anys...(8) el glosat de Joana Colom
"Soc una fan de Cap Vermell i pas molt de gust de llegir-lo. Trob a faltar seccions tipo Na Maria per sa cuina, i sobretot que entri gent jove que s'hi posi de bon de veres".
L'estrena de la revista,
va ser un esdeveniment,
tengué molt bona acollida,
tot-hom estava content.
Tot just fa 40 anys...(9) Bartomeu Melis "Meyme"
Amb motiu dels 40 anys de Cap Vermell
EL MEUS 25 ANYS -DELS 40- COL·LABORANT AMB CAP VERMELL
"...ara us diré el motiu d’haver escrit això: amb aquest arrodoniré els 725 treballs que, al llarg de 25 anys, he lliurat a Cap Vermell. Una vegada més, moltes gràcies per haver-los acollit, amics d’aquesta revista de 40 anys d’edat".
Tot just fa 40 anys...(10) Miquel Llull, en el seu laberint
"Cap Vermell ha estat, i segueix essent, una gran empresa capitalista, que ha arribat a atresorar unes quantitats immenses de capital humà. Aquest capital humà ha subvencionat tots aquests anys d’existència d’una associació cultural sense ànim de lucre, però que, evidentment, s’ha lucrat amb tot això que es diu amor i amistat. Per tant, no som tan rojus com creien alguns, sinó que estam completament al servei d’aquest tipus de capitalisme".
Tot just fa 40 anys...(11) Juan Manuel Rosa
"Crec que a tots ens unia un fil conductor: una ideologia basada en reclamar major justícia social i una identitat amb l'entorn i amb el teu poble".
"Durant aquest 40 anys, Cap Vermell ha estat un dels motors i, sobretot, un agitador imprescindible de la cultura, la societat i la política del poble".
Tot just fa 40 anys...(12) Ani Muñoz, Maria Vives i M Germa Melis
"...i en un moment determinat ens digueren que la GUÀRDIA CIVIL venia a segrestar-nos la revista número 9. Igual va ser un «bulo» però la informació vengué de nosaltres mateixos, de Cap Vermell...i nosaltres ens repartiren les revistes i les guardàrem uns dies a les nostres cases. Amb un ensurt que no ens ho podíem llevar del cos. Era el setembre de 1981, el 23F era molt present".
Tot just fa 40 anys...(13) Josep Ritort, secretari general de l’AMIC
El futur dels mitjans de proximitat en català
"...si els mitjans de comunicació de proximitat no fan ús del català a les xarxes socials, ho faran uns altres i en una altra llengua, que acabarà sent la que arrelarà a la comunitat. Per tant, hem de fer aquest esforç per ser-hi".
"Cada matí quan m'assec davant l'ordinador, la primera cosa que faig és obrir l'accés directe del "Cap Vermell", a fi de començar el dia sentint el batec del poble".
