Manifest 8M 2021
En aquest 8M atípic, condicionat per la pandèmia i la situació sanitària tan complexa que vivim, s’evidencia l’escassa protecció social d’un sistema de cures i de sostenibilitat de la vida. Aquesta situació ha impactat en els drets laborals, socials i civils de les dones, afectades en gran mesura per l’atur, els ERTOS, la precarització i les retallades salarials. Com a conseqüència de tot això, han augmentat les situacions de pobresa i de dificultats. A més, s'ha agreujat la situació de desigualtat i discriminació que pateixen les dones, així com l’assumpció d’una sobrecàrrega domèstica i mental i un augment molt significatiu de la violència masclista. Una vegada més queda clar que en situació de crisi, les dones som les més perjudicades. Per aquest motiu, i malgrat el context, les feministes no renunciam a ocupar els carrers, de manera decidida i sense por.
Mireia Flaquer i Toti Fuster han participat del vídeo del manifest del Moviment Feminista de Mallorca
PER AIXÒ, EL MOVIMENT FEMINISTA DE MALLORCA RECLAMA:
- Acabar amb les opressions patriarcals que obstaculitzen el ple desenvolupament i suposen condicions discriminatòries que afecten totes les dones. Parlam de la bretxa salarial i de les pensions, del sostre de vidre, de la precarització laboral, de la sobrecàrrega del treball de cures, de les dificultats de conciliació i de l'absència de corresponsabilitat, entre d’altres. Reforçar els serveis públics d’atenció a les persones, els serveis socials, sanitaris i educatius, a més de posar en valor les seves treballadores. Acabar amb la invisibilització i l’explotació de les dones en l’àmbit de les cures, dels treballs essencials feminitzats i del treball domèstic i precaritzat, parant especial atenció en les dones en situació irregular, que pateixen amb més intensitat l’explotació i la discriminació. Exigim sous i condicions de feina justos i dignes per a totes, així com la ratificació del Conveni 189 de l’OIT per al reconeixement dels drets laborals de les Treballadores de la Llar, per part del govern espanyol.
- Erradicar la feminització de la pobresa, revaloritzant i dignificant els sous i les pensions, i implantant la Renda Bàsica Universal de manera eficient. Polítiques imprescindibles per poder garantir la independència i l’autonomia de les dones de totes les franges d’edat, sense distinció a causa de la situació legal en què es troben.
- Abordar de manera integral la violència masclista i garantir la protecció i l’assistència de totes aquelles dones i infants víctimes de violència de gènere. Exigim millorar els serveis especialitzats i invertir els recursos necessaris per oferir sortides vitals i laborals dignes, com poden ser l’acollida, l’acompanyament o l’accés a l’habitatge, sense deixar cap dona enrere.
- Que cessin els atacs fonamentalistes, feixistes i de l’extrema dreta cap al feminisme i cap a les activistes feministes. Que els mitjans de comunicació no es facin ressò d’aquestes manifestacions xenòfobes, masclistes, classistes i racistes de la ultradreta i que es desmantellin les estructures i les institucions hereves del franquisme.
- Que acabi el racisme institucional i el racisme social. Migrar no és un delicte, és un dret i una pràctica ancestral. Necessitam la derogació de la Llei d’Estrangeria, polítiques públiques de regularització massiva, acabar amb els CIES i altres estructures migratòries vergonyoses. La política migratòria actual, i el racisme social, generen més explotació, més precarietat, més discriminació i més desigualtat, que es tradueix en més violència cap a les persones migrants. Volem papers per a totes!
- Que es facin polítiques de transició ecosocial que posin la vida al centre i que col·loquin les persones per davant dels interessos dels mercats, incorporant els valors, els coneixements i les pràctiques ecofeministes. Transformar dràsticament el model econòmic i social capitalista basat en l’espoli de recursos naturals, en l’explotació dels cossos i en la destrucció del territori, tot fomentant la creació de xarxes de suport, d’autogestió i de cures, i la solidaritat amb les dones més vulnerables dins la comunitat.
- Que es produeixi un canvi estructural de totes les institucions i de la societat mateixa, amb la finalitat de garantir el compliment de la legislació en matèria d’igualtat i de violència masclista. Exigim polítiques que donin resposta a totes les dones sense distinció, tenint en compte la nostra pluralitat per raó d’identitat, d’edat, de nivell econòmic, de classe social, de diversitat funcional, d’orientació sexual, d’ideologia política i d’altres característiques psicosocials.
- Implementar de manera efectiva la coeducació a totes les etapes educatives. Un nou model educatiu que apliqui la perspectiva feminista d’una manera transversal i completa, amb l’objectiu de fomentar la construcció de relacions afectivo-sexuals lliures de masclisme, així com la revisió dels currículums per incloure-hi dones referents i invisibilitzades fins ara en tots els àmbits d’estudi.
- Eliminar la visió patriarcal de la medicina i de la ciència. Aconseguir, en l’àmbit sanitari, atenció i immediatesa a l’hora d’atendre les patologies feminitzades. Canviar el focus diagnòstic i el tractament de les malalties que afecten les dones de manera diferent, amb especial atenció a aquelles que més afecten les dones de classe treballadora o en situació d’extrema vulnerabilitat.
- Assolir el dret a l’avortament universal, gratuït i segur, la millora real de les polítiques de conciliació i més drets i recursos per a la criança, per aconseguir una maternitat digna, desitjada i sense violència de cap tipus. El control del propi cos és un dret irrefutable de les dones, per això exigim la fi de la violència ginecològica i obstètrica, de la mateixa manera que reclamam la corresponsabilitat real i polítiques feministes contundents en temes de salut sexual.
Per acabar, feim una crida a la sororitat entre les dones i a les aliances feministes que han fet i faran possible el treball en xarxa i de suport mutu. Aquesta és una eina poderosa que ens ajuda a fer front a les pitjors conseqüències d’aquesta pandèmia i de la societat capitalista i patriarcal que patim.
DAVANT L’EMERGÈNCIA SOCIAL, EL FEMINISME ÉS ESSENCIAL
