Davant aquestes dades, les entitats que conformen la Plataforma Per una Mar sense Plàstic exigeixen urgència en l'aplicació de noves mesures per aconseguir els objectius de prevenció, reutilització i reciclatge que marca la Llei de Residus.

• Les Illes Balears no arribaran al 50% del reciclatge de residus municipals ni tampoc al 70% del reciclatge d’envasos al 2021 si no es desplega amb urgència i determinació les mesures de reducció, reutilització i retorn d’envasos de la Llei de Residus Balear.
• La implantació del cànon de residus balear incentivarà que els ens locals transitin cap a l’assoliment dels objectius de prevenció, reutilització i reciclatge dels residus.
• El contenidor groc d’envasos lleugers, amb només un 25% de reciclatge, és ineficient i suposa un sobrecost injust pels ajuntaments i la ciutadania. Cal activar la implantació de sistemes de dipòsit, devolució i retorn – SDDR– per a envasos de begudes amb celeritat.
• Declaració històrica i transparent d’un govern autonòmic en aportar dades pròpies sobre la gestió de residus al territori.

Les dades presentades per la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern balear aporten llum i oficialitat a una realitat que les organitzacions de la Plataforma per una Mar Sense Plàstic (Amics de la Terra, Fundació Deixalles, GOB, Greenpeace, PIMECO, Recircula, Retorna i Rezero), juntament amb Plastic Free Ibiza i Plastic Free Formentera, així com altres administracions locals portem temps denunciant: si no es despleguen amb urgència i determinació les mesures contemplades a la Llei 8/2019 de Residus i Sòls Contaminats, les Illes Balears no compliran els objectius de reciclatge de residus municipals al 2021 com marquen les autoritats europees, ni tampoc el de reciclar el 70% dels envasos com apunta la legislació estatal al 2021.

Aquesta és una declaració històrica perquè és la primera vegada que una administració autonòmica fa un pas endavant aportant dades reals del territori. Això romp de forma esperançadora amb l’opacitat del sistema oficial de recompte de dades on són els mateixos sistemes integrals de gestió els que aporten les dades i són acceptades pels governs. Aquest informe de residus balear es desmarca, també, de la manca d’una política clara i ambiciosa de residus per part de l’Estat espanyol.

La Llei de Residus, va situar les Illes Balears al 2019 com a referent estatal i internacional per la seva aposta cap a una gestió dels residus basada en la prevenció, la reutilització i el reciclatge de qualitat. També pel fet que els fabricants assumeixin tota la responsabilitat respecte la gestió i els costos econòmics que els seus productes generen una vegada esdevenen residus.

Les dades aportades pel Govern Balear evidencien la urgència d’aplicació de les mesures contemplades a la Llei. Les organitzacions considerem prioritàries les següents:
La reducció efectiva dels fems (un 9% abans de l’any 2021 i un 19% abans de l’any 2030) només serà possible implantant mesures efectives de prevenció de residus (prohibició de plats, tassons, safates alimentaries, canyetes d’un sol ús i envasos monodosis , garantint l’accés a l ‘aigua no envasada etc) i implantant mesures de reutilització (per envasos, roba, mobles etc) la reparació i la preparació per a la reutilització.

Balears es troba molt lluny de poder assolir l’objectiu, abans del 2021, de com a mínim un 50% de reciclatge i reutilització i d’un 65% abans del 2030. Resulta preocupant els baixos nivells de recollida i reciclatge de la fracció orgànica, que suposa gairebé la meitat dels nostres fems – 41%- i on només s’està compostant un 3% del poc que es recull selectivament. Cal doncs que ens locals i consells insulars facin de la fracció orgànica la seva prioritat de gestió.

Un altre situació que cal resoldre, és la disfunció i ineficiència de l’actual sistema de gestió d’envasos lleugers que, després de més de dues dècades de funcionament, només arriba a reciclar el 25% dels envasos de les Illes. Això, no només suposa un incompliment flagrant dels objectius de reciclatge, suposa també un malbaratament insostenible de recursos naturals que s’incineren o aboquen, la contaminació del nostre mar i ecosistemes terrestres i un sobrecost pels ens locals que estan assumint elevats costos econòmics per mitigar un problema que ni ells ni la ciutadania han generat.  Aquests baixos nivells de recuperació i el fet que només pel que fa a plàstics, llaunes, brics i vidres, a les Balears, cada dia es perden i contaminen el nostre territori 1.000.000 d’envasos de begudes, fan necessari que el Govern balear activi els mecanismes oportuns per a l’establiment d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn – SDDR– a les Illes amb la major celeritat.

Així mateix, amb aquestes evidències numèriques respecte a la ineficiència del contenidor groc i el sobrecost que representa pels ens locals la gestió i neteja de l’altre 75% dels envasos dipositats o abandonats fora d’aquest sistema, pren més sentit que mai que els municipis transformin el contenidor d’envasos en un contenidor de materials (plàstics, metalls...) mesura ja contemplada a la pròpia Llei.

Per últim, les organitzacions celebrem la implantació del cànon de residus balear, finalista i insularitzat, que aconseguirà evitar que milions de tones residus acabin als abocadors i la incineradora. Aquesta mesura de fiscalitat ambiental basada en el principi de “qui contamina, paga” incentivarà que els ens locals transitin cap a l’assoliment dels objectius de prevenció, reutilització i reciclatge dels residus.