Anàlisi i reivindicacions arran d'un requeriment de l'equip de govern per desmantellar una de les colònies de moixos legalitzades d'aquest municipi. 
En els darrers dies els gabellins i gabellines que d'una o altre forma estan sensibilitzats amb la protecció animal han pogut veure, a traves de xarxes socials majoritàriament, tot una serie de accions, entrevistes, reportatges i informació relatives al mon de les colònies de moixos arran d'un requeriment d'aquest equip de govern per desmantellar una de les colònies legalitzades d'aquest municipi. La Protectora Gatos de Capdepera, que es qui gestiona el Refugi del Camí de Son Porro, no es la responsable de dita colònia, però dona tot el seu suport a la lluita de les companyes que tant d'esforç i diners han posat en ella al llarg del anys.
Dijous dia 16 va tenir lloc al saló d'actes de l'ajuntament una reunió de la que ens ha quedat un regust agredolç. Anam per parts per que ho pugueu entendre tot i quedi el més clar possible.
Aquesta reunió NO s'havia convocat per parlar de la problemàtica de la colònia en qüestió. Las voluntàries de l'Associació Protectora van darrera aquesta reunió des de fa molts de mesos, molt abans de que el problema sorgit a Cala Gat fos mes o manco conegut, ja a l'any 2019 es va sol·licitar, i finalment es va convocar una reunió informal entre el Regidor de Medi Ambient i una de les voluntàries que va tenir lloc el mes de gener del 2020. Cert es que les intencions foren molt bones però no es materialitzaren en res i ens va passar per damunt una pandèmia amb confinament inclòs. Dia 17 de juny es requereix al regidor a reprendre les converses, dia 1 de juliol es presenta telemàticament una instancia de Sol·licitud de reunió. Dia 7 de juliol es torna a demanar que aquesta reunió es materialitzi el mes aviat possible ja que no havíem obtingut resposta afirmativa ni concreta a les nostres sol·licituds del 17 juny ni de 1 juliol.
Finalment se'ns convoca per dia 16 de juliol.
Un dia abans ens comuniquen que s'ha convidat a la “nostra” reunió a les parts implicades al conflicte de Cala Gat. Tot i que el tema de les colònies era un dels punts a tractar i ens sentim totalment identificades amb les curolles i lluites de les companyes que cuiden d'aquests moixos, no deixaven d'estar neguitoses perquè els nostres problemes no tenguessin massa espai dins la reunió.
Les nostres reivindicacions com a Protectora tenien tres punts generals que anirem desenvolupant.
1.- Estat de les instal·lacions del Refugi.
Espai que com molts sabeu compartim amb Protecció Civil.
Es troba en un estat precari i lamentable a moltes zones. Sabem que degut a les Normes Subsidiaries vigents aquest solar està catalogat com rústic, no es poden ecòmetre grans reformes ni obres; però pensam que potser es podrien explorar altres vies com sol·licitar la declaració d'espai d'interès general a fi de poder actuar amb mes profunditat. O be tenir un poquet mes de sensibilitat als requeriments de les voluntàries quan s'adrecen als regidors demanant ajuda. Hem vist les planxes metàl·liques de les teulades sortir volant en dies de tempesta i les actuacions han estat minses e insuficients, el perill de que una part del sostre del refugi acabàs a la carretera provocant greus danys no s'ha solucionat sinó mesos després de la primera vegada que es va comunicar aquest fet, amb vídeo que feia terror de cor mirar inclòs. No deixam de tenir al cap que els recursos econòmics i humans del municipi son els que son, però hi ha coses que es tenen que fer si o si. No va ser fins després del confinament i gracies als voluntaris de Protecció Civil que s'han adobat.
Les parets cauen a trossos, els ferros de les gàbies estan totalment rovellats, el sostre damunt els nostres caps es d'uralita, amiant que es va esmicolant, que cau a terra i respiram en agranar les gàbies, no tenim recollida d'aigües brutes, les portes o be no s'obrin o no se tanquen segons els dies.
Anam fent com bonament podem, tapant esquerdes, pintant, buidant manualment el petit dipòsit on van a parar les aigües brutes de la rentadora, llevant males herbes en tenir temps, condicionant gàbies amb reixetes noves i tantes altres coses que hem hagut d'aprendre a fer per donar el mínim de feina a l'Ajuntament. Agraïm i molt el tenir un espai on poder recollir animals, agraïm no haver de pagar un lloguer ni aigua ni llum, despeses aquestes que son mínimes: l'electricitat que pot necessitar una gelera tipus minibar (per guardar vacunes i medicaments) i una rentadora, els focus no s'encenen mes que en contades ocasions si per la nit hem d'anar. L'aigua que consumim no es sinó la que pot consumir una rentadora fent un parell de rentades i la que cap en un poal per escurar plats, apart de la que es puguin beure els animals. No es negociable que sens consideri una gran despesa.
2.-Campanyes de castració, informació i sensibilització continuades en el temps.
Aquest es un dels pitjors anys que recordam en quant a naixements de moixos, no es un problema local, ho estan patint per tot arreu, el fet de que el confinament ha tingut lloc en època de reproducció ho ha complicat tot molt, però no podem excusar-mos amb això, la manca de accions polítiques destinades a acabar amb la superpoblació de moixos ve de molt enrere, les protectores no aturam de donar branca any rere any.
Polítiques valentes que aturin aquesta plaga que de cada any va a més, que posin les coses clares als propietaris que no castren als seus animals i van deixant petits moixets per tot arreu, que facin campanyes efectives d'informació, que involucrin als que ens han de rellevar en aquesta lluita. Hi ha tantes coses que es poden fer des de la regidoria de Medi Ambient destinades a conscienciar sobre el respecte a la natura, als animals, als boscos, a la mar. Instruir als efectius de Policia Local en la lluita i persecució dels delictes contra els animals.
Sempre haurà qui ens digui que a tal o qual municipi estan pitjor que nosaltres. Aquest no es el mirall on ens volem mirar, ens volem mirar en els que si que ho estan fent mes o manco be i superar-lo.
La llei 1/92 de Benestar Animal de les Balears es avui en dia clarament ineficaç i obsoleta. Les ordenances municipals haurien d'anar més enllà, forçant a que les institucions autonòmiques es posin les piles també, atès que la Unió Europea en el Tractat de Lisboa del 2009 insta a tots els estats membres a modificar les seves lleis i adeqüin el seu Ordenament Jurídic al fet de que els animals son éssers amb capacitat de sentir.
Aquesta natalitat desbordada s'ha traduït en:
-Cridades a qualsevol hora del dia o la nit (fins i tot de matinada) perquè anem a recollir moixos de dins motors de cotxes, ferits al carrer, trobats a qualsevol indret en males condicions. Ciutadans que alguna moixa els ha parit al corral i no els volen.
-Desbordament del refugi; per qui no ho sap només contam amb 8 gàbies d'aproximadament 2 per1 metres i 5 gàbies a quarantena de 1 metre per 50 centímetres la mes grossa. Tots els moixos han de passar necessàriament un mínim de 3 setmanes a quarantena. Això ha suposat omplir les nostres cases de moixos, la majoria recent nats (es tradueix en donar biberons cada dues hores) i malalts, ens crea tensions familiars i un excés de feina inhuma. Volem agrair de tot cor i públicament a totes i cada una de les persones que ens han fet de casa d'acollida en aquests darrers mesos, alguna d'aquestes persones ha arribat a tenir fins a 8 menuts malalts i famolencs.
-Despeses veterinàries difícils d'assolir; qui te un animal sap el que costa tenir-lo en bones condicions, volem que la gent, sobretot aquells que ens “acusen”de cobrar per les adopcions, sàpiga que de cada animal que donam sortim perdent en termes econòmics. A tots feim test i examen clínic, totes les vacunes (panleucopenia, calcivirus, leucèmia, ràbia, rinotraqqueitis) xip, desparasitació interna i externa i si tenen mes de 6 mesos ja s'entreguen esterilitzats. El preu de l'adopció es de 80 euros els menuts i 110 si ja s'han castrat. Sabem que és més fàcil i barato que te donin un moix regalat d'algú que no vol esterilitzar la moixa però que no farà mes que augmentar el problema si tots continuam així.
Però els animals poques vegades arriben sans, es necessari fer moltes visites al veterinari per malaltia, atropellaments i/o operacions, fàcilment un animal pot arribar a costar 500 euros però el seu adoptant seguira pagant els 80 que demanam com donatiu.
Aquests son els de carrer, després tenim els que son fruit de l'inconsciència dels humans i les deixen a les portes del refugi (mare i fills a vegades), la gent pensa que som un servei municipal i estem obligades a actuar i donar-lis solucions.
Una cridada verídica, similar a moltes altres: “veniu a recollir els moixos que tenc perquè jo tenc una moixa, me va parir cinc, vaig regalar un, me vaig quedar els altres quatre que son femelles i ara han parit totes cincs, he pogut donar un parell per en tenc 18 encara que no vol ningú.” I aquí comencen els insults cap a la Protectora perquè no poden consentir que se'ls digui que la culpa es seva i el problema també. La resposta es que “si no veniu les deixaré a llocs que sé que hi ha gent que els dona menjar” i així es com la roda no deixa de rodar mai.
En el moment de la reunió contàvem amb 67 menuts i una trentena d'adults que d'alguna manera s'han de donar en adopció. Després venen els problemes de trobar família, trobar vols (perquè majoritàriament son adoptats a Alemanya), padrins de vol i tot una sèrie de tràmits i feines que ningú veu, tan necessàries i esgotadores com netejar a diari, alimentar, medicar o anar al veterinari.
Tot i anar sempre saturades hem acollit animals procedents de casos delicats: malalties greus dels propietaris, pèrdua del habitatge o altres histories que ens ha tocat el cor. Alguns han sigut recollit per petició de membres de l'equip de govern, i ho hem fet de mot bona gana. Però justament alguns d'aquests casos ens han costat molts d'euros.
No pot seguir essent la tònica general que la població ens vegi com un servei municipal ni que l'ajuntament sigui aliè a tot el que està passant al municipi. Necessitem recolzament institucional i públic a tot el que feim. Tenim una mitjana de entre 160 i 200 animals que treim dels carrers anualment, a mes dels que esterilitzam i deixam novament al seu lloc, estam orgulloses i creim que s'ha de reconèixer aquesta tasca com necessària.
3.-Colònies felines
Just començar la reunió el Regidor de Medi Ambient, sens va queixar per haver promogut que arribassin als correus electrònics de l'ajuntament diversos correus ofensius i fins i tot amenaçadores arran de la problemàtica de la colònia de Cala Gat. Ens coneix ben poc, no es el nostre estil. En primer lloc perquè no ho va publicar la Protectora, sinó la pagina de Gatos Cala Gat i dins aquesta publicació havia una carta escrita molt correctament que era el que s'havia d'enviar. Tots sabem que emparats en les xarxes alguns son molt valents per dir barbaritats. Però aquests insults i amenaces ho viuen cara a cara les voluntàries de les colònies.
El desconeixement del que significa una colònia ha de ser eradicat. Les alimentadores no han posat els moixos allà, les alimentadores en detectar un grup felí comencen una tasca que es obligació de l'ajuntament. Es responsabilitat de cada ajuntament mantenir amb campanyes de castració la superpoblació felina. Una voluntària passa hores (generalment de nit/matinada) esperant que un moix entri a la gàbia trampa per dur-lo a castrar, pagant de la seva butxaca. Una vegada els membres d'aquell grup son castrats, desparasitats i controlats la població deixarà de créixer, si són alimentats no aniran a cercar menjar a les cases ni rompran les bosses de fems. La colònia deixarà d'augmentar a no ser que algú vagi abandonant moixos allà. La Protectora ajuda a les colònies agafant els moixos nous que son mansos i fàcilment adoptables, així com els petits que hagin nascut allà. També les alimentadores cerquen famílies per aquells que veuen adoptables.
Segons les ordenances per constituir una colònia legalitzada, es necessiten tres persones responsables i un certificat veterinari que demostri que els membres felins (mai mes de deu exemplars) que la componen estan sans i castrats. Qui ajuda amb aquestes despeses veterinàries? Recordam que els moixos del carrer son responsabilitat de l'ajuntament. Perquè les castracions no se limiten a aquests deu moixos, es castra tot animal que s'apropa a les gàbies. Quin sentit te autoritzar colònies que una vegada feta la feina estam obligats a desmantellar? Totes les postures son comprensibles i per això s'ha d'arribar a acords a traves de informació. Si la colònia canvia d'ubicació elles deixaran d'anar a alimentar i caçar, dins el terreny s'instal·laran nous moixos no castrats, que abans no hi anaven perquè els antics habitants felins les mantenien a ratlla, els moixos son molt territorials, i el problema seguirà sent el mateix o pitjor.
La responsable d'aquesta colònia ens consta que ha intentat durant molts de mesos aconseguir una reunió amb aquest ajuntament per arribar a acords satisfactoris, essent ignorada totalment. No ha estat fins que el problema ha botat a les xarxes i ha contractat a un advocat (pagat de la seva butxaca) que ha estat escoltada. Per el camí i per molt de temps han patit també insults, amenaces, assetjament i befa.
A la notificació que l'Ajuntament fa a la colònia de Cala Gat per el trasllat immediat dels animals diu clarament: per fer els trasllats i reubicar-los demanau l'ajuda de la Associació Protectora que rep una subvenció d'aquest consistori.
Mai sens va notificar a nosaltres, i la subvenció a la que fa referència es de 4.000 euros anuals (apart de les instal·lacions i les despeses d'aigua i llum). Qualsevol un poc llest sabrà que amb 4.000 euros un particular no arribaria a castrar ni 40 moixos, per sort els veterinaris entenen la situació de les Protectores i podem arribar als 80/90 exemplars. 80 dels més de 200 que esterilitzam cada any.
I a més hem de fer front a les despeses habituals de menjar i les factures veterinàries dels malalts i ferits que oscil·len entre els 2.000 / 3.000 poguent arribar als 4.000 euros mensuals.
Amb el confinament poc hem sortit a capturar moixos però fins a dia 28 de juny ja havíem consumit 1.949 euros en castracions, es de suposar que com cada any la quantitat superarà els 4.000 euros.
Ens deixen la feina de reubicar uns moixos i voldríem demanar a on, ja en el passat es va reubicar una colònia a un lloc ideal i temps després sens va prohibir dur mes exemplars que podríem haver anant col·locant allà, a una altre de les ubicacions possibles ens varem negar rotundament perquè està just devora un hotel i d'allà hem hagut de treure més d'un moix, aquest es un altre punt a tenir en compte, la quantitat d'animals que arribam a treure d'hotels, restaurants, magatzems, etc... Sense que ningú ens compensi per això.
Poca gent sap el que comporta la reubicació d'una colònia. Es una feina que pot durar mesos. Primer s'ha de condicionar el nou territori, amb gàbies de les que no puguin sortir. Es tenen que capturar de dos en dos, i els moixos no entren a les trampes quan tu vols, entraran en voler ells perquè ja varen caure una vegada per dur-los a castrar i son ben llestos com per entrar fàcilment una segona volta, un cop capturats s'han de dipositar dins les gàbies tancades del nou terreny, alimentar i netejar. Parlam de gàbies petites i això suposa un estres brutal per alguns i una depressió per altres, son moixos que no s'han vist tancats mai. Aquest procés de tenir-los tancats durant un mínim de tres o quatre setmanes es necessari perquè del contrari si fossin alliberats en el nou territori immediatament el primer que farien seria sortir a córrer cercant el camí de tornada al seu lloc d'origen, morint pràcticament tots atropellats. Una vegada superat aquest temps d'adaptació son alliberats i ja saben que en aquell lloc trobaran el menjar que les alimentadores,que coneixen de sempre, els hi duen.
La problemàtica de Cala Gat es complexa perquè no es tracta només dels 14 exemplars censats a aquesta colònia, es difícil no superar el nombre de 10 animals que l'ajuntament imposa, deim que apart dels habitants legals que no es mouen d'un solar tancat, hi viu un grup nombrós d'animals que han arribat atrets per els exemplars no castrats de veïns, els abandonaments i per els que en algun lloc proper els hi donaven menjar i ho han deixat de fer. Les voluntàries no es limiten a alimentar i controlar els seus, van fent passada per anar agafant el màxim d'animals i seguir castrant.
Hem dit al principi que ens havíem quedat amb un gust agredolç després de la reunió, per una part la pena de no sentir nos recolzades ni per institucions ni per població fins que no arribam al límit de dir basta. Aquesta es una Associació, més be un grup de dones, molt tocada i esgotada anímica i psicològicament. El mateix sentiment que tenen les persones, majoritàriament dones tambè, que es dediquen a alimentar i castrar moixos de carrer. Però si ens anam, el municipi serà un caos, al llarg dels anys ens hem llaurat una imatge molt bona entre els visitants alemanys, molts es fan seguidors de les nostres xarxes socials, alguns ens ajuden quan venen a passar les vacances, ens fan donatius, son padrins de vol per els nostres animals i estan pendents del que passa al poble i agraïts del que feim amb els animals. La comunitat alemanya resident de sempre ha sigut un puntal dins la tasca de contenció de la superpoblació felina i son molt sensibles a tot el que esdevé vers els animals.
Per altra banda hem albirat un raig d'esperança en que tot canviï, varem arribar a un principi d'enteniment entre el Regidor Sr. Martínez, la responsable de la colònia Sra. Noguera i la Presidenta de l'associació de veïns Sra. Llinás, amb l'ajuda inestimable del advocat que assessora a la colònia Sr. Capacete i de la Presidenta de l'Associació Protectora Sra. Beuse per el tema de Cala Gat. Així com una predisposició per part del Regidor per estudiar i solucionar, en la mesura del possible, les reivindicacions de la Protectora.
El que desitjam es que aquest consistori i aquesta població davant qualsevol problema relacionat amb el mon dels animals opti per el diàleg i l'enteniment, que el flux d'informació sigui constant i que la sensibilització vagi en augment i no aturi.
Associació Protectora d'Animals de Capdepera
