D. Francisco Galian Costa regidor i portaveu del grup municipal MÉS PER CAPDEPERA presenta la següent moció, amb l’intenció que sigui debatuda i aprovada en el proper ple de l’Ajuntament de Capdepera, referida a la PROTECCIÓ DELS VIVERS SITUATS VORA EL PASSEIG DE CALA GAT
VALORACIÓ HISTÒRICA
Els orígens de Cala Rajada com a localitat marinera van lligats a la pesca de la llagosta.
Els primers pescadors no fixaren la seva residència a la costa gabellina fins que la llagosta no pogué ser comercialitzada, cosa que els hi va proporcionar uns ingressos monetaris més o manco estables. Entorn a l'any 1870 la pesca de dit crustaci es convertí en la base de l'economia dels pescadors. La llagosta es guardava en vivers de fusta fins el moment de ser traslladada a Alcúdia per ser embarcada en el vaixell correu que feia la ruta Barcelona-Alcúdia-Maó.
Els primers vivers fets d'obra estaven situats vora la platja de Cala Rajada, on els mariners varaven les seves barques; formaven part de “la infraestructura portuària”. Dits espais eren simples cocons connectats a la mar per a permetre la renovació de l'aigua i l'entrada de nutrients, tenien una coberta d'obra i eren de petites dimensions; estaven situats a continuació de la platja, és a dir, davant can Maia i can Epifanio. Tot aquell conjunt portuari, incloses les primeres cases dels pescadors, ocupava un espai molt reduït.
Ja en el segle XX, a començament de la tercera dècada, el comerç de la llagosta agafà embranzida, cosa que incrementà el preu del crustaci fins a les 25 pessetes el quilogram. Llavors el jornal es pagava a 3 pessetes. Aquella demanda i el bon preu encoratjaren els pescadors a millorar i ampliar els seus vivers.
La pesca, en general, passava per un període de bonança econòmica: les barques dels pescadors es motoritzaren, arribaren les primeres barques de bou i es crearen nous serveis destinats al manteniment de les barques i a la conservació de les captures. Aquell increment de l'activitat pesquera va fer imprescindible la construcció d'un port de refugi. La proposta dels nostres pescadors fou acceptada pel govern de la nació el 4 d'agost de l'any 1926. El projecte del port fou aprovat i subhastat l'any 1932. Les obres començaren el 21 de febrer de l'any següent i s'hi treballà durant tres anys sense aconseguir acabar-ho.
La zona de costa situada a l'interior del port fou convertida en una gran esplanada on estendre i adobar les xarxes i crear serveis complementaris: tenyidors, la llotja, magatzems i drassanes. Aleshores els antics vivers es traslladaren a l'exterior del port; els mateixos pels quals demanem la seva protecció i conservació. Un dels pescadors que tramità la construcció d'un dels vivers fou Jaume Fuster Sancho Pere-andreu, representant d'una de les més importants nissagues marineres locals.
Valoració patrimonial
-Actualment la platja i el barri mariner bastit al seu entorn ha desaparegut a causa de la pressió turística.
- La zona portuària destinada a les barques de pesca és de cada vegada més reduïda.
- Els nous sistemes de conservació i comercialització de la llagosta fan innecessaris els vivers situats a vorera de mar.
- Per tot això cal protegir allò que queda de l'antiga cultura dels pescadors i fa necessari dissenyar qualque estratègia per a conservar-los.
- Dit projecte s'hauria d'incloure dins el pla de desenvolupament de la Reserva marina del Llevant de Mallorca, a l'apartat de patrimoni pesquer.
Proposem els següents acords:
1. Instar a les autoritats competents: Ajuntament, Consell de Mallorca (patrimoni), Delegació de Balears de Demarcació de Costes i Reserva marina de Cala Rajada per a que redactin i executin un projecte de conservació, dels vivers antics existents al passeig de Cala Gat.
2. Si es troba adient i és viable, recuperar altres escars tradicionals, ara enderrocats però dels quals tenint imatges.
3. Recuperar la zona on es troben i retirant els enderrocs .
4. Netejar les parets de grafits i pintar els exteriors.
5. Senyalitzar i informar del seu valor patrimonial i etnològic.
Les llevantades fan malbé els vivers del passeig de Cala Gat
Viver de la Colònia de Sant Pere, consolidat i senyalitzat.