Dia 29 de desembre va tenir lloc la Nit de la Cultura que L'OCB celebrà al Teatre Principal de Palma. En Joan Miquel Artigues va ser el conductor de la gala i Ramon Sedano, el responsable tècnic, comptant amb la col·laboració del Teatre Principal i d'IB3 Televisió.

A la gala hi participaren en Miquel Brunet amb un extracte de "Ferments", Joan Dausà, l'equip d'"Au Ments", amb Tomeu Gomila al capdavant, que també ens feren un tast de "Mima & Katastrôfic".  

De la mateixa manera, l'OCB vol agrair que, a part dels representants polítics illencs i de les entitats amb lligams amb l'OCB, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart; el secretari d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert; els diputats del Parlament de Catalunya Gerard Gómez i Albert Botran, i la directora general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Marta Vilalta, volguessin compartir la Nit de la trentena edició dels Premis 31 de Desembre.

La relació de premiats és la següent:

Premi Francesc de B. Moll, al grup "Al Mayurqa".

Premi Josep M. Llompart, a Antònia Vicens.

Premi Emili Darder, a Joana M. Palou.

Premi Bartomeu Oliver, a l'associació "Memòria de Mallorca".

Premi Miquel dels Sants Oliver, al llibre "Rebosteria tradicional de Mallorca", de Bartomeu Arbona.

Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a Lucia Pietrelli.

Premi Aina Moll i Marquès, a Biel Massot i Muntaner.

Premi Gabriel Alomar a "Ràdio Arrels".

Parlament de la Nit de la Cultura 2016

President del Consell de Mallorca; conseller d'educació; directors generals; consellers del Consell i diputats del Parlament; socis i amics de l'OCB, representants d'entitats d'arreu dels Països Catalans, benvinguts a aquesta Nit de la Cultura.

Permeteu-me que saludi especialment la Directora General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, els diputats del Parlament principatí i els companys d'Òmnium i Acció Cultural del País Valencià, a més dels representants d'Escola Valenciana, que també han volgut ser aquí amb nosaltres per compartir aquesta festa.

Benvinguts també els teleespectadors de l'arxipèlag i del Principat que a través d'IB3 segueixen aquest acte. I un record molt precís per al País Valencià i per a la Catalunya Nord, que encara no ens poden seguir per televisió. Uns i altres han de saber que des de Mallorca, lluitam de valent per aconseguir articular l'espai comunicatiu en català que ha d'enfortir i cohesionar els Països Catalans.

I salutacions expresses a vosaltres, els premiats en aquesta trentena edició dels 31 de Desembre. Sabeu que el vostre treball, la vostra tenacitat i feineria són parets mestres per als que volem construir futurs de dignitat i de llibertat per al nostre país. Com ho són, també, els 251 guardonats que us han precedit. Entre tots, exemplificau amb brillantor i rigor el tremp del nostre poble, la força irreductible de la nostra gent. Amb vosaltres de guia, no ho dubteu, res ni ningú ens podrà impedir ser allò que volem ser: un país arrelat que vol dissenyar de pròpia mà el futur que desitja i es mereix.

De la mateixa manera que enguany celebram la trentena convocatòria dels Premis 31 de Desembre, al llarg del 2016 també hem commemorat el set-centè aniversari de la mort de Ramon Llull i el trentè de la promulgació de la Llei de Normalització Lingüística. Aquestes commemoracions hauran complert degudament l'expedient si declaram el 2017 l'"Any que ho volem tot" en normalització lingüística i cultural. En aquests àmbits, l'OCB és molt ambiciosa; il·lusionadament ansiosa, sí, i ho volem tot, tot de tot per a la nostra llengua i la nostra cultura.

Tenim dret a què la llengua catalana, la nostra, se senti, es vegi, es percebi i s'estimi per tot, sense cap excepció ni moratòria, i per això ho exigim i ens ho exigim lluny de temences i de pors. Això vol dir que hem de fugir de complexos, de tebiors i de timideses que no porten enlloc per deixar clar que, per a la llengua que parlam des de fa prop de vuit-cents anys, volem el tractament que té qualsevol llengua emancipada, no subordinada a cap altra, i amb totes les eines al seu abast per estendre'n el coneixement, l'ús, la difusió i el prestigi.

En conseqüència, demanam una vegada més a les nostres administracions públiques, a les illenques, que facin seva aquesta legítima ambició lingüísticocultural i que formi part dels seus principals eixos d'actuació. Els drets lingüístics són drets socials, per la qual cosa la seva vigència hauria de ser qüestió d'estat i sabem que no ho és, ans al contrari: l'Estat és el primer que conculca sistemàticament i permanent aquests drets.

Per tant, demanam als nostres governs  més inversió, més decisió i més valentia a l'hora de treballar per la nostra llengua, que ha de ser la de la cohesió social, amb la seguretat que atenen la lletra i l'esperit de la llei, i que en aquest tall de feina hi trobaran l'Obra Cultural Balear; ens hi trobaran a tots.

Igualment, el 2017 hauria de ser l'any que feim valer el nostre país. Hem de plantar-nos d'una vegada per totes davant els greuges i els menyspreus de què som objecte de part de l'Estat. I ho hem de fer des de la radicalitat democràtica i pacífica, sens dubte, amb la decisió que marca l'honorabilitat del nostre poble. I també des de l'amplificació del clam, des de la mancomunitat d'esforços. Però ho hem de fer sense esperar més; no podem ajornar més mostrar cara, i cara alta, per aquest país que vol deixar de ser de joguina.

Units davant aquests oprobis i ofenses ho podrem aconseguir tot, bé que ho sabem perquè entre tots hem dit prou quan ha calgut. I ens hi podem posar des d'ara, tot aprofitant que el 31 de Desembre ja és, oficialment, la Diada de Mallorca. Us convoc a tots, per tant, a participar dels actes que les nostres delegacions han organitzat arreu de l'illa i a les altres mobilitzacions previstes per demà.

Acabaré dient Antònia Vicens, gran dama de la nostra literatura, guardonada enguany amb el Premi Josep M. Llompart. I faré venir bé per a aquesta exposició meva els tres versos que diuen:

No posseïa fortuna però teixia xarxes.

Atrapar el temps.

Recobrar el minut exacte de la puresa. 

No hi calen postil·les ni comentaris. Nosaltres sí som bons entenedors i excel·lents torsimanys de les metàfores, no com altres que en la trencada d'ous per fer una truita hi veuen qui sap què i tracten de facinerós qui de la integritat en fa norma de vida.

Doncs això, ja ho sabeu; ja ho sabem. Salut i coratge per començar amb bon peu l'Any que ho volem tot.

Moltes gràcies.

Jaume Mateu i Martí,

Teatre Principal, 29 de desembre de 2016

Qui són els premiats 2016?

AL-MAYURQA
Per la dignificació que al llarg de 22 anys han fet de la música tradicional de Mallorca, sense defugir mai la lectura del present que ens va conformant com a poble. Per la lluita constant i aferrissada a favor de la nostra llengua i cultura, i del nostre país. A camí entre la tradició i la cançó d'autor, "Al-Mayurqa", amb els seus treballs discogràfics i les seves actuacions a places i teatres de tot el nostre àmbit lingüístic, volen preservar la riquesa del nostre patrimoni cultural i reivindicar el Mediterrani com el seu espai creatiu, fidels tostemps al lema que acompanyà Toni Roig, el seu fundador: la cultura ens fa lliures.

ANTÒNIA VICENS
Pel conjunt de la seva obra narrativa i en vers desplegada al llarg de cinquanta anys, gairebé, i caracteritzada per la solidesa, la densitat, el caràcter, la brillantor i la bellesa. Antònia Vicenç, en diàleg permanent amb el silenci, la solitud i l'observació precisa, parla de tot allò que no li agrada per obrir espais de llibertat, de valentia i de coratge. Com ella mateixa indica, s'acosta a la vida a través de la literatura, de les paraules, raó per la qual esdevé una servadora i servidora tenaç i insubornable de la paraula per tal que, a la fi, els nostres mots no hagin estat inútils. Per tot això, la veu d'Antònia Vicenç és una de les més destacades de la nostra literatura dels darrers decennis.

JOANA M. PALOU I SAMPOL
Pels seus nombrosos treballs d'investigació i de recerca, i pels seus esforços al llarg de quatre dècades per mostrar, difondre i prestigiar el nostre patrimoni artístic, des dels vestigis més antics a les expressions més actuals, i des de les referències més globals a les precisions més locals. Llicenciada en història de l'Art i membre del Cos Facultatiu de Conservadors de Museus, ha estat directora del Museu de Belles Arts de Sevilla, del de l'Art Contemporani també de Sevilla i del Museu Municipal de Pollença. Com a directora del Museu de Mallorca i dels seus museus associats de Pollèntia, Cabrera i l'etnològic de Muro, malda per obrir aquest espai expositiu i de reflexió a la ciutadania illenca.

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA
Pel seu compromís introntollable des de l'any 2006 amb la recuperació de la memòria i també de la justícia històriques de Mallorca centrades en la Guerra Civil i en la posterior i brutal repressió franquista. Pels seus afanys incansables per restituir la dignitat i l'honorabilitat de les víctimes d'aquella sagnia. Pels seu treballs exigents i rigorosos de documentació i d'investigació que han permès, entre d'altres fites, l'obertura de la fossa comuna del cementiri de Porreres. El Jurat dels Premis 31 de Desembre 2016, vol fer extensiu el reconeixement a totes aquelles persones i entitats que ho han fet possible, entre d'altres el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Porreres.

REBOSTERIA TRADICIONAL DE MALLORCA, de Bartomeu Arbona i Figuerola
Pel rigor investigatiu i per l'acurada presentació d'aquest receptari, fruit de molts anys d'estudi i de recopilació de receptes familiars, que reivindica una manera de fer i de ser fonamentada en l'autenticitat i en les arrels. D'aquesta manera, la rebosteria es presenta i es converteix en memòria i, a la vegada, en educació del paladar, procés en el qual el producte de proximitat, i millor encara si és ecològic, adquireix una importància transcendental. Així, com diu el seu autor, Bartomeu Arbona, que es considera un arqueòleg de la gastronomia, cada recepta de rebosteria pot considerar-se un ésser viu que té el valor de fer felices distintes generacions.

LUCIA PIETRELLI
Nascuda a Candelara di Pesaro, Itàlia, ja fa una cinquena d'anys que ho viu tot en català, segons confessa de Calonge estant. Escriptora i traductora, en les seves obres furga en les coses, en els estats d'ànim i en els pensaments dels seus personatges. Publica la primera obra en català el 2010 i fins ara ha editat set poemaris i tres novel·les, títols que han merescut diversos premis. Molt curosa amb el llenguatge i en un torcebraç constant amb el temps que tant ens condiciona i ens turmenta, Lucia Pietrelli aspira a commoure el lector, a incitar-lo a la reflexió i, finalment, al gaudi.

BIEL MASSOT I MUNTANER
Mestre, llicenciat en filologia catalana i màster en Periodisme i Comunicació, és investigador de la vida, costums, tradicions i cultura de Pòrtol i, per extensió, de Marratxí. Fundador de la revista "Pòrtula" el 1981, durant vint-i-cinc anys, la dirigeix, redacta i en coordina més de 300 números. Durant quatre anys més, del 2008 al 2014, continua "Pòrtula" a Ràdio Marratxí a través del programa "Amb P de Pòrtula". Gabriel Massot, del treball generós, de la lluita per la llengua catalana des del voluntariat més actiu, de la investigació centrada en el municipi de Marratxí i de l'amor infinit a la música, n'ha fet les seves vies de vida.

RÀDIO ARRELS
Pels trenta-cinc anys ininterromputs d'emissió enterament en català a tot Catalunya Nord, fet que ha contribuït de manera decisiva a la recuperació lingüística i a la dignificació de la llengua catalana en aquest territori. Per la seva funció pedagògica, informativa, formativa i divulgativa dels valors identitaris, culturals i nacionals, i d'agermanament amb els altres Països Catalans, feta a partir de la implicació directa dels nordcatalans i amb el suport dels catalanoparlants de la resta dels nostres Països. Per l'esforç mantingut i obstinat per mantenir oberta aquesta finestra en català en condicions poc favorables i que de les illes estant hauríem d'incorporar al nostre espai comunicatiu.