Petita història de PIRIS

La primera curolla per fer una cervesa artesana va néixer fa tres anys. Un familiar meu s’havia quedat a l’atur a Mallorca. No hi havia dia que no pensàs en alguna solució per aquest amic. I vaig conèixer Sven Bosch, l’ànima de The Drunk Monk (Mataró) i ara de BierCab. De la seva mà vaig descobrir que a Catalunya ja hi havia un munt perseguint el Grial i que en sabien un niu. En vaig fer un reportatge per al telenotícies de TV3 i ho vaig veure clar: el meu amic i jo havíem de fer la primera artesana mallorquina! Tot i que ja tenia el pla de negoci fet al Tecnocampus de Mataró; unes proves fetes d’una cervesa de blat; dos dissenys d’etiqueta... El projecte va morir perquè el meu familiar va trobar feina.

Durant un any el projecte va quedar adormit. Però un dia de sobte… vaig entrar en contacte amb Cervesa Artesana. La meva connexió amb el mestre cerveser, Daniel Fermún, va ser immediata i vam decidir trobar-nos per parlar un dia amb calma. A la trobada també vaig conèixer Ivó Castells que en aquells moments ja estava treballant amb Fermún en la que seria “La guia per a descobrir les millors cerveses artesanes”, un dels llibres cervesers més venuts del país. De cop vaig topar amb els líders en la instal·lació de fàbriques de cervesa artesana a l’Estat -ja porten més de 70 fàbriques de la seva marca, “Slow Beer”, instal·lades- i venedors de matèria primera per a homebrewers i fabricants. Amb ells vaig créixer en coneixements i, fins i tot, em vaig atrevir a començar a fer les meves pròpies cerveses a casa: em vaig convertir en el que es denomina un “homebrewer”.

Al cap d’un any d’aquella trobada comença una nova etapa amb l’equip que lidera el mestre cerveser Daniel Fermún i l'Institut de la Cervesa Artesana acabat de crear. Les cerveses Piris seran el seu banc de proves i m’honora unir-m’hi perquè m’apassiona dissenyar cerveses amb ells; aprendre més sobre aquest món fascinant i donar-ho a conèixer; formar part d’una història que hem d’escriure entre tots els que ja estimem la cervesa, fent-nos costat per assolir el nivell d’altres països que ens duen anys d’avantatge. Em sent membre de la gran família de la cervesa artesana del nostre país des de fa tres anys, i amb la sortida al mercat de la primera Piris, encara més. A més, en el disseny de tota la imatge dels productes Piris, compt amb l'ajut inestimable d’un altre mallorquí artanenc establert a Barcelona, Pau Obrador Piris (cosí, paradoxalment, per la part d’Obrador). A més a més, en aquests dies que vivim, qui no necessita un pla B?

EL FUTUR DEL SECTOR DE LA CERVESA ARTESANA

Estam molt lluny d’arribar al límit de producció de cervesa artesana. Amb 40.000 hectolitres, en aquests moments la producció de cervesa artesana a l’Estat espanyol representa un 0’1% enfront dels 33.000.000 d’hectolitres de cervesa industrial. Per fer-nos una idea, Chimay, la cervesera dels monjos belgues de l'Abadia de Scormout, produeix 123.000 hectolitres anualment. Mahou San Miguel, líder del sector industrial, 12 milions d'hectolitres.

Com serà el futur del sector? Molt semblant al d’Itàlia o Estats Units, països amb un recorregut de recuperació de les artesanes de 15 i 40 anys, res en comparació al que duim aquí. Per tant, si volem arribar al 3% de la producció italiana actual respecte a la producció industrial, aquests 40.000 hectolitres s’han de multiplicar per 30 fins a arribar als 1.200.000. I si volem arribar al 6% d’Estats Units, multipliqueu per 70 i en tendreu 2.800.000. O sigui, que hi ha molt, molt, molt camí i camp per córrer. Camp per a tots i, per què no?, també per les cerveses Piris. Vist el que ha passat a altres països, fins i tot les industrials s’apuntaran al carro i trauran la seva línia d’artesanes a més de valorar la feina de revalorització del seu producte que farem els petits productors: cada nova marca de cervesa artesana que surt al mercat suposa més cultura cervesera i una apreciació del producte en si, sigui o no industrial (és el que ha passat a Estats Units, per exemple). És evident que no tots durarem 35 anys, com Sierra Nevada, però això ja ho veurem. En tot cas, ja portem 8 o 10 anys, tal volta més, d’aquest recorregut. A més de l’eclosió de noves marques, Barcelona veu com no paren d’aparèixer noves cerveseries amb multitud de tiradors. D’aquí poc BierCab triplicarà la seva superfície i afegirà alguns tiradors als 35 amb els que va començar fa tan sols ¡¡¡8 mesos!!! I tot això ha passat en època de crisi: imaginau el que pot passar si aquesta arriba a acabar algun dia (tant de bo!).
http://cervezartesana.es/tienda/blog/los-numeros-de-la-cerveza.html

Definir el que està passant com el “naixement del sector de la cervesa artesana” és erroni. L'apropiat seria parlar d’un renaixement. Ho explica Cerveza Artesana en un article revelador on fan un llistat de les més de dues centes fàbriques que hi havia a la península i les illes a finals del segle XIX i principis del XX. Ha hagut de passar un segle per situar-nos en una posició similar. Però aquest cop serà diferent. Llavors les grans marques industrials van absorbir les petites per diverses raons. El sector artesà ara té clar quina és la raó de la seva existència: l’ús de processos i matèries primeres tradicionals combinat amb l’aplicació dels darrers coneixements científics i tecnològics.
http://cervezartesana.es/tienda/noticias/antiguas-cerveceras-listado-por-ciudades-y-municipios.html