Les decisions preses per Medi Ambient al llarg des darrers dos anys ofeguen les possibilitats de consolidació i desenvolupament d’aquest espai natural
El Parc Natural de la península de Llevant és un espai protegit espectacular, impulsat en el seu moment pel poble artanenc, ben valorat pels que el coneixen i fins i tot reconegut internacionalment. [1]
Tot i així, lamentablement des de la seva declaració l’any 2001 no s’ha pogut consolidar i progressar com pertocaria. Dos anys més tard, el govern del Partit Popular retallava la seva superfície original en més del 90%, limitant-la només a les finques públiques i tudant-se així les possibilitats d’utilització del parc com a eina de promoció social i econòmica, de les finques de muntanya de la zona, i dels municipis del Llevant en general.
A poc a poc, i gràcies fonamentalment a l’esforç de l’equip humà aquest espai protegit havia fet passes ben positives en conservació d’espècies i hàbitats, així com també en ús públic.
L’eliminació l’any 2011 del Consorci Aubarca-Es Verger, un incòmode company de viatge per la seva gestió paral·lela, va reforçar les possibilitats de gestió del parc.
Però els darrers dos anys s’han pres decisions per part de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori que estan tirant pel terra bona part de les fites aconseguides, i condicionen negativament el desenvolupament del parc. Entre elles en detallarem 3 que tenen com a conseqüència un major distanciament entre el parc i el seu entorn, així com una minva clara i molt negativa en la capacitat de gestió.
Tancament de l’oficina del parc a Artà
El gener de 2013 l’oficina que el parc mantenia, des de la seva creació, a la plaça de l’ajuntament d’Artà es va traslladar a les cases de s’Alqueria Vella, a 5 km del poble, dins el parc natural. Tot i que lògicament era necessària una infraestructura informativa mínima dins el parc, mantenir els serveis centrals al nucli urbà facilitava la interrelació entre el parc i els artanencs, i era també una posició privilegiada per a la promoció turística de l’espai protegit en un poble com és Artà, que compta amb un important turisme que cerca l’interior, el patrimoni, i no només el sol i platja. Sense dubte aquest distanciament ha perjudicat al parc i al municipi.
Pagament per les activitats que organitza el parc
El juny de 2012 l’empresa pública Espais de Natura Balear (ENB) establí el pagament per a visites i tallers als espais naturals protegits. Aqueixes activitats, que fins aleshores eren gratuïtes, són participades gairebé exclusivament per ciutadans dels municipis propers, que acudeixen sovint en família per passar el matí. Consideram que aqueixes activitats són una eina fonamental per atracar el parc a la població i aconseguir la seva implicació en els objectius de conservació. De fet la seva realització s’emmarca dins el “programa comarca” del parc, que té com a finalitat precisament establir lligams entre el parc i el seu entorn social.
A any i mig de la implantació del cobrament, consideram que la mesura ha estat un fracàs absolut. Segons les dades facilitades pel parc, el nombre de participants a les activitats ha passat dels 465 l’any 2011 als 22 del passat 2013 (reducció del 95,3%). Com es pot apreciar a la següent gràfica, la participació cau moltíssim a partir del segon semestre de 2012, moment en que es començà a cobrar per les activitats.
Des de la posada en marxa del cobrament s’han organitzat 18 activitats de pagament, de les quals 10 es van suspendre per manca d’inscrits.
Amb aquestes dades a la vista, resulta evident que el cobrament per la participació en activitats és un fracàs econòmic i, sobre tot, una mesura contrària als objectius del parc. La conseqüència més clara és la minva dramàtica en participació pública i, per tant, en la implicació social en els objectius de conservació del parc.
La situació s’està produint igualment a altres importants espais protegits, com s’Albufera de Mallorca.
Pèrdua de direcció amb dedicació completa
El passat 14 de març es publicà al BOIB la nova relació de llocs laborals de la CAIB, que afecta a alguns directors de parcs. Ara el director del Parc Natural de Llevant ha passat a assumir també la direcció del Parc Natural de Mondragó, a 55 km.
Ja era complicada la gestió del Parc de Llevant amb les limitacions econòmiques i de personal patides al llarg dels darrers dos anys (dels quatre tècnics que hi feien feina inicialment, ara només en queda un amb dedicació completa) i la tasca de direcció era enorme. Si això no fos suficientment complicat, ara a més a més el director haurà d’assumir també la gestió del parc de Mondragó. La gestió de dos espais tan distants i amb realitats tan diferents quan a necessitats de conservació, ús públic (bàsicament turisme de platja en el cas de Mondragó) i règim de propietat pública/privada sense dubte repercutirà negativament en la gestió dels dos parcs.
A n’això li hem de sumar les limitacions en les seves funcions a que estan sotmesos els directors de parcs naturals a partir de l’any passat, amb l’absorció de l’empresa Espais de Natura Balear per part de l’IBANAT. Així, mentre els directors depenen ara de la Direcció General de Medi Natural, la resta de personal dels parcs depenen de l’IBANAT i la seva organització es centralitza a Palma. Això es tradueix als parcs en una minva evident en la capacitat de direcció sobre els mitjans humans, i sobre la capacitat de reacció i decisió sobre les necessitats de gestió diàries.
Bon exemple de com carregar-se un parc
Per al GOB, el cas de Llevant és paradigmàtic sobre com fer-ho per enfonsar un espai natural protegit. Com hem vist, es desconnecta del seu entorn immediat, es desincentiva la participació ciutadana i es retallen els seus mitjans de gestió (econòmics i humans). Si es vol que els parcs no funcionin, aquest és el camí a seguir.
