La bona gestió de les reserves marines que es va realitzar fins a l’any 2009, amb un servei de vigilància eficaç, va permetre la seva recuperació amb un increment de la biomassa d’espècies vulnerables a la pesca. A més, els programes de seguiment biològic i pesquer que es varen realitzar fins el 2011 van permetre constatar el bon funcionament de les reserves.

Malauradament aquesta situació ha canviat radicalment en els darrers 2 anys. No s’està aplicant la Llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura; s’ha reduït el nombre de vigilants; s’han suspès el programes de seguiment biològic i pesquer; no s’han convocat les comissions de seguiment; i les taxes que es cobren per practicar el busseig i la pesca submarina a les reserves marines no s’inverteixen en la millora de la seva gestió.

El GOB exigeix un canvi en aquesta situació. En cas contrari es corre el risc que els beneficis obtinguts després de molts anys de treball es perdin si no es destinen els recursos necessaris per a l'adient funcionament de les reserves marines. Els beneficis econòmics obtinguts pel propi sector pesquer, el turisme i el medi ambient després de varis anys de protecció efectiva, es perdran en poc temps a causa del furtivisme emparat per la manca d’una vigilància de qualitat.


La Llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura de les Illes Balears, pendent d’aplicació

La Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears crea la Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides. Atenent aquesta Llei, la Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides estaria integrada, en principi, pel Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, declarat l’any 1991, 7 reserves marines creades entre el anys 1999 i 2007 i les àrees marines protegides que preveu la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. Segons la Llei, les reserves marines s’han plantejat com a figures de protecció d’ecosistemes i d’espècies, i com instruments de gestió pesquera, establint una sèrie de limitacions d’activitats i creant zones de protecció especial on es prohibeix totalment l’activitat extractiva. Totes les reserves marines han de comptar amb un servei de vigilància pesquera i han de ser objecte d’un seguiment biològic i pesquer regular i periòdic per tal de conèixer l’evolució dels recursos marins i de les activitats pesqueres. A més, totes les reserves marines han de tenir una comissió de seguiment integrada per diferents representants de l’administració i de diferents sectors de la societat, pescadors professionals i recreatius, hotelers, clubs de busseig, clubs nàutics i entitats de conservació de la naturalesa. Aquesta comissió es un òrgan fonamental sobre la que recauen, entre d’altres, les funcions d’assessorament a la Direcció General de Medi Rural i Marí en temes de protecció i gestió de les reserves, de participació pública i d’integració dels interessos socials implicats en la conservació de les reserves marines. Finalment, la gestió de la Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides s’ha de realitzar mitjançant l’elaboració d’un pla director i la constitució del Consell de la Xarxa com un òrgan col·legiat de caràcter consultiu. Actualment, aquesta Llei no s’està aplicant.

 

Cal restablir el funcionament regular de les comissions de seguiment, reactivar els programes de seguiment biològic i pesquer, i elaborar el pla director de la Xarxa Balear d’Àrees Marines Protegides

Durant els dos primers anys de legislatura del president Bauzá i del conseller Company no s’han convocat les comissions de seguiment de cap de les reserves, malgrat la importància que aquestes comissions tenen per a l’adequat funcionament de les reserves marines.

El seguiment biològic i pesquer de les reserves és un altre aspecte molt important que permet avaluar el seu funcionament i verificar la idoneïtat de les mesures de gestió aplicades. Els programes de seguiment duts a terme fins el 2011 van permetre constatar com la biomassa d’espècies vulnerables a la pesca es va triplicar o duplicar a les zones de reserva integral a on està prohibida qualsevol activitat extractiva. Malauradament des del 2011 s’han suspès tots els programes de seguiment biològic i pesquer de les reserves marines.

Les comissions de seguiment i els programes de seguiment biològic i pesquer de la Xarxa haurien d’estar regulades pel seu pla director que encara no ha estat elaborat.

 

El nombre actual de vigilants de les reserves marines és insuficient

Des de 2009 el nombre de vigilants de les reserves marines s’ha reduït a la meitat, passant de 16 vigilants que hi havia llavors als 8 que hi ha en l’actualitat. El 2009 es va acomiadar 1 dels 3 vigilants que hi havia a la RM del Freus d’Eivissa i Formentera, i el 2011 es varen acomiadar 8 vigilants de les altres reserves marines. La RM de Palma i les reserves marines del Toro, Malgrats i Llevant de Mallorca no compten en cap vigilant fix. Els 3 vigilants que cobrien la part autonòmica de la RM de Llevant varen ser acomiadats el 2011, de manera que la vigilància corre a càrrec dels 4 vigilants que té el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. La RM de Migjorn compta amb 1 vigilant fix i 1 “mòbil” que distribueix el seu temps entre les altres reserves que no tenen vigilància. La RM del Nord de Menorca manté els 3 vigilants inicials però aquests tenen problemes greus de mobilitat amb la barca (a causa de restriccions en el consum de combustible) i han de fer tasques d’inspecció pesquera a tota l’illa de Menorca, traient atenció de la reserva marina. Aquesta situació no es pot acceptar ja que el manteniment d’un servei de vigilància adequat és fonamental per a que les reserves puguin complir amb els objectius de protecció d’ecosistemes i d’espècies, i gestió pesquera per als quals es varen crear.


Per començar, és imprescindible que les taxes que es cobren per practicar el busseig i la pesca submarina a les reserves marines es reinverteixin en la seva gestió

Des de l’any 2013, per poder practicar el busseig recreatiu a les reserves de les Illes Balears és necessari pagar unes taxes que van dels 5 als 20 euros en funció de la reserva i del tipus d’activitat. A més, per poder practicar la pesca submarina a les reserves marines del Llevant (àmbit autonòmic) i del Migjorn de Mallorca s’ha de pagar una taxa d’aproximadament 51 euros. El GOB demana que la recaptació d’aquestes taxes reverteixi sobre les pròpies reserves i s’utilitzin per a restablir els serveis de vigilància i els plans de seguiment biològic i pesquer.